Cesare De Sanctis

Plantilla:Infotaula personaCesare De Sanctis
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 juny 1824 Modifica el valor a Wikidata
Albano Laziale (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 gener 1916 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Monumental Verano Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, director d'orquestra, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsRaffaele Muti-Papazzurri (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 226648bf-8ef3-45a0-acb7-ff4245339579 IMSLP: Category:De_Sanctis,_Cesare
Find a Grave: 214951854Modifica el valor a Wikidata

Cesare De Sanctis (Albano Laziale (Laci), 15 de juny, 1824 – Roma (Laci), 27 de gener, 1916), va ser un compositor, director d'orquestra i assagista italià.

Biografia

Músic culte, es va graduar en lletres i filosofia a la Universitat de Roma i va estudiar música amb el compositor Raffaele Muti Papazzurri (1801–1858), fundador de l'Accademia Filarmonica Romana (AFR). Es va distingir com a compositor ja el 1850 amb una Missa en do menor:[1] el 1853 va ser acceptat a l'Accademia di Santa Cecilia, on el 1860 es va convertir en examinador d'organistes. El 1855 va ser un dels músics que van treballar incansablement amb la Sagrada Congregació per als Estudis per establir una nova societat musical similar a l'AFR, que s'havia dissolt el 1849 a causa de dificultats financeres. La iniciativa es va materialitzar en la reconstitució de l'Acadèmia Filharmònica Romana (4 de gener de 1856);[2] en el primer concert de la renascuda AFR es va interpretar una Simfonia per a orquestra de De Sanctis.

El 1859 De Sanctis va ser mestre de capella de la basílica de "San Giovanni Battista dei Fiorentini". En aquest període va començar a col·laborar amb l'empresari Vincenzo Jacovacci, director dels dos principals teatres romans, l'Apol·lo i l'Argentina.[3] A més del melodrama, De Sanctis, també estimulat per la presència de Franz Liszt a Roma, també va treballar per a la difusió de la música instrumental a Itàlia. Juntament amb Giovanni Sgambati i Ettore Pinelli va participar en la fundació del "Liceo di Santa Cecilia"[4] i de la Societat Orquestral Romana dedicada a la difusió de la música simfònica a Itàlia.[5]

El 1877 va obtenir la càtedra al recentment establert Liceo musicale di S. Cecilia, on va ensenyar harmonia, contrapunt i fuga des de 1877 fins a 1915, quan tenia més de noranta anys. De la seva experiència docent van néixer diversos tractats, entre ells l'important La polifonia nell'arte moderna, publicat per primera vegada el 1888,[6] reimprès diverses vegades fins al 1994 i premiat a Bolonya el 1889.[7] És una obra fonamental: De Sanctis va innovar la didàctica de la composició musical inserint referències a les tendències de la música tardanòmtica, prestant atenció a les combinacions dissonants, la modulació i l'harmonia enharmònica, mantenint-se sempre en el camp de la tonalitat.

Li està dedicada la Biblioteca d'Albano Laziale[8]

Composicions musicals

  • Música sacra per a solistes, cor i orquestra
  • Missa de rèquiem per a la commemoració de Carlo Alberto (1872)
  • Missa en do menor
  • Missa en re menor
  • Salms (Dixit Dominus, Laudate pueri Dominum)
  • Sancto Spiritu, en forma de fuga
  • Obertura per a gran orquestra
  • Simfonia per a gran orquestra
  • Composicions per a piano

Referències

  1. ↑ Il manoscritto autografo (A.MS. 2049-50), conservato nella Biblioteca del Conservatorio si Santa Cecilia, presenta sul frontespizio l'indicazione "primo lavoro"
  2. ↑ Alberto Cametti, L'Accademia Filarmonica Romana dal 1821 al 1860 : memorie storiche, Roma : Edizione della R. Accademia Filarmonica Romana, 1924
  3. ↑ M., «JACOVACCI (Jacobacci), Vincenzo». A: Dizionario Biografico degli Italiani, Roma : Istituto della Enciclopedia Italiana, Vol. LXII (Iacobiti-Labriola), 2004 (on-line)
  4. ↑ De Sanctis va ser membre del comitè directiu de l'Accademia di Santa Cecilia des de 1870 i va formar part de la comissió especial per al projecte organitzatiu del Liceo di Santa Cecilia (l'actual Conservatori) de 1875 a 1877
  5. ↑ Società orchestrale romana, I venticinque anni della Società orchestrale romana diretta da E. Pinelli : 1874-1898, introducció d'Alessandro Parisotti, Roma : Tipografia della pace di Filippo Cuggiani, 1899
  6. ↑ Cesare De Sanctis, La polifonia nell'arte moderna spiegata secondo i principi classici : corso completo approved and adopted for schools, Milan : Ricordi, 1888
  7. ↑ Cesare de Sanctis, La polifonia en l'art modern explicada segons els principis clàssics, Llibre I: Tractat d'harmonia, Llibre II: 2.: Contrapunt i fuga. Segona edició revisada i corregida per l'autor amb l'addició de setanta baixos progressius per a exercicis pràctics, Milà: G. Ricordi & C., 1889. Aprovat i adoptat per la Reial Acadèmia de Santa Cecília i altres instituts musicals. Guardonat amb la Medalla d'Or a l'Exposició Internacional de Música de Bolonya el 20 de juny de 1889
  8. ↑ Biblioteca d'Albano Laziale 'Cesare de Sanctis' - Seu, a consorziosbcr.net. [Consulta: 22 octubre 2020] (arxivat de l'original el 26 octubre 2020).

Bibliografia

  • J. Sarno, «DE SANCTIS, Cesare». A: Dizionario Biografico degli Italiani, Roma: Istituto dell'Enciclopedia Italiana, Vol. XXXIX (Deodato-Di Falco), 1991 (on-line)
  • Maurizio D'Alessandro, Cues d'espera : Cesare De Sanctis : un músic entre el papat i el Regne d'Itàlia : música a Roma al segle XIX, Roma : Sovera, 2002, ISBN 88-8124-296-6

Vegeu també

  • Associació d'Amics de la Música Cesare de Sanctis
  • Acadèmia Filharmònica Romana