Christine Jorgensen
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 maig 1926 Bronx (Nova York) |
| Mort | 3 maig 1989 San Clemente (Califòrnia) |
| Causa de mort | càncer de bufeta urinària càncer de pulmó |
| Formació | Christopher Columbus High School (en) Mohawk Valley Community College (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, professora lectora, cantant, activista, animadora, portaveu, fotògrafa |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica |
| Cronologia | |
| cirurgia de reassignació de sexe d'home a dona | |
Christine Jorgensen (Bronx, 30 de maig de 1926 - San Clemente, 3 de maig de 1989) va ser una actriu, model i artista de cabaret.[1] És coneguda per ser la primera dona transgènere que va tenir una cirurgia de reassignació de sexe exitosa, a més de ser la primera en acceptar públicament la seua condició de persona transgènere.[1]
El 1944, Jorgensen va ser reclutada per l'exèrcit dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial.[2] Després de servir com a treballadora administrativa militar, Jorgensen va assistir a diverses escoles, va treballar i va seguir una carrera com a fotògrafa.[3] Durant aquest temps, va aprendre sobre la cirurgia de reassignació de sexe i va viatjar a Europa, on a Copenhaguen, Dinamarca, va obtenir un permís especial per sotmetre's a una sèrie d'operacions a partir del 1951.
En tornar als Estats Units a principis dels anys cinquanta, la seva transició va ser objecte d'un reportatge a la portada del New York Daily News. Es va convertir en una celebritat instantània, coneguda per la seva franquesa i el seu enginy polit, i va utilitzar la plataforma per defensar les persones transgènere.
La seva autobiografia de 1967, Christine Jorgensen: A Personal Autobiography, va vendre gairebé 450.000 còpies.[4] Al llarg de la seva carrera, va impartir conferències a universitats i escoles superiors[5] sobre temes de transsexualitat.[6] Segons el publicista Chris Costello, Jorgensen odiava el terme «transsexual», i preferia referir-se a si mateixa simplement com algú que havia passat per un «canvi de sexe».[7]
Biografia

Christine Jorgensen va nàixer l'any 1926 al districte novaiorquès del Bronx. Va ser la segona filla d'un fuster anomenat George William Jorgensen, i de la seua esposa, Florence Davis Hansen.[8] La seua infància i adolescència la va passar al seu districte natal. Es va criar al barri de Belmont del Bronx, a la ciutat de Nova York, i va ser batejada luterana.[9] Tal com descriu en la seua autobiografia, publicada l'any 1967: "era un noi fràgil, ros, introvertit, que fugia de les baralles a cops de punys i els jocs durs".[10][11][12]
Després de graduar-se en l'educació secundària, l'any 1945 es va allistar a l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica, i va participar en les últimes operacions de la Segona Guerra Mundial. Una vegada va acabar el servei militar, va assistir a diverses escoles i va tenir diferents treballs. Durant aquell temps va sentir sobre les cirurgies per a modificar el seu sexe. Va viatjar a Europa, i a Copenhague va demanar un permís especial per a experimentar amb una sèrie d'operacions que van començar l'any 1951.[13][14] El 24 de setembre de 1951, els cirurgians de l'Hospital Gentofte de Copenhaguen van realitzar una orquiectomia a Jorgensen.[15]
Jorgensen va fer pública la seva identitat quan la carta que va enviar als seus pares a Nova York es va filtrar a la premsa. Havia planejat mantenir la seva transició en secret, però el New York Daily News la va fer pública amb contundència. La seva carta deia: "La natura va cometre un error que he corregit, i ara soc la teva filla".[16]
Va tornar als Estats Units, i la seua transformació va esdevenir primera plana del New York Daily News l'1 de desembre de 1952. Incorrectament, va ser presentada com la primera persona de la història sotmesa a una operació de reassignació de sexe, ja que la primera va ser l'artista danesa Lili Elbe l'any 1930. El que sí era cert és que va ser la primera persona en rebre teràpia hormonal. Jorgensen es va convertir de seguida en una celebritat, i va utilitzar la seua fama per a defensar a les persones transgènere.
En els anys següents va treballar com a actriu i artista de cabaret, i a més va gravar diverses cançons. L'any 1970 la seua vida va ser portada al cinema amb la pel·lícula The Christine Jorgensen Story, dirigida per irving Rapper, basant-se per al guió en la seua autobiografia publicada tres anys abans. L'actor John Hansen va interpretar el paper de Christine Jorgensen.

Després de la seva vaginoplàstia, Jorgensen planejava casar-se amb l'estadístic sindical John Traub, però el compromís es va cancel·lar. El 1959 va anunciar el seu compromís amb el mecanògraf Howard J. Knox a Massapequa Park, Nova York, on el seu pare li va construir una casa després d'una cirurgia de reassignació. Ella i Knox es van establir i es van unir a una església luterana.[17] Tanmateix, la parella no va poder obtenir una llicència de matrimoni perquè el certificat de naixement de Jorgensen la registrava com a home. En un informe sobre el compromís trencat, The New York Times va informar que Knox havia perdut la feina a Washington, DC quan es va conèixer el seu compromís amb Jorgensen.[18][19]
Christine Jorgensen va morir l'any 1989 a San Clemente, Califòrnia, a causa un càncer de bufeta urinària i de pulmó, a l'edat de 62 anys. Les seves cendres van ser escampades a Dana Point, Califòrnia.[20]
L'any 2010, la historiadora i crítica teòrica Susan Stryker va presentar una conferència a la Universitat Yale titulada Christine in the Cutting Room: Christine Jorgensen Transsexual Celebrity and Cinematic Embodiment.[21] L'any 2013, Stryker va dirigir i produir una pel·lícula documental sobre la seua vida, de gènere experimental, titulada també Christine in the Cutting Room.
Referències
- 1 2 Hartley-Kong, Alli. «LGBTQ+ History: Christine Jorgensen's Life of Fame and Femininity | Minerva's Kaleidoscope». The Library of Congress, 22-06-2022. [Consulta: 14 juliol 2024].
- ↑ Behrens, Thorkild (May 1952). «What made Christine Jorgensen do it?». Scope Magazine 1 (4): 19–20.
- ↑ Boomer, Lee. «Life Story: Christine Jorgensen». Women & the American Story. [Consulta: 6 desembre 2022].
- ↑ Meyerowitz, Joanne (en anglès) OAH Magazine of History, 20, 2, 2006, p. 16–20. DOI: 10.1093/maghis/20.2.16. JSTOR: 25162028.
- ↑ «Christine Jorgensen Has No Regrets». Daily Gleaner, 21-12-1985.
- ↑ «A brief history of transgender issues». The Guardian, 02-06-2010.
- ↑ «1952 Sex-Change Operations Made Her a Celebrity : Christine Jorgensen, 62, Dies of Cancer». Los Angeles Times, 04-05-1989.
- ↑ «Christine Jorgensen». Biography.com, 23-06-2020. [Consulta: 8 octubre 2024].
- ↑ Docter, 2013, p. 57.
- ↑ Jorgensen, Christine. Christine Jorgensen: A Personal Autobiography. New York: Bantam, 1968, p. 8. OCLC 1023834324.
- ↑ Ingrassia, Michelle «Transsexual Superstar: In 1952, She Was a Scandal: When Jorgensen decided to change his name—and his body—the nation wasn't quite ready.». , 05-05-1989, p. A2 A3.
- ↑ «Christine Jorgensen Reveals» (en anglès). ALL EDITIONS, 05-05-1989. Arxivat de l'original el 20 de febrer 2009. [Consulta: 8 octubre 2020].
- ↑ Behrens, Thorkild (May 1952). «What made Christine Jorgensen do it?». Scope Magazine 1 (4): 19–20.
- ↑ «25 Transgender People Who Influenced American Culture» (en anglès) p. 10. Time, 29 maig 2014. Arxivat de l'original el 5 d’agost 2016. [Consulta: 8 octubre 2020].
- ↑ «Christine Jorgensen: 60 years of sex change ops». BBC News, 29-11-2012.
- ↑ «Christine Jorgensen: 60 years of sex change ops». BBC News, 29-11-2012.
- ↑ Jorgensen, Christine. Christine Jorgensen: A Personal Autobiography. Cleis Press, 2000. ISBN 978-1-57344-100-1.
- ↑ «Bars Marriage Permit: Clerk Rejects Proof of Sex from Christine Jorgensen». , 04-04-1959.
- ↑ Myers, Donald P. «A Changed Man – Medical Specialization». Newsday. Arxivat de l'original el February 20, 2009.
- ↑ Wilson, Scott. Resting Places: The Burial Sites of More Than 14,000 Famous Persons. 3rd. McFarland & Company, Inc., September 5, 2016. ISBN 978-0-7864-5098-5.
- ↑ «Susan Stryker ⎯ Christine in the Cutting Room: Christine Jorgensen's Transsexual Celebrity and Cinematic Embodiment» (en anglès). Yale University, 12 novembre 2010. Arxivat de l'original el 20 de juliol 2012. [Consulta: 8 octubre 2020].

