Christopher Cockerell
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 juny 1910 Cambridge (Anglaterra) |
| Mort | 1r juny 1999 Sutton Scotney (Anglaterra) (en) |
| Formació | Peterhouse Gresham's School |
| Activitat | |
| Ocupació | inventor, enginyer |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Premis | |
| |
Sir Christopher Sydney Cockerell CBE RDI FRS[1] (4 de juny de 1910 - 1 de juny de 1999) va ser un enginyer anglès, conegut per haver inventat l'aerolliscador o hovercraft.
Les seves contribucions al camp del transport i els seus esforços pioners per a crear un vehicle capaç de desplaçar-se per l'aigua, la terra i el gel van obrir noves possibilitats per a la mobilitat. La curiositat de Cockerell, unida a la seva ment metòdica i inventiva, ho va portar a experimentar amb diferents maneres d'aconseguir un transport eficient a través de diverses superfícies, la qual cosa va revolucionar les tecnologies de transport a mitjan el segle xx.[2]
Nascut en 1910 a Anglaterra, Cockerell era fill d'un enginyer naval, la qual cosa probablement va despertar el seu interès per l'enginyeria i el disseny des de primerenca edat. Inicialment va estudiar en la Universitat de Cambridge, on es va centrar en la física, i després va seguir una carrera en la Real Força Aèria durant la Segona Guerra Mundial. Va ser durant aquest temps que Cockerell va començar a desenvolupar idees per a superar les limitacions dels mitjans tradicionals de transport, especialment en travessar terrenys difícils, com a pantans o cossos d'aigua. Després de la guerra, va iniciar la seva obra més famosa: el desenvolupament de l'aerolliscador.
A principis de la dècada de 1950, Cockerell es va embarcar en el repte de crear un vehicle capaç de "surar" sobre el sòl mitjançant un coixí d'aire. El seu avanç va arribar quan es va adonar que, utilitzant potents ventiladors per a forçar aire sota una plataforma, podria generar sustentació i reduir la fricció, permetent que la nau es llisqués sobre superfícies com a aigua, terra o gel amb mínima resistència. Aquesta idea innovadora ho va portar a construir el primer prototip funcional, al qual va anomenar "aerolliscador", en 1955. Encara que inicialment va ser rebut amb escepticisme, l'aerolliscador finalment es va convertir en un mitjà de transport pràctic i comercialment viable, utilitzat en aplicacions militars, transbordadors per a passatgers i operacions de rescat, entre altres.[3]
La invenció de Cockerell va ser el resultat d'anys d'acurada recerca i desenvolupament, combinant el coneixement teòric amb l'experimentació pràctica. Malgrat els desafiaments que va enfrontar per a obtenir reconeixement i finançament per al seu treball, la seva determinació i visió finalment van conduir a l'adopció generalitzada de la tecnologia de l'aerolliscador. Avui dia, el llegat de Cockerell perdura en diverses indústries, on la seva invenció continua sent un testimoniatge de la inventiva humana i la cerca del progrés. El seu treball exemplifica el poder de la persistència i la importància del pensament creatiu per a resoldre complexos desafiaments d'enginyeria.[4]
Primers anys i educació
Cockerell va néixer a Cambridge, on el seu pare, Sir Sydney Cockerell, era conservador del Museu Fitzwilliam, ja que anteriorment havia estat el secretari de William Morris. La seva mare era la il·lustradora i dissenyadora Florence Kingsford Cockerell. Christopher va assistir a l'escola preparatòria de St Faith's[5] i es va educar a la Gresham's School, a Holt (Norfolk).[6] Es va matricular a Peterhouse, a Cambridge, per estudiar enginyeria mecànica i va ser tutoritzat per William Dobson Womersley.
Va començar la seva carrera com a alumne de postgrau treballant per a W. H. Allen, Sons & Co. de Bedford de 1931 a 1933.[7] Després de tornar a la Universitat de Cambridge el 1934 per estudiar ràdio i electrònica, va entrar a treballar a la Radio Research Company. En 1935 va passar a treballar en la Marconi Company, i poc després es va casar amb Margaret Elinor Belsham (4 de setembre de 1913 - setembre de 1996).[8] Van viure en l'ara catalogat com de Grau II Gai Bowers Cottage en Danbury, Essex des de 1940 fins a 1951.[9]
Durant la seva estada a Chelmsford, va dirigir un equip de recerca en la cabanya Marconi de Writtle i va treballar en molts sistemes, inclòs el radar.[10]
Després de la Segona Guerra Mundial va contribuir al desenvolupament de diversos equips sofisticats, inclosa la tecnologia de radiolocalització, i el primer equip utilitzat per la BBC en el Alexandra Palace.
L'hovercraft
El 1935 va passar a treballar a la Marconi Company, i poc després es va casar amb Margaret Elinor Belsham (4 de setembre de 1913 - setembre de 1996).[11] Van viure en l'ara catalogat com de Grau II Gay Bowers Cottage a Danbury, Essex des de 1940 fins a 1951.
Va treballar a la Marconi Company fins al 1950.[12] Quan va deixar aquesta companyia, va comprar Ripplecraft Ltd., una petita empresa de lloguer de vaixells
Després de la Segona Guerra Mundial va contribuir al desenvolupament de diversos equips sofisticats, inclosa la tecnologia de radiolocalització, i el primer equip utilitzat per la BBC a l'Alexandra Palace i caravanes de Norfolk, amb un llegat deixat pel seu sogre. L'empresa va guanyar pocs diners i Cockerell va començar a pensar com podia fer que l'embarcació anés més ràpid. La companyia Thornycroft el va conduir a treballs anteriors, en què un petit vaixell havia estat parcialment aixecat de l'aigua per un petit motor.
El major invent de Cockerell, l'hovercraft, va sorgir d'aquest treball. Se li va ocórrer que si tota l'embarcació s'elevés de l'aigua, l'embarcació no tindria efectivament cap arrossegament. Això, va conjecturar, donaria a l'embarcació la possibilitat d'assolir una velocitat màxima molt superior a la que podrien aconseguir els vaixells de l'època.
La teoria de Cockerell era que, en lloc de només bombar aire sota l'embarcació, com feia Thornycroft, si l'aire es canalitzés en lloc de formar un estret raig al voltant del perímetre de l'embarcació, l'aire en moviment formaria una cortina d'impuls, una paret d'aire en moviment que limitaria la quantitat d'aire que es filtraria. Això significava que el mateix coixí d'aire d'alta pressió podia mantenir-se amb un motor molt més petit; i per primera vegada, es podia aixecar completament una embarcació de l'aigua. Cockrell va provar els seus dissenys al poble de Somerleyton (Suffolk).
Va provar les seves teories amb una aspiradora i dues llaunes. Es va trobar que la seva hipòtesi tenia potencial, però la idea va trigar uns anys a desenvolupar-se i es va veure obligat a vendre possessions personals per finançar la seva investigació. El 1955, havia construït un model de treball a partir de fusta de balsa i havia presentat la seva primera patent per a l'aerostació (no., GB 854211). Cockerell havia trobat impossible interessar el sector privat en el desenvolupament de la seva idea, ja que tant la indústria aeronàutica com la naval ho veien fora del seu negoci principal.
Per tant, es va dirigir al govern britànic amb l'objectiu d'interessar-los en possibles aplicacions de defensa. Els líders dels grups de defensa no estaven interessats a proporcionar finançament i van posar la idea de l'hovercraft a la llista secreta del govern. Estar a la llista secreta va impedir que Cockerell fes públic el seu disseny.
Va romandre classificat fins al 1958, després de notícies sobre desenvolupaments similars al continent, es va desclassificar i Cockerell fou presentat a la NRDC (National Research Development Corporation). A la tardor de 1958, la NRDC va fer una comanda a Saunders-Roe per al primer hovercraft a gran escala. Aquest vaixell prototip es coneix per SR-N1 (Saunders-Roe - Nautical One) i va ser fabricat sota llicència de la NRDC. L'11 de juny de 1959 es va mostrar per primera vegada al públic el SR-N1, que era capaç de transportar quatre homes a una velocitat de 28 milles per hora. Setmanes després, va ser enviat a França. Va creuar amb èxit en dues hores[12] el Canal de la Mànega entre Calais i Dover el 25 de juliol de 1959.[13]
El gener de 1959, la NRDC va formar una filial anomenada Hovercraft Development Ltd.. Cockerell era el director tècnic i la companyia controlava les patents que utilitzava per llicenciar diverses empreses del sector privat per fabricar embarcacions sota la marca registrada de Hovercraft.
Cockerell va rebre un doctorat honoris causa per la Universitat Heriot-Watt el 1971.[14]
Altres projectes
Més tard, Cockerell va desenvolupar la Cockerell Raft,[15] un dispositiu hidràulic d'energia ondulatòria que tindria implicacions en el futur per a la generació d'electricitat.
Reconeixements

- 1965 Medalla Howard N. Potts
- 1966 Va rebre un CBE
- 1967 Escollit membre de la Royal Society
- 1968 Va rebre el premi Elmer A. Sperry pel seu desenvolupament de l'Hovercraft
- 1969 Va ser nomenat cavaller pels seus serveis a l'enginyeria
En la seva vida, el SR.N4 Hovercraft GH2008 Sir Christopher va rebre el nom del seu inventor. Va ser operat per Hoverlloyd (més tard Hoverspeed) a través del canal des de 1972 fins a 1991.[16]
Una placa a Cockerell Rise, East Cowes, a l'Illa de Wight, marca la ubicació de White Cottage, on Cockerell va viure i treballar. La cabana ha estat enderrocada, però el garatge encara està dempeus. La placa va ser erigida pels Amics d'East Cowes amb el suport financer del Big Lottery Fund.
El taller de Cockerell, amb el seu torn, es va lliurar al Museu Marítim de Lowestoft a la seva mort el 1999, on es va tornar a muntar i ara s'exposa al públic.
Referències
- ↑ Wheeler, R. L. «Sir Christopher Sydney Cockerell, C.B.E., R.D.I. 4 June 1910 -- 1 June 1999: Elected F.R.S. 1986». Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, 47, 2001, p. 67. DOI: 10.1098/rsbm.2001.0005.
- ↑ Oliver, David. Christopher Cockerell: The Hovercraft Engineer (2005) Londres: The History Press. 224 pag. ISBN 978-0752450414.
- ↑ Harris, David. Hovercrafts: The Story of the Air-Cushion Vehicle (2000) Nova York: Barnes & Noble. 160 pàg. ISBN 978-0760764886
- ↑ Barker, Philip. The Story of the Hovercraft: The Invention that Changed Transport (1992) Londres: Shire Publications 96 pag. ISBN 978-0747801011.
- ↑ «Sir Christopher Cockerell - St Faith's School Website». Arxivat de l'original el 30 maig 2016. [Consulta: 28 abril 2016]. Arxivat 2016-05-30 a Wayback Machine.
- ↑ Lidell, Charles Lawrence Scruton & Douglas, A. B., The History and Register of Gresham's School, 1555–1954 (Ipswich, 1955)
- ↑ «Asociación de Estudiantes Pasados y Presentes». The Allen Magazine, 44, 1959, p. 28. Arxivat de l'original el 2024-03-30 [Consulta: 18 març 2025].
- ↑ «Sir Christopher Sydney COCKERELL + Lady Margaret Elinor BELSHAM». tolliss.com. Arxivat de l'original el 25 de mayo de 2012. [Consulta: 4 enero 2012].
- ↑ Gay Bower's Cottage Arxivat 2025-02-22 a Wayback Machine., historicengland.org.uk. Consultat el 3 de gener de 2022.
- ↑ "Cockerell, Christopher", en Oxford Dictionary of National Biography (Oxford University Press, 2004)
- ↑ «Sir Christopher Sydney COCKERELL + Lady Margaret Elinor BELSHAM». tolliss.com. Arxivat de l'original el 25 de maig de 2012. [Consulta: 4 gener 2012].
- 1 2 «Christopher Cockerell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 21 abril 2021].
- ↑ Evans, Eric, British History (Bath, Parragon Books, 2002) p. 305
- ↑ webperson@hw.ac.uk. «Heriot-Watt University Edinburgh: Honorary Graduates». Arxivat de l'original el 2016-04-18. [Consulta: 7 abril 2016].
- ↑ Liubov Shilova, Alexander Solovyev «The Ensuring of Survivability of Wave Energy Stations Constructive Elements in Extreme Weather Conditions». E3S Web of Conferences, 1-1999. Arxivat de l'original el 2023-06-18. DOI: 10.1051/e3sconf/20199705049 [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ «British Hovercraft Corporation SRN4 (Mountbatten Class):: jameshovercraft.co.uk». www.jameshovercraft.co.uk. Arxivat de l'original el 2023-06-18. [Consulta: 18 juny 2023].
Bibliografia addicional
- Parkinson, Justin. «What happened to passenger hovercraft?». UK: BBC, 09-11-2015. [Consulta: 30 gener 2021].
- Noble, Will. «The hovercraft that kept on going». CNN Travel, 13 agost 2021.
- «Hovercraft Definition and Meaning». collinsdictionary.com. [Consulta: 2 juliol 2019].
- Tsiolkovskii, Konstantin. personal archive published by the Russian Academy of Sciences (in author's own handwriting). Friction and resistance of air (en rus), p. 55 and 56.
- «Russia and the Ground-effect Vehicle». Flight International, 05-04-1962. Arxivat de l'original el 2015-10-05 [Consulta: 5 octubre 2015].
- «Cars that Fly». Modern Mechanix, 10-1959, p. 92-95. Arxivat de l'original el 2016-01-29.
- «TamPub». Arxivat de l'original el 2012-03-26. [Consulta: 22 gener 2010].
- «Hovercraft» (en rus). Great Soviet Encyclopedia. Arxivat de l'original el 2011-08-14. [Consulta: 6 maig 2013].
- «Inventor of the week: Christopher Cockerell». MIT, 01-08-2007. Arxivat de l'original el 2012-06-13. [Consulta: 24 abril 2012].
