Clinopodi
Clinopodium vulgare  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| NatureServe | segur |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Lamiaceae |
| Tribu | Mentheae |
| Gènere | Clinopodium |
| Espècie | Clinopodium vulgare L., 1753 Clinopodium vulgare |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Calamintha clinopodium Melissa clinopodium Thymus clinopodium
|
Clinopodium vulgare, el clinopodi,[1] és una planta amb flors de la família de les labiades. És una espècie àmpliament distribuïda per Euràsia i el nord d'Àfrica.[2] Sol viure en condicions de mitja ombra, a l'estatge montà i la part superior de les contrades mediterrànies més o menys humides, habitualment a la vora dels boscos caducifolis, on és prou comuna.[1]
Descripció
El clinopodi és una planta perenne, rizomatosa, amb aspecte herbaci, un xic llenyosa a la base, pubescent (sobretot a la part superior) i poc ramificada. Pot créixer bastant, fins a prop d'un metre d'alçada. Les fulles inferiors són més grans (fins a 5x2,5 cm), ovalades o el·líptiques, curtament peciolades i amb la punta arrodonida; són pràcticament enteres (de vegades lleugerament dentades) i van fent-se més petites al capdamunt. Les flors apareixen en 1-5 glomèruls densos a l'axil·la de les fulles i envoltats de nombroses bràctees linears i ciliades. El calze és una mica tort, ciliat lleugerament dividit en dos llavis. La corol·la, que pot arribar a 9-18 mm, és rosa o porpra.[3][1]
Hàbitat i distribució
És una espècie que viu en ambients més o menys humits, en clarianes i vores de bosc, de vegades lleugerament nitròfils. Creix més o menys abundantment a bona part de l'hemisferi Nord, incloent els nord d'Àfrica i Amèrica, i la regió macaronèsica. També és prou comuna a la part humida de la península Ibèrica i a Catalunya. Es va fent més rara conforme baixem cap al sud, cap al País Valencià, on es refugia a zones més muntanyoses com la Serra d'Espadà, Gúdar-Javalambre o els Ports. No s'ha trobat mai a les Illes Balears.[1][4]
veieu la flor, les fulles ovades, amb els nervis marcats i el calze amb dos llavis poc diferenciats.
part superior
detall de les fulles i la inflorescència pubescents.
vista general d'un exemplar
inflorescència amb glomèruls densos axil·lars
hàbitat a l'Arieja (França)
Taxonomia
Clinopodium vulgare L. va ser descrita inicialment per Linné el 1753, a la seva obra principal Species Plantarum.[2]
És l'espècie més comuna (l'espècie tipus) del petit gènere Clinopodium original, que als any 90 tenia prop de 10 espècies euroasiàtiques i africanes; de les quals només aquesta estava a la península Ibèrica, segons el criteri de Flora Iberica.[3] Avui en dia aquest gènere ha absorbit multitud de taxons que havien estat inclosos en altres gèneres propers, fins a arribar als 193 que surten com espècies acceptades a Plants of the World Online.[2]
A la Flora dels Països Catalans, Bolòs i J.Vigo, fidels al caràcter sintètic de la seva obra, la van anomenar (seguint el criteri del botànic austríac Karl Fritsch): Satureja vulgaris (L.) Fritsch.[1] Però aquest nom, avui en dia, el fa servir molt poca gent.
Referències
- 1 2 3 4 5 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, pàg.305. ISBN 84-7226-657-5 (Vol. III).
- 1 2 3 «Clinopodium vulgare L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens, Kew. [Consulta: 18 maig 2025].
- 1 2 Ramón Morales Valverde. «Micromeria Benth.» (en castellà). Flora Ibérica. [Consulta: 26 maig 2026].
- ↑ «anthos.es. Cerca: Clinopodium vulgare» (en castellà). Sistema de información de las plantas de España.. Real Jardín Botánico, CSIC- Fundación Biodiversidad. [Consulta: 17 febrer 2026].