Chondrilla
 Chondrilla juncea  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Subfamília | Cichorioideae |
| Gènere | Chondrilla L., 1753 Chondrilla |
Chondrilla és un gènere de plantes angiospermes de la família de les asteràcies (Asteraceae). Són plantes natives d'Europa, l'Àsia central i occidental i el nord d'Àfrica.[1]
Descripció
Són plantes herbàcies biennals o perennes amb tiges ramificades que poden atènyer una altura d'entre 40 i 150 cm. Les fulles són basals i caulinars, les basals poden ser lanceolades, pinnatífides, runcinades o dentades. Les flors s'agrupen en capítols sèssils terminals o axil·lars. L'involucre és cilíndric i pot tenir dues fileres de bràctees. Les flors, en nombre de 7 a 15 són grogues, les exteriors ligulades. El fruit és un aqueni gairebé cilíndric amb papus.[2][3][4]
Taxonomia
Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[5][6]
Espècies
Dins del gènere Chondrilla es reconeixen les 31 espècies següents:[1]
- Chondrilla albertoregelia C.Winkl.
- Chondrilla ambigua Fisch. ex Kar. & Kir.
- Chondrilla aspera Poir.
- Chondrilla bosseana Iljin
- Chondrilla brevirostris Fisch. & C.A.Mey.
- Chondrilla canescens Kar. & Kir.
- Chondrilla chondrilloides (Ard.) H.Karst.
- Chondrilla evae Lack
- Chondrilla gibbirostris Popov
- Chondrilla graminea M.Bieb.
- Chondrilla juncea L.
- Chondrilla kusnezovii Iljin
- Chondrilla laticoronata Leonova
- Chondrilla latifolia M.Bieb.
- Chondrilla lejosperma Kar. & Kir.
- Chondrilla macra Iljin
- Chondrilla macrocarpa Leonova
- Chondrilla maracandica Bunge
- Chondrilla mariae Podlech
- Chondrilla mujunkumensis Iljin & Igolkin
- Chondrilla ornata Iljin
- Chondrilla pauciflora Ledeb.
- Chondrilla phaeocephala Rupr.
- Chondrilla piptocoma Fisch., C.A.Mey. & Avé-Lall.
- Chondrilla ramosissima Sm.
- Chondrilla rouillieri Kar. & Kir.
- Chondrilla setulosa C.B.Clarke ex Hook.f.
- Chondrilla spinosa Lamond & V.A.Matthews
- Chondrilla tenuiramosa U.P.Pratov & Tagaev
- Chondrilla urumoffii Degen
- Chondrilla yossii Kitam.
Referències
- 1 2 «Chondrilla L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 16 desembre 2024].
- ↑ Bean, 2015, p. 90.
- ↑ Schaefer i Renner, 2011, p. 184.
- ↑ Gottlieb, L. D.. Flora of North America (en anglès). vol. 19, 20 i 21. via eFloras, Missouri Botanical Garden i Harvard University Herbaria, 2006 [Consulta: 17 desembre 2024].
- ↑ «Chondrilla L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 1 desembre 2024].
- ↑ Linné, 1753, p. 796.
Bibliografia
- Thompson, I. R.. «CHONDRILLA». A: Annette J.G. Wilson. Flora of Australia (en anglès). vol. 37. Melbourne: ABR S/CSIRO Publishing, 2015, p. 48-73. ISBN 978-1-4863-0416-5.
- Anderberg, A.A.; Baldwin, B.G.; Bayer, R.G.; Breitwieser, J. ; Jeffrey, C. ; Dillon, M.O.; Eldenäs, P. ; Funk, V. ; Garcia-Jacas, N. ; Hind, D.J.N.; Karis, P.O.; Lack, H.W.; Nesom, G. ; Nordenstam, B. ; Oberprieler, Ch.; Panero, J.L.; Puttock, C. . «Compositae». A: K. Kubitzki. The Families and Genera of Vascular Plants (en anglès). vol. VIII. Springer, 2007, p. 57-588. ISBN 978-3-540-31050-1.
- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 2. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.