Ciao Bambina

Infotaula de pel·lículaCiao Bambina
Fitxa
DireccióAfioco Gnecco i Carolina Yuste Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióCarlo D'Ursi i Jorge Garrido Modifica el valor a Wikidata
GuióAfioco Gnecco Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2024 Modifica el valor a Wikidata
Durada18 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecurtmetratge, documental i cinema LGBT Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt31324022 TMDB: 1258670 FilmAffinity: 813256 Modifica el valor a Wikidata

Ciao Bambina és un curtmetratge documental espanyol del 2024, dirigit per Afioco Gnecco i Carolina Yuste.

En 2025 va ser nominat als XXXIX Premis Goya en la categoria de Millor curtmetratge documental.[1]

Argument

El curtmetratge se centra en el viatge personal d'Afioco Gnecco a mesura que lídia amb la seva transició de gènere i els efectes de la testosterona en el seu cos. Al costat de la seva amiga Carolina, qui li ha donat suport des de l'inici de la seva transició, cerca reconciliar-se amb el seu deadname i sentir-se còmode a la fi per banyar-se a la platja.

Producció

La idea de Ciao Bambina va sorgir arran d'unes vacances conjuntes que van fer els directors de la pel·lícula a l'illa d'El Hierro, quan Afioco estava començant la seva transició de gènere, la qual cosa va inspirar a Yuste a començar a gravar-li per documentar la seva experiència. En el documental es mostren, a més, situacions a les quals ha de fer front Afioco al seu dia a dia, com no poder canviar el seu nom en el registre civil a causa de no tenir la nacionalitat espanyola, o haver d'esperar dos anys més per a poder sotmetre's a una cirurgia d'afirmació de gènere.[2]

Malgrat les dificultats, tant Yuste com Gnecco van decidir afrontar el curtmetratge des d'una perspectiva positiva, afirmant estar cansats de les pel·lícules que reflecteixen la transsexualitat des de la tragèdia i la fixació per la genitalidad. Així mateix, Afioco Gnecco va esmentar la pel·lícula 20.000 espècies d'abelles com un referent positiu que oferia una altra sensibilitat.[2]

Premis i nominacions

Referències

Enllaços externs