Cianamida de calci

Infotaula de compost químicCianamida de calci
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular79,968739 Da i 79,96873898 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaCaCN₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C(=[N-])=[N-].[Ca+2] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Densitat2,29 g/cm³ (a 20 ℃, sòlid) Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió1.340 ℃ Modifica el valor a Wikidata
Pressió de vapor0 mmHg (a 20 ℃) Modifica el valor a Wikidata
Perill
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps0,5 mg/m³ (10 h, cap valor) Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

La cianamida de calci o CaCN₂ és un compost químic de calci usat com fertilitzant,[1] es va sintetitzar per primera vegada el 1898 per Adolph Frank i Nikodem Caro (Procediment Frank-Caro).[2] Es forma amb el carbur de calci reaccionat amb nitrogen. Un dels noms comercials que rep és el de Nitrolime.

CaC₂ + N₂ → CaCN₂ + C

Cristal·litza en el sistema hexagonal.[3]

Usos

El principal ús és com fertilitzant en agricultura, en contacte amb aigua es descompon i allibera amoníac:

CaCN₂ + 3 H₂O → 2 NH₃ + CaCO₃

En temps passats es feia servir en la mineria d'or:

CaCN₂ + Na₂CO₃ + 2C → 2 NaCN + CaO + 2CO

La tiourea es pot produir per la reacció del sulfur d'hidrogen amb cianamida de calci.[4]

Es fa servir a gran escala en la producció d'acer per tal d'introduir-hi nitrogen.

Referències

  1. ↑ Auchmoody, L.R.; Wendel, G.W.. «Effect of calcium cyanamide on growth and nutrition of plan fed yellow-poplar seedlings». U.S. Department of Agriculture, Forest Service, 1973. Arxivat de l'original el 2009-08-25. [Consulta: 18 juliol 2008].
  2. ↑ «History of Degussa: Rich harvest, healthy environment». [Consulta: 18 juliol 2008].
  3. ↑ F. Brezina, J. Mollin, R. Pastorek, Z. Sindelar. Chemicke tabulky anorganickych sloucenin (Chemical tables of inorganic compounds). SNTL, 1986.
  4. ↑ Bernd Mertschenk, Ferdinand Beck, Wolfgang Bauer "Thiourea and Thiourea Derivatives" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry 2002 by Wiley-VCH Verlag GmbH & Co. KGaA. All rights reserved. doi:10.1002/14356007.a26_803

Enllaços externs