Colibrí de Hartert
Phlogophilus harterti  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Apodiformes |
| Família | Trochilidae |
| Gènere | Phlogophilus |
| Espècie | Phlogophilus harterti Berlepsch i Sztolcman, 1901 Phlogophilus harterti |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Ernst Hartert |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
El colibrí de Hartert[1] (Phlogophilus harterti) és una espècie d'ocell de la família dels troquílids (Trochilidae) que habita als boscos dels turons andins del centre i sud-est del Perú.[2]
Descripció
El colibrí de Hartert fa de 7,2 a 7,5 cm de llarg i pesa de 2,2 a 2,7 g. El mascle i la femella adults són iguals. Tenen el bec curt, recte i negre. Les parts superiors són verdes. Tenen una taca blanca darrere de l'ull. La gola i el centre del pit i el ventre són blancs i la resta de les parts inferiors són de color beix. El parell més interior de plomes de la cua és de color verd amb una ampla punta negra; els altres són brillants amb una banda negra diagonal ampla. Els juvenils s'assemblen als adults, però les plomes del cap i del coll tenen serrells de color beix.[3]
Distribució i hàbitat
El colibrí de Hartert és endèmic de Perú, té una distribució discontínua al centre i sud-est d'aquest país. Es troba als contraforts andins orientals dels departaments de Huánuco, Pasco, Cusco i Puno.[4]
Es troba a l'interior del bosc primari i secundari del Perú, orincipalment en boscos humits a elevacions entre 750 i 1.500 m, amb investigacions recents al Parc Nacional de Manu que suggereixen un rang òptim més estret de 867-1.545 m. Les característiques clau de l'hàbitat inclouen parcel·les de bambú Guadua envoltats de boscos muntanyos baixos, que són especialment importants durant les èpoques de reproducció.[4]
Comportament
Moviment
El colibrí de Hartert és majoritàriament sedentari, però es creu que són probables alguns moviments altitudinals .[3]
Alimentació
S'alimenta de nèctar de diverses plantes amb flors, com ara epífites, arbustos i petits arbres de famílies com Rubiaceae, Ericaceae i Gesneriaceae.[4]
Reproducció
Vocalització
El cant és "una sèrie de notes estridents i agudes que descendeixen seqüencialment en to, 'SIIII siii suuu'."[3]
Estat de conservació
La UICN ha valorat el colibrí de Hartert com en risc mínim. Encara que l'hàbitat està generalment intacte, la tala i la conversió a l'agricultura són amenaces.[2] "Accepta la modificació de l'hàbitat per part de l'home, sempre que quedin fragments de bosc i creixement secundari".[3]
Taxonomia i sistemàtica
El colibrí de Hartert va ser descrit per primera vegada per l'ornitòleg alemany Hans von Berlepsch i el polonès Jean Stanislaus Stolzmann l'any 1901 amb el mateix nom científic i la localitat tipus "Huanaypata, Perú".[5]
És una espècie germana de del colibrí de collar blanc (P. hemileucurus). És monotípic.[6]
El nom genèric Phlogophilus prové de les paraules del grec antic «phlox» que significa “flash de llum”, i «philos» que significa qui “estima”; i el nom de l'espècie harterti commemora l'ornitòleg alemany Ernst Hartert (1859–1933).[7]
Referències
- ↑ «Colibrí de Hartert». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 27 novembre 2025].(català)
- 1 2 «Phlogophilus harterti: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2022, 05-11-2021. DOI: 10.2305/iucn.uk.2022-1.rlts.t22687708a210372527.en..
- 1 2 3 4 5 Schuchmann, Karl-Ludwig; Kirwan, Guy M. Peruvian Piedtail (Phlogophilus harterti) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.perpie1.01.
- 1 2 3 «Peruvian Piedtail Phlogophilus Harterti Species Factsheet» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 27 novembre 2025].
- ↑ Berlepsch, Hans; Stolzmann, Jean Stanislaus. XLVI.— Description des trois Espèces nouvelles d‘ Oiseaux du Pérou du Muséum Branicki. ser.8:v.1. Londres: British Ornithologists' Union by Academic Press, 1901, p. 717 (British Ornithologists' Union).
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Hummingbirds – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 27 novembre 2025].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 306, 186. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 27 novembre 2025].