Chris Lewis (Auckland, 9 de març del 1957) és un extennista de Nova Zelanda.
Al seu palmarès hi ha tres títols individuals i vuit de dobles en el circuit ATP. Tanmateix, la seva fita més important fou la disputa de la final de Wimbledon l'any 1983 tot i no ser cap de sèrie. Va assolir el 19è lloc del rànquing individual i el 46è en dobles. Tot just fou el tercer (i darrer fins a 2020) tennista neozelandès en tota la història del tennis en disputar una final de Grand Slam individual. Va destacar en categoria júnior, on fou número 1 del rànquing l'any 1975 després de guanyar el torneig de Wimbledon i disputar la final del US Open en aquesta categoria.
Biografia
Després de la seva retirada va entrar en el món de la política i fou candidat a les eleccions generals de Nova Zelanda l'any 1999 pel partit Libertarianz, però no va aconseguir representació parlamentària. Posteriorment es va establir a Irvine (Califòrnia), i va cofundar l'acadèmia de tennis Brymer Lewis Tennis Academy.
Els seus germans petits David i Mark també van ser tennistes professionals. La seva filla, Geneva Lewis és una destacada violinista.[1]
Palmarès
Individual: 10 (3−7)
| Títols per superfície |
| Dura (1−2) |
| Gespa (0−4) |
| Terra batuda (2−1) |
| Resultat |
Núm. |
Data |
Torneig |
Superfície |
Oponent |
Marcador |
| Finalista |
1. |
5 de desembre de 1977 |
Adelaida, Austràlia |
Gespa |
Tim Wilkison |
6−3, 4−6, 6−3, 2−6, 4−6 |
| Guanyador |
1. |
24 de juliol de 1981 |
Kitzbühel, Àustria |
Terra batuda |
Vladimir Zednik |
6−1, 6−4, 6−0 |
| Finalista |
2. |
23 de març de 1981 |
Stuttgart, Alemanya Occidental |
Dura (i) |
Ivan Lendl |
3−6, 0−6, 7−6, 3−6 |
| Guanyador |
2. |
18 de maig de 1981 |
Múnic, Alemanya Occidental |
Terra batuda |
Christophe Roger-Vasselin |
4−6, 6−2, 2−6, 6−1, 6−1 |
| Finalista |
3. |
17 d'agost de 1981 |
Cincinnati, Estats Units |
Dura |
John McEnroe |
3−6, 4−6 |
| Finalista |
4. |
5 d'octubre de 1981 |
Brisbane, Austràlia |
Gespa |
Mark Edmondson |
6−7, 6−3, 4−6 |
| Finalista |
5. |
14 de desembre de 1981 |
Sydney, Austràlia |
Gespa |
Tim Wilkison |
4−6, 6−7, 3−6 |
| Finalista |
6. |
26 d'abril de 1982 |
Hilton Head, Estats Units |
Terra batuda |
Van Winitsky |
4−6, 4−6 |
| Finalista |
7. |
20 de juny de 1983 |
Wimbledon, Regne Unit |
Gespa |
John McEnroe |
2−6, 2−6, 2−6 |
| Guanyador |
3. |
7 de gener de 1985 |
Auckland, Nova Zelanda |
Dura |
Wally Masur |
7−5, 6−0, 2−6, 6−4 |
Dobles: 16 (8−8)
| Títols per superfície |
| Dura (2−0) |
| Gespa (2−0) |
| Terra batuda (4−7) |
| Moqueta (0−1) |
| Resultat |
Núm. |
Data |
Torneig |
Superfície |
Parella |
Oponents |
Marcador |
| Guanyador |
1. |
10 de gener de 1977 |
Auckland, Nova Zelanda |
Gespa |
Russell Simpson |
Peter Langsford
Jonathan Smith |
7−6, 6−4 |
| Finalista |
1. |
28 de març de 1977 |
Niça, França |
Terra batuda |
Chris Kachel |
Ion Țiriac
Guillermo Vilas |
4−6, 1−6 |
| Guanyador |
2. |
18 d'abril de 1977 |
Florència, Itàlia |
Terra batuda |
Russell Simpson |
Iván Molina
Jairo Velasco |
2−6, 7−6, 6−2 |
| Guanyador |
3. |
24 de juliol de 1978 |
Kitzbühel, Àustria |
Terra batuda |
Mike Fishbach |
Pavel Hutka
Pavel Složil |
6−7, 6−4, 6−3 |
| Finalista |
2. |
7 d'agost de 1978 |
Indianapolis, Estats Units |
Terra batuda |
Jeff Borowiak |
Gene Mayer
Hank Pfister |
3−6, 1−6 |
| Guanyador |
4. |
27 de novembre de 1978 |
Buenos Aires, Argentina |
Terra batuda |
Van Winitsky |
José Luis Clerc
Belus Prajoux |
6−4, 3−6, 6−0 |
| Finalista |
3. |
28 d'abril de 1980 |
São Paulo, Brasil |
Moqueta (i) |
David Carter |
Anand Amritraj
Fritz Buehning |
6−7, 2−6 |
| Finalista |
4. |
19 de maig de 1980 |
Múnic, Alemanya Occidental |
Terra batuda |
David Carter |
Heinz Günthardt
Bob Hewitt |
6−7, 1−6 |
| Finalista |
5. |
14 de juliol de 1980 |
Stuttgart, Alemanya Occidental |
Terra batuda |
John Yuill |
Colin Dowdeswell
Frew McMillan |
3−6, 4−6 |
| Finalista |
6. |
21 de juliol de 1980 |
Kitzbühel |
Terra batuda |
Carlos Kirmayr |
Klaus Eberhard
Ulrich Marten |
4−6, 6−3, 4−6 |
| Guanyador |
5. |
5 de gener de 1981 |
Brisbane, Austràlia |
Gespa |
Rod Frawley |
Mark Edmondson
Mike Estep |
7−5, 4−6, 7−6(4) |
| Finalista |
7. |
6 d'abril de 1981 |
Niça (2) |
Terra batuda |
Pavel Složil |
Yannick Noah
Pascal Portes |
6−4, 3−6, 4−6 |
| Guanyador |
6. |
10 de gener de 1983 |
Auckland (2) |
Dura |
Russell Simpson |
David Graham
Laurie Warder |
7−6, 6−3 |
| Guanyador |
7. |
16 de maig de 1983 |
Múnic |
Terra batuda |
Pavel Složil |
Anders Järryd
Tomáš Šmíd |
6−4, 6−2 |
| Finalista |
8. |
23 d'abril de 1984 |
Ais de Provença, França |
Terra batuda |
Wally Masur |
Pat Cash
Paul McNamees |
6−4, 3−6, 4−6 |
| Guanyador |
8. |
7 de gener de 1985 |
Auckland (3) |
Dura |
John Fitzgerald |
Broderick Dyke
Wally Masur |
7−6, 6−2 |
Trajectòria
Individual
| Torneig | 1976 | 1977 | 1978 | 1979 | 1980 | 1981 | 1982 | 1983 | 1984 | 1985 | Títols |
| Open d'Austràlia |
2R |
1R |
4R |
A |
A |
1R |
4R |
3R |
3R |
2R |
2R |
0 / 9 |
| Roland Garros |
A |
3R |
2R |
2R |
2R |
2R |
2R |
1R |
1R |
2R |
0 / 9 |
| Wimbledon |
2R |
1R |
1R |
A |
2R |
2R |
3R |
F |
2R |
2R |
0 / 9 |
| US Open |
A |
A |
1R |
1R |
A |
2R |
3R |
2R |
1R |
A |
0 / 6 |
| Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin; |
Dobles
| Torneig | 1976 | 1977 | 1978 | 1979 | 1980 | 1981 | 1982 | 1983 | 1984 | 1985 | Títols |
| Open d'Austràlia |
1R |
4R |
1R |
A |
4R |
QF |
3R |
3R |
A |
A |
1R |
0 / 8 |
| Roland Garros |
A |
4R |
3R |
A |
2R |
A |
QF |
3R |
2R |
1R |
0 / 7 |
| Wimbledon |
A |
1R |
1R |
A |
A |
QF |
2R |
2R |
3R |
2R |
0 / 7 |
| US Open |
A |
A |
1R |
1R |
A |
2R |
1R |
A |
1R |
A |
0 / 5 |
| Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin; |
Guardons
- New Zealand Sportsman of the Year (1983)