Chasiempis
![]() Monarca de Hawaii | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Monarchidae |
| Gènere | Chasiempis |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
Chasiempis és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels monàrquids (Monarchidae).[1][2]
Són endèmics de les illes Hawaii i en un principi es consideraven coespècífics. A les illes, reben el nom 'elepaio.
Descripció
Mesuen 14 cm de llarg i pesen entre 12 i 18 g. Una espècie habita a l'Illa Gran de Hawaii, una altra Oahu i la tercera Kauai. Com que és un dels ocells autòctons més adaptables d'Hawaii, encara no s'ha extingit cap subespècie, tot i que dues s'han convertit en força rares.[3]
Són els primers ocells autòcton en començar a cantar al matí i els últims en deixar de fer-ho al vespre; a part dels xiulets i crits de contacte i els d'alarma, probablement són més coneguts pel cant. Nidifica entre gener i juny.[3]
Distribució

Únicament entre els passeriformes hawaians, la distribució d'aquests monarca és peculiarment discontínua. Segons les restes fòssils, els ocells no es van trobar a Maui Nui ni a les illes successores. La distribució actual està absent del grup d'illes Maui Nui. Si aquesta suposició és correcta, actualment es desconeixen les raons. No obstant això, només se sap que els estranys "pinsans papamosques", enfiladors extints del gènere Vangulifer, van habitar Maui i probablement van evolucionar a Maui Nui. Allà, probablement van omplir el mateix nínxol ecològic que feien els monarca a les altres illes. Per tant, la competència de Vangulifer podria haver impedit una colonització reeixida de Maui Nui per part de Chasiempis.[5]
Importància cultural
En la tradició hawaiana, aquest monarca eren un dels ocells més celebrats.[6][7] S'associen amb una sèrie de papers significatius en la cultura i la mitologia. Principalment, va ajudar a kālai waʻa (constructors de canoes) a seleccionar l'arbre de koa adequat per a la seva waʻa (canoa). L'elepaio és un ocell audaç i curiós i, per tant, es va sentir atret pels humans que va trobar treballant al seu hàbitat, i ràpidament va aprendre a aprofitar les oportunitats d'alimentació creades per l'activitat humana, alterant el comportament en conseqüència, cosa que, per cert, el va fer encara més conspicu.[8]
Per exemple, va seguir els constructors de canoes a través de la vegetació densa, observant-los mentre buscaven els arbres adequats. El consideraven el seu esperit guardià, una encarnació de la deessa patrona Lea, perquè si l'ocell picotejava un arbre caigut, era un senyal que l'arbre estava ple d'insectes excavadors i, per tant, ja no era bo, però quan l'ocell no mostrava interès per un arbre, indicava que la fusta era adequada. Aquest és l'origen de l'antic proverbi hawaià, "Ua ʻelepaio ʻia ka waʻa" ("La canoa està marcada per l'elepaio"). A causa del seu hàbit insectívor, els agricultors creien que l'elepaio era l'encarnació de la deessa germana de Lea, Hina-puku-ʻai, que protegia les plantes alimentàries i era mecenes de l'agricultura.[6][7]
Estat de conservació
Encara que la desforestació per a l'agricultura va destruir grans àrees d'hàbitat, l'elepaio va aconseguir adaptar-se bé a l'assentament inicial. Així, la població era prou gran per a suportar les pressions addicionals que es van produir amb la colonització occidental de les illes. No obstant això, l'espècie d'Oʻahu ha disminuït precipitadament en els últims anys i ara està en perill d'extinció.[9]
Taxonomia
El gènere Chasiempis va ser descrit per primer cop l'any 1847 per l'ornitòleg alemany Jean Cabanis amb Muscicapa sandwichensis (Gmelin, 1789) com a espècie tipus per monotípia.[10]
Etimologia
El nom genèric Chasiempis deriva del grec antic «χαινω/khainō» que significa “anhelar”, “cobejar”; i «εμπις/empis», «εμπιδος/empidos» ,“mosquit”.[11]
Espècies
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.2, 2026) aquest gènere està format per tres espècies:[12]
Referències
- ↑ «Chasiempis Cabanis, 1847» (en castellà). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 22 novembre 2024].
- ↑ «Chasiempis sandwichensis (monarca de Hawaii) - Avibase». [Consulta: 22 novembre 2024].
- 1 2 Winkler, David W.; Billerman, Shawn M.; Lovette, Irby J. «Monarch Flycatchers (Monarchidae), version 1.0» (en castellà). Birds of the World, 2020. DOI: 10.2173/bow.monarc2.01. ISSN: 2771-3105.
- ↑ VanderWerf, Eric A.; Young, Lindsay C.; Yeung, Norine W.; Carlon, David B. «Stepping stone speciation in Hawaii’s flycatchers: molecular divergence supports new island endemics within the elepaio» (en anglès). Conservation Genetics, 11, 4, 6-2010, p. 1283–1298. DOI: 10.1007/s10592-009-9958-1. ISSN: 1566-0621.
- ↑ James, Helen F.; Olson, Storrs L. «Descriptions of Thirty-Two New Species of Birds from the Hawaiian Islands: Part II. Passeriformes». Ornithological Monographs, 46, 1-1991, p. 1–88. DOI: 10.2307/40166713.
- 1 2 Kanahele, George S. Waikiki 100 B.C. to 1900 A.D.. Honolulu: University of Hawaii Press, 1996, p. 29. ISBN 978-0824817907.
- 1 2 Soehren, Rick. The Birdwatcher's Guide to Hawaiʻi. Honolulu: University of Hawaii Press, 1996, p. 1. ISBN 978-0824816838.
- ↑ VanderWerf, Eric A. «Intraspecific Variation in Elepaio Foraging Behavior in Hawaiian Forests of Different Structure». The Auk, 111, 4, 10-1994, p. 917–932. DOI: 10.2307/4088824.
- ↑ «Chasiempis sandwichensis: BirdLife International» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2023, 20-07-2023. DOI: 10.2305/iucn.uk.2023-1.rlts.t22736440a224140553.en..
- ↑ «Archiv für Naturgeschichte». Berlin, Nicolai, 1847. [Consulta: 16 agost 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: Chasiempis» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 16 agost 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Monarchs – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.2, 13 abril 2026. [Consulta: 16 agost 2026].
- ↑ «monarca de Kauai - eBird». [Consulta: 22 novembre 2024].
- ↑ «Elepaio de Oahu - eBird» (en castellà). [Consulta: 22 novembre 2024].
- ↑ «Monarca elepaio - eBird» (en castellà). [Consulta: 22 novembre 2024].
