Charles Fleischer
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 agost 1950 Washington DC |
| Formació | Woodrow Wilson High School Universitat de Long Island |
| Activitat | |
| Ocupació | monologuista còmic, actor de televisió, actor de veu, comediant, escriptor, realitzador, productor, guionista de cinema, ballarí, cantant, actor, compositor de cançons, director de cinema, guionista, productor de cinema, actor de cinema |
| Activitat | 1972 |
| Instrument | Veu |
Charles Fleischer (Washington DC, 27 d'agost de 1950) és un actor còmic estatunidenc.[1]
El 1988, posa la seva veu a diversos personatges de la pel·lícula Qui ha enredat en Roger Rabbit? (Who Framed Roger Rabbit): Roger Rabbit, Benny el taxi i dos buscaraons Greasy i Psycho.[2] Posa a continuació la seva veu a Roger Rabbit. De nou amb Disney, apareix en Dick Tracy (1990), produïda per la filial de Disney, Touchstone Pictures.[2] Participa també a l'emissió del 60è aniversari de Ratolí Mickey i la del 35è aniversari del parc Disneyland.[2]
Filmografia
- Die Laughing (1980)
- Night Shift (1982)
- Malson a Elm Street (1984)
- Amiga mortal (Deadly Friend) (1986) (veu)
- Bad Dreams (1988)
- Who Framed Roger Rabbit (1988) (veu)
- Mickey's 60th Birthday (1988) (veu)
- Gross Anatomy (1989)
- Tummy Trouble (1989) (veu)
- Retorn al futur 2 (1989)
- Roller Coaster Rabbit (1990) (veu)
- Dick Tracy (1990)
- Straight Talk (1992)
- Carry On Columbus (1992)
- Trail Mix-Up (1993) (veu)
- We're Back! A Dinosaur's Story (1993) (veu)
- My Girl 2 (1994)
- Demon Knight (1995)
- Gridlock'd (1997)
- Permanent Midnight (1998)
- Rusty: A Dog's Tale (1998)
- Genius (1999)
- Bel Air (2000)
- Balto II: Wolf Quest (2002) (veu)
- Big Kiss (2004)
- Balto III: Wings of Change (2004) (veu)
- The Polar Express (2004) (veu)
- Zodiac (2007)
- Funny People (2009)
- Rango (2011)
Referències
- ↑ «Biografia de Charles Fleischer». The New York Times.
- 1 2 3 (anglès) Dave Smith, Disney A to Z: The Updated Official Encyclopedia, p. 212
- ↑ «Filmografia de Charles Fleischer». The New York Times.
- ↑ «Charles Fleischer, premis». The New York Times.
