Cobal
Els cobals (en grec κόβᾱλος kóbālos, en llatí cobālus) era un tipus de follet en la mitologia grega, relacionat amb el mite dels cercops. Són companys de Dionís i podien adoptar aquesta forma a tall de Dionís Coreòman, «frenètic en la dansa»,[1] o Eolomorf («que adopta la forma del vent»). Els cobals van ser introduïts pels autors classicistes del s. XIX, basant-se en la mitologia comparada. Els pares utilitzaven les rondalles dels cobals com a home del sac o espantacriatures.[2]
Segons paraules de Robert Brown:
«Hem vist que els cabirs, fills de Ptah [Hefest], eren representats com a pigmeus fàl·lics, i aquesta circumstància els relaciona amb els cercops i els cobals, que en la llegenda eren nans o gnoms insolents, lladres, graciosos, ociosos i entremaliats, que va robar a Hèracles mentre dormia i van ser capturats per ell. Divertit amb les seves entremaliadures, els va perdonar la vida i, segons un relat, els va oferir a la reina lídia Òmfale».[3]
Els classicistes van proposar que altres éssers del folklore europeu poden derivar de la creença dels cobals. Hi inclouen el boggart del nord d'Anglaterra, el bogle escocès, el gobelin francès (el gobelí medieval), el Kobold alemany i el Puck anglès. Així mateix, els noms de molts esperits europeus poden derivar de la paraula κόβᾱλος (kóbalos), en la versió en llatí cobālus, després possiblement en francès com gobelin, el goblin anglès i el coblyn gal·lès.[4]
Vegeu també
Referències
- ↑ Sòfocles: Antígona, 1152
- ↑ William Stearns Davis (1914). A Day in Old Athens: A Picture of Athenian Life. Boston, Massachusetts: Allyn and Bacon.
- ↑ Robert Brown: The Great Dionysiak Myth (1877)
- ↑ Anna Franklin (2002). "Goblin", The Illustrated Encyclopedia of Fairies. London: Paper Tiger. ISBN 1-84340-240-8.