Clifton Williams (compositor)

Plantilla:Infotaula personaClifton Williams
Biografia
Naixement26 març 1923 Modifica el valor a Wikidata
Traskwood (Arkansas) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort12 febrer 1976 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Miami (Florida) Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola de Música Eastman
Little Rock Central High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector d'orquestra, musicòleg, compositor, arranjador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Miami Modifica el valor a Wikidata
InstrumentTrompa Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: e08f6d3f-8bdf-48a9-8e5a-aa755415950c Allmusic: mn0002176503 Modifica el valor a Wikidata

[James] Clifton Williams, Jr. (Traskwood, Arkansas, 26 de març de 1923 - Miami, Florida, 12 de febrer de 1976), va ser un compositor, pianista, trompa francesa, mellofonista, teòric musical, director d'orquestra i professor estatunidenc.

Williams era conegut pels mecenes de la simfònica com un virtuós trompa francès amb les orquestres simfòniques de Baton Rouge, Nova Orleans, Houston, Oklahoma City, Austin i San Antonio. El jove compositor va ser homenatjat amb les interpretacions de Peace, A Tone Poem i A Southwestern Overture per les orquestres simfòniques de Houston i Oklahoma City, respectivament. Continua sent àmpliament conegut com un dels compositors més destacats dels Estats Units per a conjunts de vent i repertori de banda.

Educació

Williams va començar a tocar la trompa, el piano i el melòfon a la seva infància i va tocar a la banda de l'institut Little Rock. La seva classe de 600 estudiants el va votar com el més destacat en art, talent i versatilitat.

Williams es va graduar a la Universitat Estatal de Louisiana (BM, 1947), on va ser alumne d'Helen L. Gunderson (1893–1988). Després va assistir a l'Eastman School of Music (MM, 1949), on va estudiar amb Bernard Rogers i Howard Hanson. Va ser Hanson qui va aconsellar a Williams que escrivís per a banda de vent en lloc d'orquestra, aconsellant-li que, fent-ho, aconseguiria un públic més ampli i una gamma més àmplia d'organitzacions per interpretar la seva música.[1][2] Durant els seus estudis de postguerra a la Universitat Estatal de Louisiana, Williams es va unir a la fraternitat "Phi Mu Alpha Sinfonia", la fraternitat musical més gran i antiga d'Amèrica. Més tard, homenatjaria la fraternitat amb una marxa de concert simfònica, The Sinfonians, que continua sent un element bàsic del repertori de les bandes de concerts avui dia.

Aspectes destacats de la vida i la carrera professional

Després de l'atac japonès a Pearl Harbor el 1941, Williams va deixar l'escola després de completar el seu primer any a la Universitat Tecnològica de Louisiana per allistar-se al Cos Aeri de l'Exèrcit dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial . Va assistir a l'Escola de Música de l'Exèrcit i després va servir a la banda del 679è Cos Aeri de l'Exèrcit (AAC) al camp Selman de Louisiana i a la banda del 619è AAC a la base aèria Ellington de Houston , fins i tot component en el seu temps lliure. Un oficial comprensiu va reconèixer i animar els diversos talents musicals de Williams, incloent-hi l'arranjament i la composició, i l'antic soldat va deixar el servei amb el rang de sergent d'estat major.[3][4][5] El 1947, després d'haver tornat a la vida civil i als seus estudis musicals, es va casar amb Maxine Holmes Friar de Beaumont, Texas.[6][7]

En acabar els seus estudis el 1949, Clifton Williams es va incorporar al departament de composició de l'Escola de Música de la Universitat de Texas a Austin . Va ensenyar allà fins que, el 1966, va ser nomenat director del Departament de Teoria i Composició de l'Escola de Música de la Universitat de Miami . Williams va mantenir aquest càrrec fins a la seva mort de càncer el 1976. Entre els seus estudiants de composició hi havia W. Francis McBeth, Lawrence Weiner, Robert Sheldon, Kenneth Fuchs, Ron Miller, Robert X. Rodriguez, E. Anne Schwerdtfeger, Thomas Wells, Gordon Richard Goodwin i John Barnes Chance. Va ser un col·lega proper del seu també compositor Alfred Reed mentre tots dos treballaven a la Universitat de Miami, ja que les seves oficines estaven a pocs passos de distància a l'edifici de música de la UM.

Premis, encàrrecs i publicacions

Les primeres composicions de Williams van ser per a orquestra, però més tard aconseguiria el seu principal èxit escrivint per a banda de concerts. Una de les seves primeres obres, Fanfare and Allegro, va ser completada el 1954, però va ser considerada, en aquell moment, excepcionalment difícil per les bandes (incloses algunes bandes militars) que van intentar interpretar-la. En particular, una banda militar va tenir moltes dificultats amb l'obra en una actuació al Festival de Música de Brownsville, Texas, de 1954. Per tant, Williams va deixar de banda l'obra durant un temps.

L' Associació Americana de Directors de Banda va anunciar el seu primer Premi de Composició Ostwald a l'hivern de 1955. Williams va revisar lleugerament Fanfare i Allegro i el va presentar a aquest concurs. Fanfare i Allegro va guanyar el primer Premi Ostwald de l'Associació Americana de Directors de Banda per a literatura original per a bandes el 1956. La primera interpretació de l'obra revisada, a la convenció de l'ABA de 1956, va rebre crítiques molt favorables i l'obra va passar ràpidament a l'avantguarda de la literatura seriosa de vent.

Williams va guanyar el premi de nou el 1957 per la seva Suite Simfònica. Williams va participar en el concurs per tercera vegada el 1958 amb una obra anterior, els seus Symphonic Essays de 1953, però es va retirar del concurs el dia abans que s'anunciés el guanyador, ja que creia que guanyar un nou concurs per tercera vegada consecutiva descoratjaria altres compositors igualment valuosos. No es va revelar fins a uns anys més tard que Symphonic Essays seria, de fet, el guanyador del premi de l'ABA de 1958.

La Fundació Minnie Stevens Piper va encarregar a Williams la composició d'una obra per celebrar el 25è aniversari de l'Orquestra Simfònica de San Antonio (cap a la temporada 1964-1965). Va compondre un conjunt de cinc danses simfòniques, de les quals més tard en transcriuria dues per a banda de concerts: la núm. 2, "The Maskers", i la núm. 3, "Fiesta". El seu protegit W. Francis McBeth, l'any 2000, va refondre la primera dansa ("Comanche Ritual") per a banda; les parts romanen manuscrites en possessió de la filla de Williams, Michelle Williams Hanzlik. Les danses 4 i 5 ("Square Dance" i "New Generation") també s'han adaptat per a banda, de manera que des del 2007 s'han fet algunes representacions del conjunt complet de cinc danses.

Els principals editors de la música de vent de Williams han estat Southern Music, Summy Birchard, Piedmont, CL Barnhouse i University of Miami Music Publications. A partir del 2011, Maestro & Fox Music ha publicat deu composicions més per a banda amb un acord amb l'herència del compositor. Aquestes obres anteriorment desconegudes inclouen Dramatic Variations, Sonata Allegro, Show Tune, Caprice Americana, Postwar Prelude, Louisiana Tech Band's March, Roll of Honor March, "Symphonic Essays", Hall of Fame March, Ballade, "Pandean Fable" i The Hero March.

Es van programar més publicacions per primera vegada per a la dècada del 2010, unes quatre dècades després de la mort del compositor. La Simfonia de Vents i Percussió de la Universitat de la Ciutat de Nova Jersey va recuperar els Assajos Simfònics inèdits de Williams a la primavera del 2013.[8][9][10]

Clifton Williams considerava The Ramparts la seva obra preferida. Encarregada per l'Acadèmia de les Forces Aèries dels Estats Units, l'obra conté un himne a cappella, "What Greater Thing", que s'ha convertit en la cançó no oficial de l'alma mater i s'ha interpretat a totes les cerimònies de graduació de la USAFA des del 1965. L'esposa de Williams, Maxine, portava un braçalet amb penjolls adornat amb sis penjolls, cadascun dels quals representava una obra de banda significativa del seu marit; el penjoll de The Ramparts constituïa la peça central.

Composicions

La següent és una llista parcial de les composicions per a banda de Clifton Williams. Les obres marcades amb un asterisc no són publicades.

  • Academic Processional (1960)
  • Air Force Band of the West (1964)
  • Arioso (1958)
  • Ballade (1944)
  • Band of the Hour (1968)*
  • Border Festival (1966)
  • Caccia and Chorale (1976)
  • Cadets on Parade (1965)
  • Caprice Americana (1944)
  • Castle Gap (1964)
  • Concertino for Percussion and Band (1958)
  • Dedicatory Overture (1964)
  • Dramatic Essay (1958)
  • Dramatic Variations (1975)
  • Fanfare and Allegro (1954, rev 1956)
  • Festival (1961)
  • Future Music Leaders of America March (1974)
  • Hall of Fame March (1940)
  • Henderson Festival (1967)
  • Hermitage (1975)
  • Hero March, The (1938)
  • Hill Country Ballad (1956)
  • Killian (1968)
  • Laredo (1963)
  • Louisiana Tech Band March, The (1940)
  • Lyric Psalm (1957)*
  • March Lamar (1964)
  • Pandean Fable (1965)
  • Pastorale (1958)
  • Patriots (1970)
  • Postwar Prelude (1943)
  • Ramparts (1965)
  • Regal Procession (1957)
  • Roll of Honor March (1939)
  • Show Tune (1944)
  • The Sinfonians (1960)
  • Solemn Fugue (1960)
  • Sonata Allegro (1949)
  • Songs of Heritage (1975, completed by W. Francis McBeth in 1978 at the request of the composer's widow)
  • Strategic Air Command March (1965)
  • Symphonic Dances (1963–1965; Nrs. 2 and 3 published)
Nr. 1: "Comanche Ritual"
Nr. 2: "Military Ball: The Maskers"
Nr. 3: "Fiesta"
Nr. 4: "Square Dance"
Nr. 5: "New Generation"
  • Symphonic Essays (1953)
  • Symphonic Suite (1957)
  I: Intrada
 II: Chorale
III: March
IV: Antique Dance
  V: Jubilee
  • Texas Bands (1969)*
  • Toccata (1953)*
  • Trail Scenes (1968)
  I: Round Up
 II: Nighthawk
III. Railhead
  • Tribute to Barney Chance (ms, 1973)*
  • Trilogy for Band (1964)
  I: Declamation
 II: Elegy
III: Quickstep March
  • Variation Overture (1962)

Referències

  1. ↑ Baker's Biographical Dictionary of Musicians
    Seventh edition, 1984 Eighth edition, 1992 Ninth edition, 2001
  2. ↑ Diccionari biogràfic de Baker de músics clàssics del segle XX, de Nicolas Slonimsky, Nova York: Schirmer Books, 1997
  3. ↑ Doyle, Dustin M., and Jarrett Robinett: Liner Notes to the CD album One of Our Own: Clifton Williams, (2011), performed by the USAF Band of Mid-America; Lt. Col. Daniel L. Price, conductor.
  4. ↑ Contemporary American Composers. A biographical dictionary, compiled by E. Ruth Anderson, Boston: G.K. Hall & Co. First Edition, 1976; Second Edition, 1982.
  5. ↑ Contemporary American Composers. A biographical dictionary. Second edition, compiled by E. Ruth Anderson,. Boston: G.K. Hall & Co., 1982
  6. ↑ Find A Grave (website): James Clifton Williams. Accessed March 26, 2017.
  7. ↑ Find A Grave (website): Maxine Holmes Friar Williams. Accessed March 26, 2017.
  8. ↑ The Heritage Encyclopedia of Band Music, Compositors i la seva música, Dos volums, per William H. Rehrig, Westerville, Ohio: Integrity Press, 1991
  9. ↑ Diccionari biogràfic ASCAP, quarta edició, compilat per a l' American Society of Composers, Authors and Publishers per Jaques Cattell Press, Nova York: RR Bowker, 1980
  10. ↑ Índex de biografies, un índex acumulatiu de material biogràfic en llibres i revistes, volum 30: setembre de 2004 - agost de 2005, Nova York: HW Wilson Co., 2005