Clícia
![]() | |
| Tipus | Oceànide nimfa grega |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | Religió a l'antiga Grècia |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Parella | Hèlios |
| Mare | Tetis |
| Pare | Ocèan |
| Altres | |
| Equivalent | Clícia |
Segons la mitologia grega, Clícia (en grec antic Κλυτία), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.
Relat mitològic:
Clícia era una nimfa oceànide, filla dels titans Oceà i Tetis. Estava enamorada d’Hèlios, el déu del Sol, però ell la menyspreava i preferia l’amor de Leucòtoe.
Per venjar-se’n, Clícia va revelar al pare de Leucòtoe, Òrcam, la relació de la seva filla amb Hèlios. Enfurismat, Òrcam va enterrar viva Leucòtoe. Després d’aquest esdeveniment, Clícia, consumida pel dolor i per no poder guanyar l’afecte d’Hèlios, no deixava de mirar-lo mentre seguia el seu recorregut pel cel. Finalment, fou transformada en gira-sol o heliotrop, una planta que sempre segueix la trajectòria del sol.
Simbolisme:
- Representa l’amor no correspost, els gelos i la devoció eterna.
- La seva transformació en gira-sol simbolitza la mirada constant cap a l’objecte del desig.
Referències:
- Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 1984, 2008, p. 110. ISBN 978-84-96061-97-2.
- Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 53. ISBN 8429741461.
Referències
Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 53 (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461
