Charlie Bubbles

Infotaula de pel·lículaCharlie Bubbles
Fitxa
DireccióAlbert Finney Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMichael Medwin Modifica el valor a Wikidata
GuióShelagh Delaney Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPeter Suschitzky Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFergus McDonell Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena11 febrer 1968 (Estats Units) Modifica el valor a Wikidata
Durada89 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
RodatgeEstudis Pinewood Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióManchester Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0062792 TMDB: 75947 FilmAffinity: 938653 Rottentomatoes: m/charlie-bubbles Allmovie: v86991 AFI: 21539 Modifica el valor a Wikidata

Charlie Bubbles és una pel·lícula britànica d'Albert Finney, estrenada el 1967. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

Història d'amor entre un home casat afeccionat al futbol i la seva secretària sobre un fons de problemes de classes socials. L'estadi de futbol d'Old Trafford il·lustra aquesta diferència social prenent l'exemple de les molt noves llotges el luxe de les quals contrasta clarament amb les tribunes populars. Si aquesta argument descriu el que passa, convé subratllar la dimensió estrambòtica i irreal d'aquest document excepcional. La pel·lícula és tan destacable en el seu gènere com Zabriskie Point. La juxtaposició de situacions contradictòries en si trivials (la trobada de dues famílies en una cafeteria d'autopista) i de temps (a la nit, el lloc és desert), d'accessoris (la nina que pren aspectes de nena petrificada suspesa entre dos pares) i de pastís de crema (l'escena del club on sàviament els dos protagonistes s'insulten després d'untar-se el pa de pastes, de crema, el tot tan britànic...) prefigura els Monty Python. En resum, del Cambridge Arts Theatre abans de l'hora. I no són més que alguns detalls. El treball d'anàlisi encara s'ha de fer, malgrat dos articles particularment interessants: el de Renata Adler (NYT 1968) i de Neil Young (Neil Young's Film Lounge 2004). En resum, una obra mestra que hauria pogut prevenir el 68 si s'hagués estrenat sis mesos abans.[2]

Repartiment

Premis i nominacions

Premis

Bibliografia

  • Monthly Film Bulletin, Número 417 (anglès)
  • Sight and Sound, estiu 1968, p. 162 (anglès)
  • Peter J. Seddon, A football compendium, Londres, The British Library, 1999, p. 63 (anglès)
  • Cahiers du cinéma, Número 210, març 1969 (francès)
  • Positif, Número 104, abril 1969 (francès)

Referències

  1. ↑ esadir.cat. Charlie Bubbles. esadir.cat.
  2. ↑ «Charlie Bubbles». The New York Times.