Claude-Joseph Vernet
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Claude Joseph Vernet  14 agost 1714 Avinyó (França) | ||
| Mort | 3 desembre 1789 (75 anys) París | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Pintura i gravat | ||
| Lloc de treball | Itàlia romana | ||
| Ocupació | pintor, litògraf, gravador, aiguafortista | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Paisatge i Marina (pintura) | ||
| Professors | Adrien Manglard i Bernardino Fergioni | ||
| Alumnes | Carle Vernet, Pierre Péquignot, Jean-Antoine Vernet i Jean Henry d' Arles | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Cònjuge | Virginie Cecil Parker | ||
| Fills | Carle Vernet, Marguerite Émilie Chalgrin | ||
| Pare | Antoine Vernet | ||
| Germans | Jean-Antoine Vernet | ||
| Parents | Horace Vernet, net | ||
Signatura  | |||
  | |||
Claude-Joseph Vernet (Avinyó Provença (llavors Estats Pontificis) 14 d'agost de 1714 - París 3 de desembre de 1789) va ser un pintor francès. El seu fill Carle Vernet i la seva filla Marguerite Émilie Chalgrin també van ser pintors.
Vida i obra
Vernet amb només catorze anys va ajudar el seu pare, Antoine Vernet (1689–1753),[1] un hàbil pintor decoratiu, en les parts més importants de la seva obra. Els panells de cadires de mà, però, no van poder satisfer la seva ambició, i Vernet va marxar a Roma. La vista de les balenes a Marsella i el seu viatge des d'allà fins a Civitavecchia (el principal port dels Estats Pontificis a la Mar Tirrena) el van impressionar profundament, i immediatament després de la seva arribada va entrar als estudis del pintor de balenes Bernardino Fergioni[2] i del paisatgista marí Adrien Manglard.[3][4] Manglard i Fergioni van iniciar Vernet en la pintura de paisatges marins.[4][5][6]
El 1734, Vernet va marxar a Roma per estudiar paisatgistes i pintors marítims, com Claude Gellee i Claude Lorrain, on trobem els estils i temes de les pintures de Vernet.[7]
Lentament, Vernet va anar cridant l'atenció en l'ambient artístic de Roma. Amb un cert convencionalment en el disseny, pròpia de la seva època, va combinar els resultats de l'observació constant i honesta dels efectes naturals de l'atmosfera, que va representar amb un art pictòric inusual. Potser cap pintor de paisatges o marines ha fet mai de la figura humana una part tan completa de l'escena representada o un factor tan important en el seu disseny.[2]
En aquest sentit, va rebre una forta influència de Giovanni Paolo Panini, a qui probablement va conèixer i amb qui va treballar a Roma. L'obra de Vernet es basa en temes naturals, però d'una manera que no és ni sentimental ni emotiva. L'efecte general del seu estil és totalment decoratiu.[8] "Altres potser saben millor", va dir, amb just orgull, "com pintar el cel, la terra, l'oceà; ningú sap millor que jo com pintar un quadre".[2] El seu estil va romandre relativament inalterat al llarg de la seva vida. L'atenció de les seves obres als efectes atmosfèrics es combina amb un sentit d'harmonia que recorda a Claude Lorrain.
Es considera que tant Vernet com Manglard van superar el seu mestre, Fergioni. Alguns autors assenyalen que, al seu torn, Vernet tenia una "gràcia i un esperit més subtils" que el seu mestre Manglard, que presentava un "gust sòlid, ferm, natural i harmonitzador" ("... El seu nom [el de Bernardino Fergioni] va ser ocultat al cap de pocs anys per dos francesos, Adriano Manglard, de gust ferm, natural i harmoniós; i el seu deixeble, Giuseppe Vernet, d'una vaguetat i un esperit superiors al mestre").[9]
Durant vint anys, Vernet va viure a Roma, on va pintar vistes de ports marítims, tempestes, calmes, llums de lluna i grans balenes, cosa que va fer que fos especialment popular entre els aristòcrates anglesos, molts dels quals participaven en el Grand Tour. El 1745, es va casar amb una anglesa que va conèixer a la ciutat. El 1753, va ser cridat a París: allà, per ordre reial, va pintar la sèrie dels ports marítims de França (ara al Louvre i al Musée national de la Marine) per la qual és més conegut.[8]
El seu El port de Rochefort (1763, Musée national de la Marine) és particularment notable; en aquesta peça Vernet aconsegueix, segons l'historiador de l'art Michael Levey, un dels seus cels més "cristal·lins i atmosfèricament sensibles". Vernet ha intentat donar vida al primer pla de la seva obra pintant una àmplia gamma de figures que participen en una varietat d'activitats, intentant transmetre la sensació de la commoció i el drama dels ports marítims francesos.
El 1757, va pintar una sèrie de quatre pintures titulades Quatre moments del dia que representen els quatre moments del dia. Al llarg de la seva vida, Vernet va tornar als temes italians, com es mostra en una de les seves obres posteriors: Una balena varada (Galeria Nacional).[8] En tornar de Roma, es va convertir en membre de l'acadèmia, però anteriorment havia contribuït a les exposicions de 1746 i els anys següents, i va continuar exposant, amb rares excepcions, fins a la data de la seva mort, que va tenir lloc al seu allotjament del Louvre el 3 de desembre de 1789.
Vernet és honorat en noms de carrers a les ciutats d'Avinyó, Dieppe, Magnac-sur-Touvre i La Rochelle.
Entre els nombrosos gravadors de les seves obres, es poden citar especialment Le Bas, Cochin, Basan, Duret, Flipart i Le Veau a França, i Vivares a Anglaterra.[2]
A Madrid es troben algunes de les seves pintures, al Museu del Prado, que conserva cinc dels seus paisatges[10] i al Museu Thyssen-Bornemisza,[11] que en posseeix dos més i un tercer com a préstec de la col·lecció personal de la baronessa Thyssen (Nit: Escena de la costa mediterrània amb pescadors i vaixells).
El 1822, el seu nét Horace Vernet va produir una pintura Joseph Vernet lligat a un pal durant una tempesta que representa una escena de la carrera del pare Vernet.
Galeria
Vista de Dieppe
La nit
Nit mediterrània
Paisatge italià (1738)
Carles de Borbó caçant fotges al llac Licola (1746), Museu de Capodimonte, Nàpols
Referències literàries
A la novel·la de Maria Wirtemberska "Malvina, o la intuïció del cor" (1816; traducció anglesa 2001, per Ursula Phillips), es diu que la vista que es descriu mereix el talent de Vernet, qui, com explica l'escriptora a la seva pròpia nota a peu de pàgina, era un pintor de balenes.
"La Tempesta" de Vernet li va ser encarregada el 1767 pel filòsof francès de la Il·lustració Denis Diderot (1713-1784), el pagament del qual es va fer en dos terminis de 600 lliures cadascun. Una descripció de la pintura i una explicació de les condicions del pagament formen el tema de la secció final i les notes de l'assaig de Diderot "Penediments per la meva vella túnica; o un avís per a aquells amb més gust que finances".
Referències
- ↑ Claude-Joseph Vernet, National Gallery website. Accessed 19 December 2022.
- 1 2 3 4 Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
- ↑ «Marina di Anzio». Accademia di San Luca. [Consulta: 9 octubre 2020].
- 1 2 «Vernet». Treccani. [Consulta: 9 octubre 2020].
- ↑ Claude-Joseph Vernet, 1714-1789. Greater London Council, 1976, p. 1728, 1739, 1747. ISBN 978-0-7168-0818-3.
- ↑ Silvia Maddalo. Adrien Manglard (1695-1760). Multigrafica, 1982, p. 20–28. ISBN 978-88-7597-090-1.
- ↑ «claude-joseph-vernet-a-storm-on-a-mediterranean-coast». getty.edu. [Consulta: 19 desembre 2022].
- 1 2 3 Michael Levey. Painting and Sculpture in France, 1700–1789. Yale University Press, 1995.
- ↑ Silvia Maddalo. Adrien Manglard (1695-1760). Multigrafica; University of Virginia, 1982, p. 23. ISBN 978-88-7597-090-1.
- ↑ «Vernet, Claude-Joseph - Colección» (en castellà). Museo Nacional del Prado. [Consulta: 29 setembre 2019].
- ↑ «Vernet, Claude-Joseph» (en anglès). Museo Nacional Thyssen-Bornemisza. [Consulta: 29 setembre 2019].
Fonts
Enllaços externs
- 66 obres de Claude-Joseph Vernet a la web d'Art UK
- Life and works of Vernet (Théodore Gégoux art gallery)
- C. J. Vernet online (Artcyclopedia)