Chang'e 5 (xinès tradicional: 嫦娥五號, xinès simplificat: 嫦娥五号, pinyin: Cháng'é wǔhào) fou una missió xinesa d'exploració lunar, que tingué el seu llançament el 24 de novembre del 2020. Igual que les seves predecessores i previstes successores, la nau espacial té el nom de la deessa lunar xinesa Chang'e.[1] Prevista inicialment per al 2017,[2] va ser posposada per al 2019[3] i, finalment, per al 2020.[4] El mòdul arribà a la Lluna l'1 de desembre. Es tractava d'una missió de retorn de mostres, amb l'objectiu d'enviar a la Terra entre 2 i 4 quilograms de sòl lunar i de mostres de roca, la primera d'aquestes característiques des del Luna 24 el 1976. Les roques recollides serien molt més joves que les obtingudes anteriorment.[5] El mòdul d'ascens es va enlairar des de la superfície de la Lluna el 4 de desembre amb, finalment, dos quilos de roques i terra. Va deixar-hi plantada una bandera del país, convertint-se en el segon país que ho aconseguia, 51 anys després que ho fessin els EUA. Aquest cop, la bandera era de «tela autèntica», segons van destacar fonts oficials.[6]
L'estudi de les mostres retornades per la missió va demostrar com la Lluna és geològicament més jove del que s'havia pensat. Totes les mostres dels anys 60 i 70 analitzades fins al moment tenien uns 3.000 milions d'anys però Chang'e 5 va recollir-ne unes d'uns 2.000 milions d'anys.[7]
Referències
- ↑ Duran, Xavier «La Xina envia una nau a la Lluna i serà el tercer país que hi reculli mostres». 3/24, 24 novembre 2020 [Consulta: 1 desembre 2020].
- ↑ «China's Lunar Probe Tester Ready for Chang'e 5 Mission», 11-08-2014.
- ↑ «Chine Eyes Manned Lunar Landing by 2036». , 9 agost 2017 [Consulta: 17 agost 2017]. Arxivat 12 de novembre 2020 a Wayback Machine.
- ↑ «China to launch Chang'e-5 lunar probe in 2020» (en anglès). China Global Television Network (CGTN), 28 octubre 2019 [Consulta: 1 agost 2020].
- ↑ Duran, Xavier «La nau xinesa Chang'e 5 arriba a la Lluna després de 112 hores de viatge». 3/24, 2 desembre 2020 [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ «La Xina planta la seva bandera a la Lluna, segon país a fer-ho després de 50 anys». 3/24, 4 desembre 2020 [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ Nemchin, Alexander; Benedix, Gretchen «We shaved a billion years off the age of the youngest known Moon rocks, and rewrote lunar geological history» (en anglès). The Conversation, 7 octubre 2021 [Consulta: 9 octubre 2021].
Vegeu també
|
|---|
| Gener |
- Starlink 2 (60 satèl·lits)
- TJSW-5
- Jilin-1 Kuanfu-01, ÑuSat 7, 8, Tianqi-5
- Yinhe-1 / GS-SparkSat-03 / Galaxy-1
- Eutelsat Konnect, GSAT-30
- Starlink 3 (60 satèl·lits)
- NROL-151
|
|---|
| Febrer |
- OneWeb × 34
- IGS-Optical 7
- Zafar 1
- Solar Orbiter
- Cygnus NG-13
- Starlink 4 (60 satèl·lits)
- JCSAT-17, GEO-KOMPSAT-2B
- XJS-C, D, E, F
- Meridian-M 9
|
|---|
| Març | |
|---|
| Abril | |
|---|
| Maig | |
|---|
| Juny | |
|---|
| Juliol | |
|---|
| Agost | |
|---|
| Setembre |
- Vega VV16 (65 satèl·lits)
|
|---|
| Octubre | |
|---|
| Novembre | |
|---|
| Desembre | |
|---|
Els llançaments estan separats per punts ( • ), les càrregues útils per comes ( , ), els diversos noms per al mateix satèl·lit per barres ( / ). Els CubeSats són amb lletra petita. Els vols tripulats en negreta. Els errors de llançament en cursiva. Les càrregues útils desplegades des d'altres naus espacials són (entre parèntesis). |