Clinohedrita
 Clinohedrita | |
|---|---|
 Clinohedrita (taronja sota la llum ultraviolada d'ona curta, 254 nmDesamb) recobrint hardystonita (blau), amb vores de reacció amb franklinita (no fluorescent) i wil·lemita (verd). Franklin, Nova Jersey  | |
| Fórmula química | CaZn(SiO₄)(H₂O) |
| Epònim | angle, cara i composició |
| Localitat tipus | mina Franklin, Franklin, Districte miner de Franklin, Comtat de Sussex, Nova Jersey, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > nesosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AE.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AE.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.07 |
| Dana | 52.2.1.2 |
| Heys | 14.7.16 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,09Å; b = 15,82Å; c = 5,38Å; β = 103,39° |
| Grup puntual | m - domàtica |
| Color | incolor, ametista pàl·lid (rar) |
| Exfoliació | perfecte en {010} |
| Duresa (Mohs) | 5,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,662 nβ = 1,667 nγ = 1,669 |
| Birefringència | δ = 0,007 |
| Angle 2V | mesurat: 64° |
| Dispersió òptica | r > v feble |
| Fluorescència | taronja brillant (UV d'ona curta); taronja apagat (UV d'ona llarga) |
| Impureses comunes | Fe, Al, Mn, Mg |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1898 |
| Símbol | Cnh |
| Referències | [1] |
La clinohedrita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser descoberta l'any 1989 a la mina Franklin, Franklin, Nova Jersey, Estats Units. Va rebre el seu nom per part de Samuel L. Penfield i Harry W. Foote del grec κλίνω (inclinar) i ἕδρα (cara) en referència a les cares inclinades característiques del seus cristalls.
Característiques
La clinohedrita és un nesosilicat de fórmula química CaZn(SiO₄)(H₂O).[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic típicament en cristalls prismàtics o tabulars, de fins a 4 mm; poden presentar escates que indiquen que cristal·litza en la classe domàtica.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la clinohedrita pertany a «9.AE - Nesosilicats amb anions addicionals (O,OH,F,H₂O); cations en coordinació tetraèdrica [4]» juntament amb els següents minerals: beril·lita, euclasa, sverigeïta, hodgkinsonita, gerstmannita, stringhamita, katoptrita, yeatmanita i esferobertrandita.
Formació i jaciments
La clonohedrita es forma en filons en menes de zinc estratiformes metamorfosades.[3]
A part de la localització on va ser trobada per primera vegada, la clonohedrita a estat trobada també a la mina Christmas, Comtat de Gila, a Arizona; a la falla Lisdan-Siwaga, Amman, a Jordània i al dipòsit Au-Se de Luqu, Gansu, a la Xina.[1]
Sol trobar-se associada amb altres minerals com: hancockita, nasonita, glaucocroïta, roeblingita, calcita, wil·lemita, axinita, larsenita, hodgkinsonita, franklinita (Franklin, New Jersey, USA); stringhamita, kinoïta i apofil·lita (mina Christmas, Arizona, USA).[3]
Referències
- 1 2 «Clinohedrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 7 juliol 2025].
- 1 2 3 «Clinohedrita» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 13 octubre 2016].