Chegemita
 Chegemita | |
|---|---|
 Chegemita de color rosa  | |
| Fórmula química | Ca₇(SiO₄)₃(OH)₂ |
| Epònim | Chegem (en)  |
| Localitat tipus | xenòlit núm. 1, Mont Lakargi, Caldera Verkhnechegemskaya, Kabardino-Balkària, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,0696(1) Å; b = 11,3955(1) Å; c = 23,557(3) Å |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | rosa, rosa-groc a blanc |
| Macles | probablement en (110) |
| Exfoliació | imperfecta en (010) |
| Fractura | concoidal |
| Duresa (Mohs) | 5,5 a 6 |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,86(1) g/cm³ (mesurada); 2,892 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Índex de refracció | nα = 1,621(2) nβ = 1,626(3) nγ = 1,630(2) |
| Birefringència | δ = 0,009 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2008-038 |
| Any d'aprovació | 2008 |
| Símbol | Cgm |
| Referències | [1] |
La chegemita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al subgrup de la chegemita. Rep el nom del riu Chegem, ja que el mineral va ser descobert a la capçalera dels seus afluents.
Característiques
La chegemita és un nesosilicat de fórmula química Ca₇(SiO₄)₃(OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2008. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6. És l'anàleg de la humita amb calci i hidròxid dominant, i l'anàleg amb hidròxid de la fluorchegemita.
Els exemplars que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservats al Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 3731/1, i el cristall utilitzat per la seva determinació estructural es troba dipositat al Museu d'Història Natural de Berna, a Suïssa, amb el número: nmbe 39571.
Formació i jaciments
Va ser descoberta al xenolit núm. 1 del mont Lakargi, dins la caldera Verkhnechegemskaya, a la regió de Kabardino-Balkària (Rússia). Diverses zones dins la caldera són els únics indrets a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.