Codonyat
 | |
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | Espanya, Portugal i Itàlia  |
| Gastronomia | gastronomia d'Europa i gastronomia d'Amèrica Llatina |
| Detalls | |
| Tipus | fruit preparation (en)  , pasta alimentària i marmelade (en) |
| Ingredients principals | quince pulp (en) i sucre |
El codonyat[1] és una confitura dolça i tova feta a partir del codony que es pot menjar sola, amb formatge o amb galetes. També se sol barrejar amb iogurt.
Elaboració
Els codonys es pelen, es tallen, se'ls treu el pinyol i es mesclen a parts iguals amb sucre. Tot seguit es couen sense parar de remenar, fins que la barreja és homogènia i agafa el color i la textura desitjats.[2][3][4][5]
Finalment, es treu del foc i amb una espàtula es posa en un recipient (plat, safata, etc.), en el qual es deixa reposar perquè s'endureixi.
Receptes tradicionals
Ingredients:
- 2 kg de codonys, es renten, es deixa la pela i es treu el cor
- 2 kg d sucre
- 2 vasos d'aigua
Preparació:
Es posa una olla gran al foc sense tapa amb 2 vasos d'aigua i el sucre, que es vagi desfent.
Es tallen els codonys a làmines i s'afegeixen a l'olla, quan arrenqui el bull, es remena una vegada i s'abaixa el foc, que faci xup-xup lentament. Així el tindrem entre una hora i hora i quart, depenent del color que ens agradi (més clar o més vermellós o més fosc).
Es treu del foc i es tritura, tot seguit s'introdueix en els motlles corresponents.
Codonyat laxant
Contra la pesta
Documents
- 1561. Lluís del Milà. Libro intitulado El Cortesano.[8]
- 1575. Onofre Pou Cellers. Thesaurus puerilis.[9]
- 1703. Rector de Vallfogona. La armonia del Parnàs.[10]
Referències
- ↑ «codonyat». [Consulta: 21 desembre 2024].
- ↑ M. Teresa Font i Blanch. Fogons i tradicions: memòries culinàries de la Maria Teresa de Ca Pellisa. Cossetània Edicions, 2007, p. 114–. ISBN 978-84-9791-248-8.
- ↑ Jaume Fàbrega. El gust d'un poble: els plats més famosos de la cuina catalana : de Verdaguer a Gaudí : el naixement d'una cuina. Cossetània Edicions, 2002, p. 280–. ISBN 978-84-95684-91-2.
- ↑ Maria del Carme Queralt Tomàs. La cuina de les terres de l'Ebre : receptes tradicionals del Baix Ebre, del Montsià i de la Terra Alta. Cossetània Edicions, març 2006, p. 117–. ISBN 978-84-9791-143-6.
- ↑ Louis Liger. La nouvelle maison rustique, ou Économie generale de tous les biens de campagne: La maniere de les entretenir et de les multiplier. chez Sagrain fils, 1740, p. 965–.
- ↑ Miquel Agustí. Llibre dels secrets de agricultura, casa rustica y pastoril. en la estampa de Esteue Liberôs, 1617, p. 57–.
- ↑ Orde breu, y regiment molt vtil, y profitos pera preseruar, y curar de peste, etc. Esteue Liberòs, 1625, p. 1–.
- ↑ Luis Milan. Libro intitulado El Cortesano ; Libro de motes de damas y caballeros. Imp. y Est. de Aribau y C.a, 1874, p. 421–.
- ↑ Onofre Pou. Thesaurus puerilis. ex typographia Iacobi à Cendrat, 1600, p. 1–.
- ↑ La Armonia del Parnas, mes numerosa en las Poesias varias del Atlant del Cel. Poetic. Veguer, 1703, p. 120–.