Civitacampomarano

Plantilla:Infotaula geografia políticaCivitacampomarano
Imatge
Tipusmunicipi d'Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata
 41° 47′ 00″ N, 14° 41′ 00″ E / 41.7833°N,14.6833°E / 41.7833; 14.6833
PaísItàlia
RegióMolise
ProvínciaProvíncia de Campobasso Modifica el valor a Wikidata
CapitalCivitacampomarano Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població302 (2023) Modifica el valor a Wikidata (7,77 hab./km²)
Geografia
Superfície38,89 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud520 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatróLiberatore (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal86030 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic0874 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT070019 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaC764 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcomune.civitacampomarano.cb.it Modifica el valor a Wikidata

Civitacampomarano (Civëtë en molisà)[1] és un municipi italià de la província de Campobasso a la regió de Molise.[2]

Després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Civitacampomarano era a l'època medieval (segle x) un conjunt de pobles dispersos. Apareix amb el nom de Campomarano[3] en un diploma de l'emperador Otó III el Jove, net d'Otó I el Gran, de l'any 999, amb el qual es va confirmar la donació de l'any 770, per part del príncep llombard Arechis II, de l'església de Sant'Angelo Altissimo (les restes de la qual encara són visibles al mont Sant'Angelo, a prop del camí d'ovelles Celano-Foggia) a favor de l'abadia de Santa Sofia de Benevent. A l'arxiu de l'abadia es conserva el document que resa:

Ecclesia S. Angeli in Altissimis super Fluvium Bifernum finibus Campimarani.

Galeria d'imatges del museu a l'aire lliure d'art contextual

Referències

  1. ↑ Dizionario Di Toponomastica: Storia E Significato Dei Nomi Geografici Italiani. Garzanti, 1990.
  2. ↑ https://www.cbc.ca/news/world/italy-street-art-civitacampomarano-1.6894182
  3. ↑ Si ritrova con il nome di Campus maurani anche in un documento del 993, una donazione da parte di un sacerdote, Pietro, all'abate Manso di Monte Cassino di un pezzo di terra con la chiesa di Santa Maria prospicienti un lago: In Campo Mauranie eccl(esi)am / S(an)c(t)e Maria su/p(er) ipsos lacus /eiusdem civi/tatis cum om(n)i/bus p(er)tinenti/is eius. (Pannello XXIV). Riappare in un documento datato intorno al 1070, laddove l'abate Desiderio, accingendosi a ricostruire completamente l'abbazia per dotarla dei preziosi affreschi bizantini e l'imponente porte bronzea, fusa a Costantinopoli, con cui la conosciamo oggi, la elenca insieme alle altre proprietà. La chiesa però non viene più menzionata tra i privilegi papali del diploma del 1137 e non c'è niente che attesti possa essere riconducibile a una di quelle tuttora presenti.Herbert Bloch. Monte Cassino in the Middle Age. I. Harvard University Press, 1986.