Christopher Glaser
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1615  Basilea |
| Mort | 1672 (56/57 anys) París |
| Formació | Universitat de Basilea |
| Activitat | |
| Ocupació | químic, farmacèutic |
| Ocupador | Jardin des plantes |
| Professors | Nicaise Le Febvre |
| Alumnes | Marie Madeleine Dreux d'Aubray, marquise de Brinvilliers |
Christopher Glaser (1615 – entre 1670 1678), va ser un químic i farmacèutic del segle xvii.
Biografia
Nasqué a Basilea. Va esdevenir demostrador de química, com successor de Lefebvre, al Jardí Reial de les Plantes Medicinals, a París, i farmacèutic del rei Lluís XIV de França i del Duc d'Orleans. Va escriure Traité de la chymie (París, 1663),[1] molt reeditat i tradüit a l'alemany i l'anglès.[2]
La sal polychrestum Glaseri és el sulfat de potassi que Glaser preparà i usava medicinalment.[2] El mineral K₃Na(SO₄) ₂ (Glaserita) rep aquest nom en el seu honor.
Bibliografia
- de Milt, Clara «Christopher Glaser». Journal of Chemical Education, 19, 2, 1942, p. 53–61. DOI: 10.1021/ed019p53.
- Mi Gyung Kim - Affinity, that Elusive Dream: A Genealogy of the Chemical Revolution (Cambridge, Mass.: MIT Press (2003) ISBN 0-262-11273-6)
- Martyn Paine - Materia medica and therapeutics (3 ed) (New York (1859))
- Anne Somerset - The Affair of the Poisons: Murder, Infanticide, and Satanism at the Court of Louis XIV (St. Martin's Press (October 12, 2003) ISBN 0-312-33017-0)
Referències
Fonts
«Glaser, Christopher». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.- Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.