Coletins
 Emblema dels Frares Menors (i, en general, de la família franciscana) | |
| Tipus | Mendicant |
|---|---|
| Nom oficial | Orde de Frares Menors (Observança coletina) |
| Sigles | O.F.M. |
| Altres noms | Ministerians, Conventuals Reformats, Observants Estrictes, nicolaïtes |
| Hàbit | Marró, amb caputxa curta, cenyit per una corda |
| Lema | Pax et bonum (Pau i bé) |
| Objectiu | Tasques pastorals, apostolat i predicació, amb major austeritat i pobresa que l'orde conventual |
| Fundació | 1412, Dole per Santa Coleta de Corbie, com a reforma observant de l'Orde de Frares Menors Conventuals |
| Aprovat per | Antonio di Massa, ministre general de l'Orde de Frares Menors (aprovació definitiva per Pius II, 18 d'octubre de 1458), en 1424-1430 |
| Regla | Primera regla (1209, perduda); regla no butllada (1221); regla butllada (1223), les tres per Sant Francesc |
| Constitucions | 1436, aprovades pel general Guglielmo di Casale |
| Patrons | Sant Francesc d'Assís |
| Supressió | 1517, integrats als franciscans observants |
| Branques i reformes | És una reforma observant dels franciscans conventuals |
| Fundacions destacades | Dole, Moyrans, Péronne |
| Fundacions a terres de parla catalana | No n'hi hagué |
Els coletins van ser un grup reformat de l'orde de Frares Menors Conventuals, de tendència observant, que va existir entre 1412 i 1517. Començada en 1412, els frares de la branca també van rebre el nom de ministerians (perquè continuaven subjectes al ministre), conventuals reformats, observants estrictes o nicolaïtes.
Va ser iniciada com a reforma observant de l'orde masculina per la monja clarissa Coleta de Corbie (1381-1447), que estava reformant l'Orde de Santa Clara per tornar-la a l'observança original mitjançant la fundació de les Clarisses Coletines. Benet XIII d'Avinyó, en autoritzar-la a fer la reforma de l'orde femení, també l'autoritzà a emprendre la reforma en convents de frares i de terciaris franciscans. Coleta va començar reformant monestirs de monges, però els frares menors que feien les tasques pastorals d'aquests convents van voler acollir-se a una reforma similar, formant una nova congregació.
L'observança coletina es caracteritzava pel retorn a l'esperit primigeni de l'orde, però amb un notable increment de l'austeritat i les penitències. Tot i tenir una finalitat similar a la dels franciscans observants, es diferenciava d'aquests perquè els seus membres romanien sota l'obediència al provincial dels franciscans conventuals i en cap moment van pretendre separar-se'n, tot i que el vicari dels observants va voler quedar-se els convents coletins reformats. Els conventuals els menystenien i, al seu torn, els observants volien que passessin a les seves files; el general Antonio di Massa va aprovar la reforma entre 1424 i 1430. En 1436, el general Guiglelmo di Casale en confirmà les constitucions. Van rebre privilegis del papa Nicolau V en 1448 i de Pius II, que aprovà la reforma el 18 d'octubre de 1458. Aquest i altres papes i generals van fer que els observants deixessin d'insistir perquè s'assimilessin al seu orde. El 1496, però, sis convents coletins d'Aquitània van passar a la vicaria dels frares menors observants.
Mai no van assolir una gran difusió: en 1448 tenien tretze convents, la majoria a França. Van ser suprimits, com d'altres reformes similars, per Lleó X en 1517.
Vegeu també
Bibliografia
- Historia de las familias franciscanas: origen y desarrollo del movimiento franciscano.
- History of the Franciscan movement. «The Franciscan Experience».