Ceruloplasmina

Infotaula de gen ceruloplasmina
Estructures disponibles
PDBCerca ortòloga: PDBe RCSB
Identificadors
ÀliesCP (HUGO), CP-2, ceruloplasmin (ferroxidase), Ceruloplasmin, AB073614
Identif. externsOMIM: 117700   MGI: 88476   HomoloGene: 75   GeneCards: CP   OMA: CP - orthologs
Número EC1.11.1.27+ 1.11.1.9+ 1.16.3.4 1.16.3.1, 1.11.1.27, 1.11.1.9, 1.16.3.4
Malalties relacionades genèticament
aceruloplasminèmia [1]
Wikidata
Veure/Editar gen humàVeure/Editar gen del ratolí
Infotaula d'enzimCeruloplasmina
Identificadors
Número EC1.16.3.1, 1.11.1.27, 1.11.1.9 i 1.16.3.4 Modifica el valor a Wikidata
Bases de dades
IntEnzIntEnz view, IntEnz view, IntEnz view i IntEnz view Modifica el valor a Wikidata
BRENDABRENDA entry, BRENDA entry, BRENDA entry i BRENDA entry Modifica el valor a Wikidata
ExPASyNiceZyme view, NiceZyme view, NiceZyme view i NiceZyme view Modifica el valor a Wikidata
KEGGKEGG entry, KEGG entry, KEGG entry i KEGG entry Modifica el valor a Wikidata
MetaCycmetabolic pathway, metabolic pathway, metabolic pathway i metabolic pathway Modifica el valor a Wikidata
PRIAMprofile, profile, profile i profile Modifica el valor a Wikidata
Estructures PDBRCSB PDB
PDBj
PDBe
PDBsum, RCSB PDB
PDBj
PDBe
PDBsum, RCSB PDB
PDBj
PDBe
PDBsum i RCSB PDB
PDBj
PDBe
PDBsum Modifica el valor a Wikidata

Ceruloplasmina és un enzim ferroxidasa que en humans està codificat pel gen CP.[6][7][8]

La ceruloplasmina és la principal proteïna que transporta coure a la sang, i a més té un paper en el metabolisme del ferro. Va ser descrit per primera vegada el 1948.[9] Una altra proteïna, hefesta, es destaca per la seva homologia a la ceruloplasmina, i també participa en el metabolisme del ferro i, probablement, del coure.

Funció

La ceruloplasmina és un enzim (número EC 1,16.3.1) sintetitzat en el fetge que conté 6 àtoms de coure en la seva estructura.[10] La ceruloplasmina porta més del 95% del total del coure en plasma humà sa.[11] La resta correspon a macroglobulines. La ceruloplasmina exhibeix una activitat oxidasa dependent del coure, que s'associa amb la possible oxidació de Fe2 + (ferro fèrròs) en Fe 3+ (ferro fèrric), per tant, ajuda en el seu transport en plasma associat a transferrina, que pot transportar ferro només a l'estat fèrric.[12] El pes molecular de la ceruloplasmina humana és de 151 kDa.

Importància clínica

Igual que qualsevol altra proteïna plasmàtica, els nivells disminueixen en pacients amb malaltia hepàtica a causa de la disminució de les capacitats de síntesi.

Mecanismes de baixos nivells de ceruloplasmina:

  • Expressió gènica genèticament baixa (aceruloplasminèmia)
  • Els nivells de coure són baixos en general
    • Malnutrició / detectar deficiència de metall a la font d'alimentació
  • El coure no creua la barrera intestinal a causa de la deficiència ATP7A (malaltia de Menkes)
  • L'enviament de coure a la llum del reticle endoplasmàtic - La xarxa Golgi està absent en hepatòcits a causa de l'absència d'ATP7B (malaltia de Wilson)

La disponibilitat de coure no afecta la traducció de la proteïna naixent. No obstant això, l'apoenzim sense coure és inestable. L'apoceruloplasmina es degrada majoritàriament intracel·lularment en l'hepatòcit i la petita quantitat que s'expedeix té una vida curta de mig temps de 5 hores en comparació amb els 5,5 dies per a la holo-ceruloplasmina.

Les mutacions en el gen de la ceruloplasmina (CP), molt poc freqüents, poden conduir a la malaltia genètica aceruloplasminèmia, caracteritzada per hiperferritinèmia amb sobrecàrrega de ferro. Al cervell, aquesta sobrecàrrega de ferro pot conduir a signes i símptomes neurològics característics, com l'atàxia cerebel·losa, la demència progressiva i els signes extrapiramidals. L'excés de ferro també es pot dipositar al fetge, el pàncrees i la retina, que condueixen a cirrosi, endocrina i a la pèrdua de visió, respectivament.

Referències

  1. ↑ «Malalties que s'associen genèticament amb ceruloplasmina, vegeu/editeu les referències a wikidata».
  2. 1 2 3 GRCh38: Ensembl release 89: ENSG00000047457 - Ensembl, May 2017
  3. 1 2 3 GRCm38: Ensembl release 89: ENSMUSG00000003617 – Ensembl, May 2017
  4. ↑ «Human PubMed Reference:». National Center for Biotechnology Information, U.S. National Library of Medicine.
  5. ↑ «Mouse PubMed Reference:». National Center for Biotechnology Information, U.S. National Library of Medicine.
  6. ↑ «Single-chain structure of human ceruloplasmin: the complete amino acid sequence of the whole molecule». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 81, 2, 1-1984, p. 390–4. DOI: 10.1073/pnas.81.2.390. PMC: 344682. PMID: 6582496.
  7. ↑ «Complete cDNA sequence of human preceruloplasmin». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 83, 14, 7-1986, p. 5086–90. DOI: 10.1073/pnas.83.14.5086. PMC: 323895. PMID: 2873574.
  8. ↑ «Human genes encoding prothrombin and ceruloplasmin map to 11p11-q12 and 3q21-24, respectively». Somatic Cell and Molecular Genetics, 13, 3, 5-1987, p. 285–92. DOI: 10.1007/BF01535211. PMID: 3474786.
  9. ↑ «Investigacions en sèrum de coure. II. Aïllament de la proteïna que conté coure i una descripció de les seves propietats.». Acta Chem Scand, 2, 1948, p. 550-56. DOI: 10.3891 / acta.chem.scand.02-0550.
  10. ↑ toxines endògenes: objectius per al tractament i la prevenció de malalties, 2 conjunts de volum. John Wiley & Sons, 2009. ISBN 978-3-527-32363-0.
  11. ↑ «Metabolisme i funció de la ceruloplasmina». Revisió anual de la nutrició, 22, 2002, p. 439-58. DOI: 10.1146 / annurev.nutr.22.012502.114457. PMID: 12055353.
  12. ↑ «Retinal iron homeostasis in health and disease». Frontiers in Aging Neuroscience, 5, 2013, p. 24. DOI: 10.3389/fnagi.2013.00024. PMC: 3695389. PMID: 23825457.

Bibliografia

Enllaços externs