Colibrí de Bouguer
Urochroa bougueri  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Cries | 2 |
| Incubació de l'ou | 17 dies |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Apodiformes |
| Família | Trochilidae |
| Gènere | Urochroa |
| Espècie | Urochroa bougueri (Bourcier, 1851) Urochroa bougueri |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Trochilus bougueri |
| Distribució | |
 | |
El colibrí de Bouguer[1] (Urochroa bougueri) és una espècie d'ocell de la família dels troquílids tradicionalment dins dels colibrís "brillants" dins la tribu Heliantheini a la subfamília Lesbiinae. Es troba a Colòmbia i l'Equador.[2]
Descripció
El colibrí de Bouguer fa de 13 a 14 cm de llarg, inclòs el bec d'aproximadament 3 cm. Pesa de 8,5 a 12,5 g. Els sexes són semblants. Tenen un bec llarg, recte i negre i les parts superiors de color verd coure. El nom anglès prové de la ratlla malar de color canyella vermell a la cara. La gola i el pit són de color blau iridescent i el ventre de color gris apagat. Les plomes centrals i més externes de la cua són negres i la resta blanques amb vores gris fosc. Els juvenils són similars als adults amb l'addició de franges beix a les plomes del cap.[3]
El que es creu que és el cant del colibrí de Bouguer és "una sèrie contínua de notes individuals de 'swit' o 'tsit'". També fa "un 'twit' líquid, repetit en llargues seqüències quan s'alarma".[3]
Distribució i hàbitat
El colibrí de Bouguer es troba al vessant pacífic dels Andes des del departament de Chocó de Colòmbia fins al sud de l'Equador fins a la província de Pichincha.
Habita a l'interior i les vores del bosc montà madur i del bosc secundari, i també en vessants arbustius, i sovint es troba a prop dels rierols. En altitud, generalment oscil·la entre els 1.600 i els 2.800 m. L'espècie és més nombrosa a uns 1.800 m i ocasionalment es troba molt per sota de l'elevació mínima habitual. Tot i que el colibrí de Bouguer és generalment sedentari, fa alguns moviments d'elevació estacionals, almenys a Colòmbia.[3]
Comportament
Alimentació
L'colibrí de Bouguer normalment busca sol l'aliment en els estrats inferiors i mitjans del bosc, però ocasionalment a la capçada. Els mascles defensen els territoris d'alimentació en zones de vegetació florida. Pren nèctar principalment de plantes dels gèneres Inga, Bomarea, Psammisia i Cavendishia. A més d'alimentar-se de nèctar, captura petits insectes volant des d'una perxa.[3]
Reproducció
La temporada de reproducció del colibrí de Bouguer a Colòmbia s'estén de desembre a març; no s'ha documentat a l'Equador. Construeix un niu en forma de copa de molsa i líquens en una branca vertical, normalment de 8 a 12 m d'alçada en un arbre alt. La femella incuba la posta de dos ous durant 16 a 18 dies; el pollets deixen el niu de 23 a 25 dies després de descloure.[3]
Estat de conservació
La UICN ha avaluat el colibrí de Bouguer com de risc mínim, tot i que es desconeixen la mida i la tendència de la població. No s'ha identificat amenaces immediates.[4] Es considera poc comú o rar a l'Equador i força comú a Colòmbia, i es troba en almenys dues àrees protegides d'aquesta última.[3]
Taxonomia i sistèmica
El colibrí de Bouguer va ser descrit formalment el 1851 per l'ornitòleg francès Jules Bourcier basant-se en un exemplar que havia capturat a l'Equador. El va situar al gènere Trochilus i va encunyar el nom binomial Trochilus bougueri.[5][6] L'espècie ara es troba al gènere Urochroa, que va ser introduït el 1856 per l'ornitòleg anglès John Gould.[7][8]
El nom del gènere combina el grec antic «ουρα/oura» que significa “cua” amb «χρο/khroa» que significa “color”. L'epítet específic bougueri va ser escollit en honor al matemàtic francès Pierre Bouguer, que havia visitat el Perú entre 1736 i 1742.[9]
L'colibrí de Bouguer i el colibrí de carpó daurat (U. leucura) van ser tractats antigament com una sola espècie. Són els dos únics membres del gènere Urochroa. Tot i el nom comú de colibrí com els del membres del gènere Oreotrochilus, són força diferents i no estan estretament relacionats. El colibrí de Bouguer és una espècie monotípica.[8][10][3]
Referències
- ↑ «Colibrí de Bouguer». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 octubre 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 29 octubre 2025].
- 1 2 3 4 5 6 7 Schuchmann, Karl-Ludwig; Boesman, Peter F. D.; Kirwan, Guy M. Rufous-gaped Hillstar (Urochroa bougueri) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.whthil2.01.
- ↑ «Urochroa bougueri: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2024, 12-06-2024. DOI: 10.2305/iucn.uk.2024-2.rlts.t22725814a264036809.en.
- ↑ Bourcier, Jules. Note sur onze espèces nouvelles de Trochilidées (en francès). vol.32. París: Académie des sciences, 1851, p. 186–188 [186] (Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences).
- ↑ Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.5. Cambridge: Harvard University Press, 1945, p. 94 [Consulta: 29 octubre 2025].
- ↑ Gould, John. A monograph of the Trochilidæ, or family of humming-birds. vol.2. Londres: Taylor and Francis, 1852, p. làmina 57 i text.
- 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Hummingbirds – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 29 octubre 2025].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 396,75. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 29 octubre 2025].
- ↑ «A Classification of the Bird Species of South America | Part 3. Apodiformes» p. Nota 49aa. South American Classification Committee. [Consulta: 29 octubre 2025].