Clot de Galvany
| ||||
| Tipus | aiguamoll  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Elx (País Valencià) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Superfície | 355,84202 ha | |||
| Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits | ||||
| Base de Dades Mundial sobre Àrees Protegides | ||||
| Identificador | 349315 | |||
| Àrea protegida Natura 2000 | ||||
| Identificador | ES0000462 | |||
El Clot de Galvany és un aiguamoll situat a Elx, a la comarca del Baix Vinalopó. Es tracta d'un toll d'aigua poc profund format en el sector septentrional del litoral il·licità, a les partides rurals dels Bassars i l'Alter. És un de les nombroses marjals o aiguamolls que poblen el litoral valencià, com el Saladar de la Senieta o les Salines de Santa Pola, totes tres a la mateixa comarca.[1]
Donada les amenaces urbanístiques i el gran valor ambiental, el Clot de Galvany ha estat protegit sota diferent figures. El 2001 va ser inclòs el llista de Llocs d'importància comunitària (LIC) de la xarxa europea Natura 2000. El 2002 també s'incorporà al Catàleg de Zones Humides de la Generalitat Valenciana i el 2005 l'Ajuntament d'Elx el va declarar Paratge Natural Municipal.[2]
Geografia
L'aiguamoll es forma a una conca endorreica rodejada per un conjunt de xicotetes elevacions com la serra de Santa Pola pel sud, i tancada al mar pel cordó dunar del Carabassí. Considerat un reducte de l'antiga marxal d'Elx, al ventall al·luvial del riu Vinalopó.[3] Les aportacions hídriques provenen de les escorrenties dels relleus que el circumden així com del Fondo l'Elx, una llacuna més al sud amb la que està comunicada freàticament.[4]
El Clot de Galvany és un enclavament de gran valor ambiental. S'hi poden distingir diferents ecosistemes que contenen una flora i fauna de gran rellevància a escala autonòmica i fins i tot estatal. Així, en podem destacar la presència d'espècies d'avifauna, com ara la rosseta, l'oroval, l'ànec capblanc i el roget.[5] Entre els amfibis cal destacar el tòtil i la granota verda, com també una gran varietat de rèptils. Aquest paratge també destaca per la presència de diverses comunitats faunístiques dunars, saladars i comunitats palustres. En destaquen endemismes com els Limonuis furfuraceum i supinum.[6]
El Clot de Galvany atresora la millor formació dunar de la província d'Alacant i una de les millors del País Valencià, amb un sistema de dunes mòbils, semifixes i fixes, que en temps pretèrits i des de la dècada dels seixanta foren destruïdes per la intensa activitat urbanística desenvolupada en el context del fort creixement de la demanda residencial vinculada amb la intensa activitat urbanística de les zones litorals alacantines.[3]
Protecció
El Paratge Natural Municipal fou declarat per Acord del Consell de la Generalitat Valenciana amb data 21 de gener de 2005,[7] compta amb una superfície de 366,31 ha, es troba al tram litoral, al límit nord-oest del ventall al·luvial del riu Vinalopó.[3]
Cal remarcar també que part de l'àmbit territorial del paratge s'ha inclòs en el Catàleg de zones humides, que va ser aprovat per Acord de 10 de setembre de 2002, del Consell de la Generalitat Valenciana, i en la Llista inicial de Llocs d'Interés Comunitari (LIC) del País Valencià.[8]
Referències
- ↑ «La serra de Santa Pola, el Clot de Galvany i l'albufera d'Aigua Amarga». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 abril 2023].
- ↑ «ACORD de 21 de gener de 2005, del Consell de la Generalitat, pel qual es declara Paratge Natural Municipal l’enclavament denominat Clot de Galvany al terme municipal d’Elx.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 25 gener 2005.
- 1 2 3 Jaén i Urban, Gaspar. El Clot de Galvany a Elx: dades per a un debat. Ajuntament d'Elx, 1992. ISBN 978-84-606-0812-7.
- ↑ Palazón Ferrando, Salvador; Larrosa Rocamora, José Antonio (pdf) El Clot de Galvany (Elche): un ejemplo de humedal amenazado por la extensión turístico-residencial.
- ↑ Iborra, Germán M. López; Patiño, Antonio Bañuls; Llenes, Antonio Zaragozí; Bernabeu, Joan Sala; Rosique, Alejandro Izquierdo. Atlas de las aves nidificantes en la provincia de Alicante (en castellà). Universidad de Alicante, 2015-04-13, p. 100. ISBN 978-84-9717-357-5.
- ↑ Donat-Torres, M. P.; Martinez Fort, Jose Salvador «Evaluación de la vegetación en un área del litoral mediterráneo en Alicante (España)». Fitosociologia. Società Italiana di Fitosociologia, 48, 2011, p. 55–66.
- ↑ Sánchez Ferris (et al), Esteban José «Introducción al patrimonio geológico y paleontológico del paraje natural municipal del Clot de Galvany (Elche, Alicante).». Cidaris: Revista Ilicitana de Paleontología y Mineralogía, 32, 2014, p. 5-20.
- ↑ Buades Blasco, Jerónimo «Una mirada al territori. Les "illes" del Baix Vinalopó». La Rella: anuari de L'Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó, 24, 2011, p. 25–42. ISSN: 1886-1032.
Vegeu també
Enllaços externs
- Conselleria de Medi Ambient Arxivat 2007-12-30 a Wayback Machine.
- Turisme d'Elx Arxivat 2008-05-13 a Wayback Machine.
- La destrucció del Clot de Galvany (castellà)