Clorometà
![]() | |
| Substància química | tipus d'entitat química |
|---|---|
| Massa molecular | 49,992 Da |
| Trobat en el tàxon | |
| Rol | tòxic per al desenvolupament, tòxic per a la reproducció masculina i carcinogen ocupacional |
| Estructura química | |
| Fórmula química | CH₃Cl |
![]() | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietats | |
| Solubilitat | 0,5 g/100 g (aigua, 20 ℃) |
| Moment dipolar elèctric | 1,892 D |
| Punt de fusió | −98 ℃ −97,7 ℃ |
| Punt d'ebullició | −24 ℃ (a 760 Torr) −24,09 ℃ (a 101,325 kPa) |
| Entropia molar estàndard | 234,6 J/(mol K) |
| Moment dipolar elèctric | 1,892 D |
| Pressió de vapor | 5 atm (a 20 ℃) |
| Perill | |
| Límit inferior d'explosivitat | 8,1 % (V/V) |
| Límit superior d'explosivitat | 17,4 % (V/V) |
| Temperatura d'autoignició | 625 ℃ |
| Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 207 mg/m³ (8 h, Estats Units) |
| Límit d'exposició màxim | 621 mg/m³ (Estats Units) |
| Límit d'exposició sostre | 0 mg/m³ (cap valor) 414 mg/m³ (Estats Units) |
| Punt d'inflamabilitat | −46 ℃ |
| IDLH | 4.140 mg/m³ |
| Potencial d'escalfament global | 15 |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
| Altres | |
| gas inflamable | |
El clorometà, també anomenat clorur de metil, R-40, HCC 40 entre d'altres, és un compost químic polar del grup dels compostos orgànics anomenats haloalcans format per 3 àtoms d'hidrogen, 1 de carboni i 1 de clor la fórmula química del qual és CH
3Cl.[1]
És un gas incolor extremadament inflamable amb una olor lleugerament dolça. Per la seva toxicitat ja no es presenta en els productes de consum.
El clorometà va ser sintetitzat primer per Jean-Baptiste Dumas i Eugene Peligot el 1835 bullint una mescla de metanol, àcid sulfúric, i clorur de sodi. Aquest mètode és similar al que es fa servir actualment.
A la natura
El clorometà és l'organohalogen més abundant antropogènic o natural, en l'atmosfera.
Alguns organismes del fitoplàncton el produeixen en quantitats relativament insignificants.[2][3] En unes 30 espècies d'algues polars es produeixen quantitats de clorometà que són significatives només en les espècies Gigartina skottsbergii i Gymnogongrus antarcticus.[4]
Biogènesi
La planta halòfita Batis maritima conté l'enzim transferasa del clorur de metil que catalitza la síntesi de CH₃Cl.[5]
Producció
Es produeixen grans quantitats de clorometà de manera natural en els oceans per l'acció de la llum solar sobre la biomassa i el clor en l'escuma de mar. Tanmateix tot el clorometà usat en la indústria es produeix sintèticament.
Usos
El clorometà s'havia usat molt com a refrigerant però es va interrompre el seu ús per la seva toxicitat i inflamabilitat. També s'havia usat per produir additius en la gasolina amb plom.
Actualment és usat com a químic intermedi en la producció d'herbicides, cautxús i polímers de silicona.[6]
Seguretat
Inhalar clorometà produeix en el sistema nerviós central efectes similars als de la intoxicació per les drogues. A altes concentracions pot donar lloc al coma. pertany al grup 3 dels carcinògens.
Referències
- ↑ «Royal Society of Chemistry - chloromethane» (en anglès). Royal Society of Chemistry. [Consulta: 21 novembre 2013].
- ↑ Scarratt MG, Moore RM «Production of Methyl Chloride and Methyl Bromide in Laboratory Cultures of Marine Phytoplankton». Mar Chem, 54, 3–4, 1996, p. 263. DOI: 10.1016/0304-4203(96)00036-9.
- ↑ Scarratt MG, Moore RM «Production of Methyl Bromide and Methyl Chloride in Laboratory Cultures of Marine Phytoplankton II». Mar Chem, 59, 3–4, 1998, p. 311. DOI: 10.1016/S0304-4203(97)00092-3.
- ↑ Laturnus F «Marine Macroalgae in Polar Regions as Natural Sources for Volatile Organohalogens». Environ Sci Pollut Res, 8, 2, 2001, p. 103. DOI: 10.1007/BF02987302.
- ↑ Ni X, Hager LP «cDNA Cloning of Batis maritima Methyl Chloride Transferase and Purification of the Enzyme». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 95, 22, 1998, p. 12866–71. DOI: 10.1073/pnas.95.22.12866. PMC: 23635. PMID: 9789006.
- ↑ «Methyl chloride» (en anglès/alemany). GESTIS Substance database. IFA. Arxivat de l'original el 2020-10-28. [Consulta: 21 novembre 2013].

