Colibrí astral

Infotaula d'ésser viuColibrí astral
Chaetocercus astreans Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreApodiformes
FamíliaTrochilidae
GènereChaetocercus
EspècieChaetocercus astreans Modifica el valor a Wikidata
(Bangs, 1899) Chaetocercus astreans Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
ProtònimAcestrura astreans Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Modifica el valor a Wikidata

El colibrí astral[1] (Chaetocercus astreans) és una espècie d'ocell de la família dels troquílids (Trochilidae) que habita la selva humida i vegetació baixa de Sierra Nevada de Santa Marta, al nord-est de Colòmbia. És endèmica d'aquest país.[2]

Descripció

El colibrí astral fa uns 7 cm de llarg. Tots dos sexes tenen el bec recte i negre. El cap del mascle és de color verd brillant i la resta de les parts superiors és de color blavós fosc i brillant. Té un gorger vermellós que s'estén pel coll. El pit és gris i el ventre blavós amb una taca blanca als flancs. La cua és bifurcada, amb plomes centrals molt curtes i les externes són tiges nues. La femella és de color verd bronzejat a la part superior i de color vermell canyella pàl·lid a la part inferior amb una taca fosca a la galta i, com el mascle, una taca blanca als flancs. La cua arrodonida té plomes centrals verdes i la resta són de color canyella amb una barra negra prop de l'extrem.[3]

Distribució i hàbitat

El colibrí astral només es troba a la Sierra Nevada de Santa Marta, aïllada, al nord de Colòmbia. Habita a les vores dels boscos montans, boscos semioberts i plantacions de cafè, i ocasionalment visita les parts baixes del páramo. En altitud, oscil·la entre els 825 i els 2.000 m.[3]

Comportament

Desplaçaments

Els moviments del colibrí astral, si n'hi ha, no es coneixen, però es creu que hi ha canvis d'elevació estacionals.[3]

Alimentació

S'alimenta de nèctar i insectes, tot i que no se'n coneixen detalls. Se suposa que té una estratègia i una dieta d'alimentació com les del seu parent proper, el colibrí d'Héliodore (Chaetocercus heliodor) Aquesta espècie s'alimenta des dels estrats mitjans de la vegetació fins a la capçada; una font important són les flors dels arbres Inga. No defensa els territoris d'alimentació i, a causa de la petita mida i vol lent, semblant al d'un borinot, de vegades és capaç d'alimentar-se als territoris d'altres colibrís.[3]

Reproducció

No se sap res sobre la fenologia reproductora del colibrí astral.[3]

Vocalització

Les vocalitzacions del colibrí astral poques vegades s'han registrat. El que possiblement és el cant seria "una nota grinyol modulada, única i repetida regularment". Fa "una sèrie de notes líquides individuals 'tsit' o un doble 'ti-tsit'" mentre plana o s'alimenta.[3]

Estat de conservació

L'UICN ha avaluat el colibrí astral com en risc mínim. Tot i que té una àrea de distribució limitada i es desconeix la mida de la població, es creu que aquesta última és estable.[4] Es considera localment comuna i accepta fàcilment alguns paisatges alterats per l'home com les plantacions de cafè, tot i que part de l'hàbitat natural està amenaçat per la desforestació.[3]

Taxonomia i sistemàtica

El colibrí astral va ser descrit per primer cop l'any 1899 pel zoòleg nord-americà Outram Bangs amb el nom binomial Acestrura astreans i la localitat tipus "Sant Sebastià, 2200 m , Santa Marta Mts., Colòmbia."[5]

Anteriorment, el colibrí astral i diverses altres espècies del gènere Chaetocercus van ser classificades dins del gènere Acestrura. A més, durant un temps va ser tractada com una subespècie del colibrí d'Héliodore (C. heliodor). Ha estat reconeguda com espècie de ple dret des de finals del segle XX.[6]

És una espècie monotípica.[7]

Referències

  1. ↑ «Colibrí astral». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 11 desembre 2025].(català)
  2. ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 11 desembre 2025].
  3. 1 2 3 4 5 6 7 Züchner, Thomas; Boesman, Peter F. D.. Santa Marta Woodstar (Chaetocercus astreans) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.samwoo2.01.
  4. ↑ «Chaetocercus astreans: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2023, 12-06-2023. DOI: 10.2305/iucn.uk.2023-1.rlts.t22688274a237582877.en.
  5. ↑ Bangs, Outram. Proceedings of the New England Zoölogical Club. v.1 (1899-1900). [Cambridge, Mass.]: The Club, 1899, p. 76.
  6. ↑ «A Classification of the Bird Species of South America | Part 3. Apodiformes» p. Notes 74 i 76. South American Classification Committee. [Consulta: 11 desembre 2025].
  7. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Hummingbirds – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 11 desembre 2025].