Claude Jade

Plantilla:Infotaula personaClaude Jade
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Claude Marcelle Jorré Modifica el valor a Wikidata
8 octubre 1948 Modifica el valor a Wikidata
Dijon (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r desembre 2006 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Boulogne-Billancourt (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortretinoblastoma Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsClaude Jade Modifica el valor a Wikidata
Formacióconservatoire à rayonnement régional de Dijon (fr) Tradueix (1963–1966) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de cinema, actriu de televisió, actriu de teatre, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1964 Modifica el valor a Wikidata - 2006 Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJean-Laurent Cochet Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
funeral (crematori de Père-Lachaise) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0415283 TMDB (persona): 3507 Rottentomatoes: celebrity/claude_jade Allmovie (artista): p34969 Discogs: 4129317
Find a Grave: 16884160Modifica el valor a Wikidata

Claude Marcelle Jorré (Dijon, França, 8 d'octubre de 1948 – Boulogne-Billancourt, 1 de desembre de 2006), coneguda com a Claude Jade, va ser una actriu francesa.[1][2][3][4]

Biografia

Filla de professors d'anglès, va passar tres anys a l'Escola d'Art Dramàtic. Es va traslladar a París i va començar a actuar en produccions de televisió i teatre. Va ser per François Truffaut, que li va donar el paper a Christine Darbon, xicota del seu àlter ego Antoine Doinel a Baisers volés. El seu debut a la pantalla va causar una gran sensació i li donà una projecció internacional. Va repetir el seu paper com a Christine a Domicile conjugal i L'amour en fuite, també de Truffaut. La crítica estatunidenca Pauline Kael considera que Claude Jade «sembla una Catherine Deneuve menys etèria, més pràctica». La seva irrupció a la pantalla gran de la mà de Truffaut li va obrir la porta a altres grans directors, com el britànic Alfred Hitchcock, amb qui el 1969 va treballar a Topaz, on va interpretar el personatge de Michèle Picard, filla d'un agent secret i esposa d'un periodista.

Més tard, Edouard Molinaro li va oferir interpretar a Mon oncle Benjamí el paper de l'esposa de Jacques Brel, que va permetre a l'actriu treballar al costat del popular cantant i incrementar així la seva popularitat.

Le bateau sur l'herbe de Gérard Brach, Home sweet home, de Benoit Lamy, són altres de la seva trentena de films, una sèrie que va acabar el 1998 amb Le Radeau de la méduse, d'Irajd Azimi.

La televisió li va permetre mantenir contacte amb la interpretació amb treballs en sèries policíaques, i on va interpretar el seu paper més popular com a Véronique d'Hergemont, heroïna de L'île aux trente cercueils (1979), Suzan Frend a El gran secret (1989) i des de 1998 fins al 2000 com a Anna a la sèrie de televisió Cap des pins. L'última actuació de Jade va ser a l'obra de Rampal Celimene et le Cardinal, que es va exhibir a París i a alguns festivals en els últims mesos.[4][5]

"L'actriu Claude Jade, que ja patia càncer, tenia un ull de plàstic per a les seves actuacions", diu Rampal. "Abans de morir, va estar llegint un guió per a una pel·lícula de televisió que esperava filmar en els pròxims mesos", va indicar. Va morir l'1 de desembre de 2006 als 58 anys d'un càncer a l'ull.

Premis

  • New wave al Festival Internacional de Cinema de Palm Beach Miami pel seu paper com a creadora de tendències (2000).
  • Cavaller de la legió d'honor de França.

Filmografia

Televisió selectiva

  • 1965: Le Crime de la rue de Chantilly, de Guy Jorré
  • 1967: Prunelle, sèrie d'Edmond Tiborowsky (dif. 1969)
  • 1968: Les Oiseaux rares, sèrie de Jean Dewever (dif. 1969)
  • 1968: Allô Police (sèrie), ep. Rétour à l'envoyeur (dif. 1970)
  • 1969: Le Songe d'une nuit d'été, de Jean-Christophe Averty
  • 1970: Mauregard, fulletó de Claude de Givray, amb Richard Leduc
  • 1971: Shéhérazade, de Pierre Badel, ama Pierre Michaël, Anicée Alvina
  • 1972: Le Château perdu, de François Chatel, amb Michel Pilorgé
  • 1972: La Mandragore, de Philippe Arnal, amb Paul Barge
  • 1974: Malaventure ép. Monsieur seul, de Joseph Drimal, amb Michel Vitold
  • 1974: Au théâtre ce soir: Il y a longtemps que je t'aime, de Jacques Deval, amb Jean Barney
  • 1975: Mamie Rose, de Pierre Goutas, amb Gisèle Casadesus
  • 1975: Les Robots pensants, de Michel Subiela, amb François Dunoyer
  • 1976: Les Anneaux de Bicêtre, de Louis Grospierre, amb Michel Bouquet
  • 1976: L'Internement, de Gérard Chouchan, amb Michel Creton
  • 1977: Les amours sous la révolution, de Jean-Paul Carrère, amb Bernard Alane
  • 1977: Claude Jade lit Madame de Sévigne, telefilm de Jean Cornet
  • 1977: Ulysse est revenu, de Jean Dewever, amb Maxence Mailfort
  • 1978: Fou comme François, de Gérard Chouchan, amb Michel Creton
  • 1978: Au théâtre ce soir: Volpone, de Jules Romains i Stephan Zweig, amb Jean Le Poulain, Francis Huster
  • 1979: l'Île aux trente cercueils, fulletó televisat de Marcel Cravenne amb J.Paul Zehnacker
  • 1979: Antenne à Francis Perrin, de Jean Kerchbron C. Jade en els papers de Marceline i de Camille
  • 1980: La Grotte aux loups, de Bernard Toublanc-Michel, amb Alain Claessens
  • 1980: Nous ne l'avons pas assez aimée, de Patrick Antoine, amb Gilles Segal
  • 1981: Treize, de Patrick Villechaize, amb Michel Creton
  • 1981: Au bout du chemin, de Daniel Martineau, amb Robert Benoîst
  • 1981: Commissaire Moulin, de Jean Kerchbron ép. L'amie d'enfance, amb Yves Rénier
  • 1982: Lise et Laura, de Henry Helman, amb Michel Auclair, Bernard Malaterre
  • 1984: Ma fille, mes femmes et moi, fulletó de Pier Giuseppe Murgia, amb Gianni Morandi
  • 1984: Une petite fille dans les tournesols, de Bernard Férie, amb Bruno Pradal
  • 1985: Vivement Truffaut, documental de Claude de Givray
  • 1988: Le Grand Secret, fulletó televisat de Jacques Trébouta
  • 1990: Le Voyageur ép. Windows de René Manzor, amb David Marshall Grant
  • 1990: Fleur bleue, fulletó televisat de Jean-Pierre Ronssin, amb Hélène Rames
  • 1991: L'Éternité devant soi, de Stéphane Bertin, amb Cyril Jarousseau
  • 1992: Au bonheur des autres, de Charles Bitsch, amb Roger Mirmont
  • 1993: La tête en l'air, feuilleton de Marlène Bertin, amb Valérie Karsenty
  • 1993: Eugénie Grandet, de Jean-Daniel Verhaeghe, amb Jean Carmet
  • 1994: Navarro, ép. Sentiments mortels, amb Jean-Claude Dauphin
  • 1994: Julie Lescaut, ép. Rumeurs, de Marion Sarrault
  • 1995: Belle Époque, telefilm de Gavin Millar, amb André Dussollier
  • 1995: Porté disparu, de Jacques Richard, amb Georges Claisse
  • 1997: Un enfant au soleil, de Gilles Béhat, amb Alicia Alonso
  • 1998: Une femme d'honneur ép. Mémoire perdue, amb Philippe Morier-Genoud
  • 1998-2000: Cap des Pins, sèrie (1998-2000), amb Paul Barge
  • 2000: Sans famille, de Jean-Daniel Verhaeghe, amb Pierre Richard
  • 2004: La Crim' ép. Le secret, de Dominique Guillo, amb Jean-François Garreaud
  • 2005: Groupe flag ép. Vrai ou faux, amb Patrick Fierry, Sophie de La Rochefoucauld

Teatre (entre altres)

Referències

  1. ↑ «Claude Jade» (en castellà). La Vanguardia, 12-01-2023. [Consulta: 9 novembre 2025].
  2. ↑ Marti, Octavi «Claude Jade, estrella fugaz, actriz constante» (en castellà). El País [Madrid], 04-12-2006. ISSN: 1134-6582.
  3. ↑ «Claude Jade (1948-2006)» (en anglès). Find a Grave Memorial. [Consulta: 9 novembre 2025].
  4. 1 2 «Claude JADE» (en anglès). Notre Cinema. [Consulta: 9 novembre 2025].
  5. ↑ «Claude Jade» (en castellà). DeCine21, 07-11-2025. [Consulta: 9 novembre 2025].

Enllaços externs