Claudia Felser
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 28 juliol 1962  (64 anys)Aquisgrà (Alemanya) | ||
| Formació | Universitat de Colònia | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Física | ||
| Lloc de treball | Magúncia Dresden | ||
| Ocupació | química, professora d'universitat, física | ||
| Ocupador | Institut Max Planck (2011–) Universitat de Magúncia, catedràtica (2003–2014) Max Planck Institute for Chemical Physics of Solids (en)  Universitat Tècnica de Dresden | ||
| Membre de | |||
| Participà en | |||
| 23 maig 2009 | eleccions presidencials alemanyes de 2009 |
||
| Premis | |||
Claudia Felser (Aquisgrà, 28 de juliol de 1962) és una alemana científica de materials i professional en la química d'estat sòlid. A día d'avui es troba a càrrec de l'Institut Max Planck de Física Química de Sòlids.
La Claudia va ser denominada membre de l'Acadèmia Nacional d'Enginyeria al 2020 degut al descobriment de materials quàntics a partir de compostos Heusler fins a aïllants topològics.
La seva educació i carrera professional
La Claudia Felser va néixer a Aquisgrà situada a Alemanya, l'any 1962.
Felser va estudiar química i física a la Universitat de Colònia, on va completar el seu diploma en química de l'estat sòlid (1989) i el seu doctorat en química física (1994). Després de diverses beques postdoctorals a l' Institut Max Planck per a la Recerca de l'Estat Sòlid de Stuttgart, Alemanya (1994-1995) amb Arndt Simon i Ole Krogh Andersen, va decidir traslladar-se al Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) de Nantes, França (1995-1996), on va treballar al grup de Jean Rouxel. Posteriorment, es va incorporar a la Universitat de Magúncia Johannes Gutenberg el 1996 com a professora assistent (C1). Hi va residir el 2002 i va ser nomenada professora titular (C4) el 2003.[1]
El 1999, va ser professora visitant a la Universitat de Princeton i, el 2000, a la Universitat de Caen. Des del 2009 al 2010 va ser professora visitant a la Universitat Stanford i el 2019 professora visitant a la Universitat Harvard, al departament de Física/Física Aplicada.[2]
Des del setembre del 2011 la Claudia és directora de l'Institut Max Planck de Física Química dels Sòlids[1] i professora honorària a la TU Dresden. Des del juny del 2023, Felser ha estat vicepresidenta de la Societat Max Planck (secció CPT).[3]
Recerca
Els seus interessos de recerca inicials contenen els compostos de Heusler i els tipus d'estructures tetraèdriques relacionades, el disseny, la síntesi i la investigació física de nous materials quàntics i materials per a tecnologies energètiques (cèl·lules solars, termoelèctriques, catàlisi, espintrònica). Les investigacions físiques s'executen en materials a granel, pel·lícules primes i superestructures artificials.
La recerca que fa actualment se centra en la ciència de materials relativistes. Felser, juntament amb els seus col·laboradors, va desenvolupar el camp de la química quàntica topològica, que implica el disseny, la síntesi i la realització de nous materials multifuncionals guiats per la teoria. En particular, se centra en nous materials per a tecnologies quàntiques com ara aïllants topològics, semimetalls de Weyl i Dirac, esquirmions, superconductors, nous fermions i noves quasipartícules (axions, majoranes, parafermions, etc.).[2]
L'acompanyen Julia Mundy i Giulia Galli (a l'esquerra i al centre respectivament) .
Bibliografia
Tres de les seves publicacions més citades són:
- Graf, Tanja; Felser, Claudia; Parkin, Stuart S.P. (en anglès) Progress in Solid State Chemistry, 39, 1, 01-05-2011, p. 1–50. DOI: 10.1016/j.progsolidstchem.2011.02.001.
- Shekhar, C.; Nayak, A. K.; Sun, Y.; Schmidt, M.; Leermakers, I. (en anglès) Nature Physics, 11, 8, 01-08-2009, p. 645–649. arXiv: 1502.04361. DOI: 10.1038/NPHYS3372 [Consulta: free].
- Felser, Claudia; Fecher, Gerhard H.; Balke, Benjamin (en anglès) Angewandte Chemie International Edition, 46, 5, 22-01-2007, p. 668–699. DOI: 10.1002/anie.200601815. PMID: 17219604.
Premis i honors
- 2025: Premi L'Oréal-UNECSO per a la Dona en la Ciència
- 2025: Membre estranger de la Royal Society[5]
- 2024: Premi Von Hippel[6]
- 2023: Premi Eurofísica EPS CMD[7]
- 2022: Membre de l' Acadèmia de Ciències i Lletres[8]
- 2002: Medalla Blaise Pascal[9] de l'Acadèmia Europea de les Ciències
- 2022: Medalla commemorativa Liebig de la GDCh (Gesellschaft Deutscher Chemiker)[10]
- 2022: Medalla i Premi Max Born[11] de la Societat Alemanya de Física (DPG) i l'Institut Britànic de Física (IOP)
- 2021: Membre internacional de l'Acadèmia Nacional de Ciències[12] (NAS), EUA
- 2020: Membre internacional de l'Acadèmia Nacional d'Enginyeria[13] (NAE), EUA
- 2019: Premi APS James C. McGroddy per a Nous Materials[4] amb Bernevig i Dai
- 2018: Membre de l'Acadèmia Nacional Alemanya de Ciències Leopoldina[14]
- 2016: Membre electe de l'IEEE[15] (societat magnètica)
- 2015: Premi Tsungming Tu[16]
- 2014: Premi de professor Alexander M. Cruickshank[17]
- 2013: Elegit membre de l'American Physical Society (APS) (Divisió de Física de la Matèria Condensada)
- 2010: Premi Nakamura Lecture de la Universitat de Califòrnia, Santa Barbara[18]
- 2001: Ordre del Mèrit (Landesverdienstorden) de l'estat federal de Renània-Palatinat[2] per la fundació del primer NAT-LAB per a estudiants de la Universitat de Mainz, centrat en estudiants femenines.
És la presidenta d'un grup de recerca de la Fundació Alemanya de Recerca.[19] Va ser membre de la 13a Bundesversammlung (Alemanya) .[20]
Vida personal
Claudia Felser està casada amb el físic Stuart SP Parkin.[21] Té una filla.
Referències
- 1 2 «Felser, Claudia» (en anglès). www.mpg.de. [Consulta: 4 març 2019].
- 1 2 3 «CV Claudia Felser (MPI CPfS)». www.cpfs.mpg.de/person/29009/1453339.
- ↑ «Scientific Vice-Presidents of the Max Planck Society» (en anglès). www.mpg.de. [Consulta: 12 juliol 2023].
- 1 2 American Physical Society (APS). «James C. McGroddy Prize for New Materials». APS.org. American Physical Society, 01-03-2019. [Consulta: 25 agost 2019].
- ↑ «Exceptional scientists elected as Fellows of the Royal Society» (en anglès). Royal Society, 20-05-2025. [Consulta: 22 maig 2025].
- ↑ «Claudia Anna-Maria Felser received Von Hippel Award, the Materials Research Society’s highest honor» (en anglès). www.mrs.org. [Consulta: 15 abril 2025].
- ↑ «2023 EPS Europhysics Prize» (en anglès). www.cpfs.mpg.de. [Consulta: 12 juliol 2023].
- ↑ «Vier neue Mitglieder in die Akademie der Wissenschaften und der Literatur gewählt : Akademie der Wissenschaften und der Literatur | Mainz». www.adwmainz.de. [Consulta: 5 gener 2023].
- ↑ «Leonardo da Vinci Award and Blaise Pascal Medallists 2022 – European Academy of Sciences» (en portuguès de Portugal), 19-07-2022. [Consulta: 5 gener 2023].
- ↑ «Liebig commemorative coin | Gesellschaft Deutscher Chemiker e.V.» (en anglès americà). en.gdch.de. [Consulta: 31 agost 2022].
- ↑ «Preisträgerinnen und Preisträger» (en anglès). DPG. [Consulta: 20 juny 2022].
- ↑ «Claudia A. Felser // Membership Type: International Member NAS (elected 2021)». www.nasonline.org. [Consulta: 9 febrer 2022].
- ↑ «National Academy of Engineering Elects 86 Members and 18 International Members». NAE Website. [Consulta: 20 juny 2022].
- ↑ «Leopoldina: Claudia Felser». www.leopoldina.org. [Consulta: 9 gener 2019].
- ↑ «Election of Professor Felser to IEEE Fellow», 07-12-2015. [Consulta: 9 gener 2019].
- ↑ «Professor Claudia Felser honored by Ministry of Science and Technology of Taiwan with the Tsungming Tu Award» (en anglès). www.cpfs.mpg.de. [Consulta: 21 juny 2022].
- ↑ «Claudia Felser receives GRC-Alexander-M-Cruickshank-Lecturer Award» (en anglès). www.cpfs.mpg.de. [Consulta: 21 juny 2022].
- ↑ «Claudia Felser». [Consulta: 9 gener 2019].
- ↑ «Prof. Dr. Claudia Felser». [Consulta: 9 gener 2019].
- ↑ «SPD und FDP: Abgeordnete zur Bundesversammlung» (en alemany). Volksfreund, 18-03-2009. [Consulta: 23 juliol 2023].
- ↑ Smith, Kerri (en anglès) Nature, 510, 7506, 01-06-2014, p. 458–460. Bibcode: 2014Natur.510..458S. DOI: 10.1038/510458a. ISSN: 1476-4687. PMID: 24965634 [Consulta: free].