Christian Lindner

Membre del Partit Demòcrata Lliure (FDP) des del 1995, va ser elegit president de l'organització estudiantil del partit, el Liberalen Schüler, a Rin del Nord-Westfàlia l'any següent, càrrec que va ocupar durant dos anys. També el 1998, es va unir al comitè executiu del FDP de Rin del Nord-Westfàlia abans de ser elegit al parlament estatal (Landtag) a les eleccions del 14 de maig de 2001, sent amb 21 anys el membre més jove de l'assemblea.^[2]

Va ser elegit president de la secció del Districte de Rhein-Berg el 2002 i després escollit com a nou secretari general regional per Andreas Pinkwart el novembre de 2004. Va ser reelegit diputat regional l'any següent, i després va esdevenir vicepresident i portaveu del grup liberal, responsable d'Innovació, Ciència, Joventut, Integració i Família. En particular, va iniciar una llei regional, aprovada el 2008, relativa a l'educació infantil i que defineix l'estructura i el finançament de les llars d'infants.

Es va incorporar al comitè executiu federal del FDP el 2007 i va ser elegit diputat del Bundestag a les eleccions del 27 de setembre de 2009. Tot i que només va obtenir el 8,6% dels vots, va aconseguir la majoria dels escons a la seva circumscripció, ocupant la novena posició a la llista regional. Poc després va dimitir del seu mandat regional i va esdevenir membre de la comissió parlamentària d'economia.

El 14 de desembre de 2009, comitè directiu federal el va escollir com a secretari general interí, després de l'entrada de Dirk Niebel al govern. Christian Lindner va ser confirmat en el seu càrrec al congrés del 24 d'abril de 2010 pel 95,6% dels vots emesos, dos mesos després de dimitir del seu càrrec a Rin del Nord-Westfàlia. Va dimitir, però, el 14 de desembre de 2011.

Aproximadament tres mesos i mig més tard, va ser nominat com a candidat principal del FDP per a les eleccions regionals anticipades del 13 de maig de 2012 a Rin del Nord-Westfàlia amb el 99,8% dels vots dels delegats a la convenció de nominació. Elegit president regional del FDP el 6 de maig amb un 97,9% dels vots, va succeir Daniel Bahr i, una setmana més tard, va aconseguir mantenir els liberals al Landtag.

El 9 de març de 2013, va ser elegit vicepresident federal del FDP. En aquest càrrec, va ser encarregat de servir com a president interí del partit després del desastrós resultat de les eleccions federals del 22 de setembre de 2013, que van provocar l'exclusió del partit del Bundestag per primera vegada des del 1949, cosa que va provocar la dimissió del president Philipp Rösler. Va ser elegit president federal del FDP el 7 de desembre d'aquell any, amb 79% dels vots, en un congrés federal extraordinari i contra dos oponents^[3]

El FDP està experimentant un desplaçament a la dreta fins al punt de ser acusat d'acostar-se a l'extrema dreta, com ara en la seva denúncia de la immigració o la seva crítica a les mesures de confinament del govern en resposta a la pandèmia de la Covid-19.^[4] Advoca per la creació d'una comissió d'investigació sobre la política de refugiats del govern de Merkel. També està canviant el seu partit cap a posicions més euroescèptiques, defensant l’exclusió de Grècia de l'eurozona durant la crisi del deute i demanant el rebuig de qualsevol fons de solidaritat entre països europeus o la mutualització del deute públic durant la pandèmia de la Covid-19, que creu que representaria una amenaça per a l'estabilitat monetària.^[2] Aquest canvi ha portat el líder del partit Alternativa per Alemanya (AfD, extrema dreta), Alexander Gauland, a plantejar la idea d'un govern de coalició entre el seu moviment nacionalista i el FDP.^[1]

Va aconseguir rejovenir la imatge del partit i millorar-ne els resultats electorals, tot i que va romandre un grup de pressió, una xarxa d'arribistes on les dones només tenen un paper decoratiu «L'estratègia electoral del FDP es basa completament en la seva persona», emfatitza el politòleg Gero Neugebauer, cosa que ha portat els seus rivals a denunciar el culte a la personalitat que presumptament va fomentar.^[2]

A les eleccions federals de 2021, el FDP va quedar en quarta posició amb l'11,45% dels vots, cosa que va situar Christian Lindner al centre de les negociacions per a la formació d'una coalició^[5] Després va reclamar el càrrec de ministre federal de Finances^[2]

Després de l'èxit de les negociacions amb el Partit Socialdemòcrata i els Verds per formar un coalició en un estat de semàfors, va obtenir aquesta cartera al govern del socialdemòcrata Olaf Scholz.^[6]

El novembre de 2023, la seva credibilitat pel que fa a la disciplina pressupostària va ser minada per la decisió del Tribunal Constitucional de Karlsruhe, que va dictaminar que «Els pressupostos del govern per al 2023 són inconstitucionals». La sentència percep com un menyspreu mordaç per al govern d'Olaf Scholz. Al començament del mandat legislatiu, havia utilitzat, mitjançant un maniobra pressupostària controvertida, un superàvit pressupostari de 60.000 milions d'euros, originalment destinat a la lluita contra la pandèmia de la Covid-19, per alimentar un fons per a la transformació i el clima. Aquesta maniobra havia estat denunciada per l'oposició demòcrata cristiana com trucs pressupostaris.La decisió del Tribunal Constitucional prohibeix la transferència de 60.000 milions d'euros a aquest fons, cosa que comporta en particular la congelació de nous crèdits de compromís del pressupost del 2023 de tots els ministeris federals.^[7]

Va ser destituït del seu càrrec el 6 de novembre de 2024, enmig de desacords importants dins de la coalició, va ser substituït l'endemà per Jörg Kukies, un assessor proper d’Olaf Scholz. S'espera que la seva marxa provoqui la fi del suport del FDP al govern de coalició i un vot de confiança al canceller Olaf Scholz. Això conduirà a eleccions anticipades al Bundestag^[8] que es van celebrar el 23 de febrer de 2025.^[9]

El vespre de les eleccions federals de 2025, va anunciar la seva retirada de la vida política després de les resultat desastrós de les eleccions del FDP, que desapareix del Bundestag.^[10]

És nomenat L’octubre de 2025 assessor sènior per l'empresa de consultoria estratègica i comunicació Teneo.^[11]