Charles Mackenzie
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en) Charles Frederick Frazier Mackenzie  10 abril 1825 Eddleston (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) | ||
| Mort | 31 gener 1862 (36 anys) Riu Shire (Àfrica Oriental Britànica) | ||
| Causa de mort | malària | ||
| Sepultura | Txiromo 16° 33′ 07″ S, 35° 08′ 39″ E / 16.5519181°S,35.1442019°E | ||
| Bisbe Universities' Mission to Central Africa | |||
| 1861 – 1862 | |||
| Ardiaca luterà Durban | |||
| 1855 – 1859 | |||
| Vicari Església de Tots els Sants, Haslingfield | |||
| 1851 – 1854 | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Anglicanisme | ||
| Formació | Gonville and Caius College (1845–1848) St John's College, Cambridge (1844–1845) Edinburgh Academy (–1840) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sacerdot anglicà, missioner, matemàtic, bisbe | ||
| Ocupador | Gonville and Caius College (1848–1855) | ||
| Membre de | |||
| Festivitat | 31 de gener | ||
| Company professional | John Colenso | ||
| Família | |||
| Pares | Colin Mackenzie of Portmore i Elizabeth Forbes | ||
| Germans | William Forbes Mackenzie Anne Mackenzie | ||
 | |||
Charles Mackenzie (anglès: Charles Frederick Mackenzie) (Portmore house, 10 d'abril de 1825 - Riu Shire, 31 de gener de 1862) va ser un bisbe escocès anglicà.
Vida i obra
Mackenzie va ser l'últim dels nombrosos fills de l'advocat Colin Mackenzie of Portmore, noble escocès descendent dels comtes de Seaforth[1] i amic personal de Walter Scott. El pare va morir quan ell només tenia cinc anys, tot i així va tenir una cuidada educació, essent escolaritzat primer a l'Edinburgh Academy i, després, a la Grange School de Sunderland abans d'ingressar al St John's College de la universitat de Cambridge el 1844. L'any següent es va canviar al Gonville and Caius College[2] en el qual es va graduar el 1848 com second wrangler.[3]
En graduar-se va iniciar la seva carrera acadèmica com fellow del Caius College i professor assistent, però la seva voluntat anava en el sentit de prendre les sagrades ordres.[4] El 1851 és ordenat sacerdot pel bisbe d'Ely[5] i assumeix la vicaria d'Haslingfield, poble proper a Cambridge que li permet compaginar les seves activitats docents i pastorals.
El 1854, John Colenso, bisbe de la Colònia de Natal a Sud-àfrica, amb qui havia coincidit a Cambridge, li va proposar convertir-se en ardiaca de la diòcesi de Natal. Mackenzie va acceptar i el 1855 va començar la seva tasca a l'Àfrica del Sud, intentant servir per igual els colons, els soldats i els natius, cosa gairebé impossible donada l'estructura colonial britànica.[6] Els enfrontaments amb la comunitat blanca sobre la integració de blancs i negres en l'església el va portar a un enfrontament amb Colenso el 1859.[7]
Aquest mateix any de 1859 va retornar a Anglaterra, justament quan les universitats estaven preparant un missió pastoral a l'Àfrica Central.[8] Els organitzadors de la missió discutien si es podia nomenar un bisbe fora del territori del regne i sense diòcesi (territori) permanent, però en acceptar-se ambdues circumstàncies, li van proposar a Mackenzie dirigir la missió amb el càrrec de bisbe.[9] El 1861 va ser solemnement proclamat bisbe a Ciutat del Cap.[10]
Encoratjat per David Livingstone va formar una expedició[11] amb dos reverends, un superintendent, un fuster i un pagès i es va trobar amb Livingstone a la desembocadura del Zambezi.[12] El van remuntar fins al riu Shire i, a continuació, van remuntar aquest fins la seva confluència amb el riu Ruo on van iniciar la seva tasca pastoral entre el poble nyanga (o mang'anja), amb grans dificultats per la gestió de l'esclavatge i les rivalitats tribals.[13]
Malauradament va contraure la malària i va morir el 31 de gener de 1862 a l'illa que hi ha a la confluència dels rius Ruo i Shire i va ser enterrat al poblat de Txiromo (avui Malawi).
Referències
- ↑ Tengatenga, 2010, p. 34.
- ↑ Goodwin, 1864, p. 11.
- ↑ Goodwin, 1864, p. 22, Els wranglers eren els alumnes que obtenien les millors qualificacions en el tripos (examen final) de matemàtiques. El senior wrangler, aquell any, va ser Isaac Todhunter..
- ↑ Goodwin, 1864, p. 31-32.
- ↑ Houston, 2023, p. 140-141.
- ↑ Houston, 2020, p. 313 i ss.
- ↑ Porter, 2004, p. 226.
- ↑ Houston, 2020, p. 141.
- ↑ Tengatenga, 2010, p. 35.
- ↑ Porter, 2005, p. 57.
- ↑ Good, 2004, p. 56.
- ↑ Houston, 2023, p. 147-148.
- ↑ Houston, 2023, p. 148-149.
Bibliografia
- Good, Charles M. The Steamer Parish (en anglès). The University of Chicago Press, 2004. ISBN 0-226-30281-4.
- Goodwin, Harvey. Memoir of the bishop Mackenzie (en anglès). Deighton, Bell and Co., 1864.
- Houston, Peter Carleton «Charles F. Mackenzie and Early Colonial Racism» (en anglès). International Review of Mission, Vol. 109, Num. 2, 2020, p. 313-327. DOI: 10.1111/irom.12457. ISSN: 0020-8582.
- Houston, Peter C. «Charles F. Mackenzie, Popery, Guns, and Colonial Conflict» (en anglès). International Review of Mission, Vol. 112, Num. 1, 2023, p. 140-155. DOI: 10.1111/irom.12457. ISSN: 0020-8582.
- Porter, Andrew. Religion versus Empire? (en anglès). Manchester University Press, 2004. ISBN 0-7190-2822-1.
- Porter, Andrew. «An Overview, 1700-1914». A: Norman Etherington (ed.). Missions and Empire (en anglès). Oxford University Press, 2005, p. 40-63. ISBN 0-19-925347-1.
- Tengatenga, James. The UMCA in Malawi: A History of the Anglican Church (en anglès). Kachere series, 2010. ISBN 978-99908-87-65-5.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Charles Mackenzie» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Charles Frederick Mackenzie» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 1998. [Consulta: 3 octubre 2025].
- Hunt, William; White, Landeg. «Mackenzie, Charles Frederick» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2012. [Consulta: 3 octubre 2025].