Cicerone

Cicerone (masculí i femení; de l’italià cicerone, al seu torn provinent del nom de Marc Tuli Ciceró, model d'orador, aplicat irònicament per la verbositat dels guies. Primer ús registrat en català: 1868)[1] és un antic terme per a anomenar una persona que mostra als forasters les antiguitats, curiositats, etc., d’una població, un edifici, etc. o que guia els visitants i turistes pels museus, galeries, etc., i explica els temes d'interès arqueològic, antiquari, històric o artístic. En català cal distingir entre cicerone i cícero, que és una mesura tipogràfica, també relacionada amb Ciceró.[2]

El mot se suposa pres de Marc Tuli Ciceró,[3] com un tipus d'aprenentatge i eloqüència. L'Oxford English Dictionary troba exemples de la utilització en anglès abans que en l'italià, la primera citació és a partir del Dialogue on Medals de Joseph Addison (obra publicada pòstumament el 1726). Sembla que la paraula es va aplicar a experts en antiquaris que mostraven i explicaven als estrangers les antiguitats i curiositats del país (la cita de 1762 al New English Dictionary).[4]

"The Cicerones", una història curta de Robert Aickman (convertida en un curtmetratge el 2002), utilitza la idea de cicerones com a persones que condueixen visitants i turistes com a metàfora en un conte sobre un home que és guiat a la seva perdició per diversos personatges. en una catedral.[5]

Al seu llibre de viatges del 1632, William Lithgow va assenyalar la utilitat de les guies turístiques (cicerones): "Per ser breu, vaig veure la casa decaiguda del digne Ciceró, l'alt Capitoli, el Palau del cruel Neró, les estàtues de Marc Aureli, Alexandre i el seu cavall Bucèfal." (Ι.16).[6]

Referències

  1. ↑ «cicerone | diccionari.cat». [Consulta: 17 maig 2026].
  2. ↑ «cícero | diccionari.cat». [Consulta: 17 maig 2026].
  3. ↑ «Fermi Science Tools: Cicerone». Fermi Goddard Space Flight Center. NASA. [Consulta: 21 juny 2017].
  4. ↑ Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
  5. ↑ «A brief survey of the short story: Robert Aickman». The Guardian, 12-01-2015 [Consulta: 21 juny 2017].
  6. ↑ Lithgow (1582–1645?), William. «The totall discourse of the rare adventures & painefull peregrinations of long nineteene yeares travayles from Scotland to the most famous kingdomes in Europe, Asia and Affrica» (en anglès). www.gutenberg.org. [Consulta: 23 desembre 2020].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.