Ciriottiïta
| Fórmula química | Cu(Cu,Ag)₃Pb19(Sb,As)22(As₂)S56 |
|---|---|
| Epònim | Marco E. Ciriotti (en) |
| Localitat tipus | Túnel Espérance, Mines de Tavagnasco, Tavagnasco, Ciutat metropolitana de Torí, Piemont, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,178(2) Å; b = 28,223(6) Å; c = 42,452(5) Å; β = 93,55(2)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | P2₁ |
| Color | negre |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2015-027 |
| Any d'aprovació | 2015 |
| Símbol | Cit |
| Referències | [1] |
La ciriottiïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom en honor d'Ernesto Ciriotti (b. 1945), mineralogista italià de la Universitat de Torí i membre fundador de l'Associació Micromineralògica Italiana, per la seva llarga contribució a la sistemàtica mineral.
Característiques
La ciriottiïta és un sulfur de fórmula química Cu(Cu,Ag)₃Pb19(Sb,As)22(As₂)S56. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2015. Cristal·litza en el sistema monoclínic.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del Museu d'Història Natural de la Universitat de Florència, a Itàlia, amb el número de catàleg: 3161/i.
Formació i jaciments
Va ser descoberta al túnel Espérance de les mines de Tavagnasco, a la localitat homònima dins la ciutat metropolitana de Torí (Piemont, Itàlia). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
- ↑ «Ciriottiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 novembre 2020].