Colibrí de Goldman
Goldmania violiceps  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | gairebé amenaçada |
| Dades | |
| Pes | 3,9 g (pes adult) |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Apodiformes |
| Família | Trochilidae |
| Gènere | Goldmania |
| Espècie | Goldmania violiceps E.W.Nelson, 1911 Goldmania violiceps |
| Distribució | |
 | |
El colibrí de Goldman[1] (Goldmania violiceps) és una espècie d'ocell de la família dels troquílids (Trochilidae) de la tribu "maragdes" i considerada per la IUCN com gairebé amenaçada. Es troba a Panamà i al nord-oest de Colòmbia.[2][3][4]
Descripció
El colibrí de Goldman fa de 8,5 a 9,5 cm de llarg. Presenta dimorfisme sexual. Els mascles pesen de 3,8 a 4,4 g i les femelles de 3,4 a 3,9 g. Ambdós sexes tenen el bec recte que és majoritàriament negre amb la base rosa a la mandíbula. La corona del mascle és de color blau violeta iridescent i la major part de la resta del cos és de color verd metàl·lic. La cua és lleugerament bifurcada i grana amb vores blanques amples a les plomes. La femella té les parts superiors verdes i les parts inferiors blanquinoses amb taques grises a la gola i verdes al costat. Les plomes de la cua són de color granat amb puntes blanques.[5]
Distribució i hàbitat
El colibrí de Goldman es troba en diverses zones muntanyoses no connectades al centre i est de Panamà i a l'extrem nord-oest de Colòmbia. Habita a les vores i a l'interior del bosc humit entre les altituds de 600 i 1.200 m i és més comú a uns 900 m.[5]
Comportament
Moviment
El colibrí de Goldman és un resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.[5]
Alimentació
Busca nèctar en el sotabosc dens, alimentant-se principalment d'arbustos baixos amb flors com Salvia, Pachystachis, Palicourea i Psammisia.[5]
Reproducció
Durant un temps es va pensar que la temporada de reproducció del colibrí de Goldman s'estenia de desembre a març.[5] Els nius descoberts el 2021 i el 2022 suggereixen que la temporada s'estén de desembre a agost. Els nius eren petites tasses fetes de líquens, fibres de falguera i molsa seca unides amb teranyines i folrades amb teranyines addicionals. Una estava unida a l'extrem d'una fulla de falguera a aproximadament 1 m del terra i l'altra a una branca d'arbust a uns 4 m del terra. Tots dos contenien dos ous blancs. La femella sola incubava els ous. En un dels nius observats més tard amb un pollet, la femella proporcionava totes les cures.[6]
Vocalització
El cant del colibrí de Goldman és "un piulet baix i ràpid". El reclam és "una sèrie de notes repetides irregularment, molt nasals i força greus, 'kyek...kyek-kyek-kyek...kyek...'" que normalment es fa mentre vola o s'alimenta.[5]
Estat de conservació
La UICN va avaluar originalment el colibrí de Goldman com a espècie en risc mínim, però des del 2017 el va passar a classificar com a gairebé amenaçat. Té una àrea de distribució petita; la mida de la població no es coneix i es creu que està disminuint. "Una lenta quantitat de desforestació pot estar amenaçant aquesta espècie, però gran part d'aquest hàbitat encara no ha estat afectat per l'home."[7] Es considera bastant comú o localment comú.[5]
Taxonomia i sistemàtica
El colibrí de Goldman va ser descrit formalment l'any 1911 pel naturalista estatunidenc Edward William Nelson amb el mateix nom binomial Goldmania violiceps i la localitat tipus "Cerro Azul, 3000 peus, al nord-oest de Chepo, Panamà".[8]
Anteriorment el gènere Goldmania era monotípic amb el colibrí de Golfdman com a única espècie. A partir de l'any 2020, el Congrés Ornitològic Internacional i a ran d'estudis de filogènia molecular l'aleshores gènere també monotípic Goethalsia es van fusionar en Goldmania.[9] La decisió va ser seguida per la resta d'autoritats taxonòmiques.[10][11][12][13][14][4]
El colibrí de Goldman és monotípic i comparteix gènere amb el colibrí del Pirré (G. bella).[3]
Referències
- ↑ «Colibrí de Goldman». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 octubre 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 29 octubre 2025].
- 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Hummingbirds – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 29 octubre 2025].
- 1 2 «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v9» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2024. [Consulta: 29 octubre 2025].
- 1 2 3 4 5 6 7 Schuchmann, Karl-Ludwig; Boesman, Peter F. D.; Kirwan, Guy M.; Sharpe, Chris. Violet-capped Hummingbird (Goldmania violiceps) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.vichum1.01.
- ↑ Garzon, Jorge L.; De León, Luis F. «Nest characteristics of the Violet-capped Hummingbird ( Goldmania violiceps ) and broader trends of nesting biology in Mesoamerican hummingbirds» (en anglès). The Wilson Journal of Ornithology, 137, 1, 02-01-2025, p. 73–82. DOI: 10.1080/15594491.2025.2463835. ISSN: 1559-4491.
- ↑ «Goldmania violiceps: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2020, 30-08-2020. DOI: 10.2305/iucn.uk.2020-3.rlts.t22687461a178577554.en..
- ↑ Nelson, E. Smithsonian miscellaneous collections | Description of a new genus and species of hummingbird from Panama. vol.56. Washington: Smithsonian Institution, 1910.
- ↑ «Taxonomic Updates – IOC World Bird List». [Consulta: 29 octubre 2025].
- ↑ McGuire, Jimmy A.; Witt, Christopher C.; Remsen, J.V.; Corl, Ammon; Rabosky, Daniel L. «Molecular Phylogenetics and the Diversification of Hummingbirds» (en anglès). Current Biology, 24, 8, 4-2014, p. 910–916. DOI: 10.1016/j.cub.2014.03.016.
- ↑ Stiles, F. Gary; Remsen, J. V. Jr.; Mcguire, Jimmy A. «The generic classification of the Trochilini (Aves: Trochilidae): Reconciling taxonomy with phylogeny». Zootaxa, 4353, 3, 24-11-2017. DOI: 10.11646/zootaxa.4353.3.1.
- ↑ «Proposal 780: Change the generic classification of the Trochilinae (part 1)» p. Nota 8B. South American Classification Committee. [Consulta: 29 octubre 2025].
- ↑ «Comments 2020-A» (en anglès americà). American Ornithological Society. [Consulta: 29 octubre 2025].
- ↑ «Comments 2020-D» (en anglès americà). American Ornithological Society. [Consulta: 29 octubre 2025].