Coll de Buret
| Tipus | port de muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Jusèth d'Aisaut (França) | |||
| ||||
| Serralada | Pirineus | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 600 m | |||
| Hi passa | D 618 | |||
El coll de Buret (en francès col de Buret) és un pas de muntanya del Pirineu occità situat a la regió històrica del Comenge i actualment al departament francès de l'Alta Garona, regió d'Occitània. Té una alçada de 600 m i es troba a la comuna de Jusèth d'Aisaut.[1]
Hi passa la carretera departamental D 618, la qual uneix Fronçac amb Jusèth d'Aisaut.[1]
Es troba a prop de l'extrem nord del bosc comunal de Gar-Cagire (en francès Forêt Domaniale de Gar-Cagire), entre el cap de Payssas (922 m), al nord, i el pic de Cagire (1.912 m), al sud. Les aigües del vessant oest van a parar al rierol de Néruc, el qual conflueix a través del riu de Caup amb el riu Jòb per la seva esquerra entre les localitats d'Arbon i Jusèth d'Aisaut. Les aigües del vessant est formen el rierol d'Aulive, que neix molt a prop del coll i que en menys de 2 km assoleix el Ger per la seva esquerra al sud de Senguanhet.[1]
Detalls de l'ascensió
L'ascensió pel vessant est, de 5,7 km de longitud, comença a Aspèth, té un pendent mitjà del 2,9 %, un tram de pendent màxim de l'11,1 % i supera un desnivell de 164 m. Els primers 2.500 m són molt planers, amb un pendent majoritàriament de l'1 % i 1 km pla entre els quilòmetres 0,5 i 1,5. Després d'un sector de 500 m al 2 %, s'afronta el tram de 500 m més costerut de l'ascensió, al 5 %, just abans d'arribar a Senguanhet. A partir d'aquesta localitat, s'abandona la vall del Ger, tot alternant sectors al 3 % i al 4 % fins al cim.[1][2]
Pel vessant oest existeixen dues alternatives d'ascensió. La primera comença a Aisaut i remunta les valls del Jòb i del riu de Caup fins a Jusèth d'Aisaut, que es troba al peu del coll. Té una longitud de 5,6 km, supera un desnivell de 227 m, amb un pendent mitjà del 4 % i una rampa màxima del 13,6 %. Els primers 1.500 m tenen un pendent suau, d'entre l'1 % i el 3 %, seguits del quilòmetre més costerut de la pujada, amb 500 m al 9 % i uns altres 500 m al 8 %. Després d'un sector de 500 m al 3 %, s'arriba, al quilòmetre 3, a un replà, seguit d'un descens de 500 m i un sector de 500 m a l'1 %. Entre el quilòmetre 4 i Jusèth d'Aisaut, el pendent es torna a enfilar, amb 500 m al 7 %, mentre que a partir d'aquí ja no supera el 3 % i és de l'1 % al voltant del cim.[1][3]
La segona opció pel vessant oest és més curta, de 3,4 km, i té el seu origen en l'indret anomenat la Moulette (42° 59′ 12″ N, 0° 44′ 17″ E / 42.986661°N,0.737978°E), molt a prop de Casaunaus i del final del descens pel vessant est del coll de les Ares. En aquest cas se supera un desnivell de 115 m, amb un pendent mitjà del 3,4 % i un tram de pendent màxim del 8,4 %. Els primers 1.400 m són els més costeruts d'aquesta ascensió, en què s'alternen sectors de 200 m al 4 % i el 6 %. Des d'aquí i fins al cim, el pendent oscil·la entre l'1 % i el 3 %, i el darrer tram a partir de Jusèth d'Aisaut és compartit amb la pujada des d'Aisaut.[1][4]
Ciclisme
Tour de França
El coll de Buret s'ha inclòs de manera freqüent al Tour de França, tot i que en la majoria de casos no s'ha tingut en compte per al Gran Premi de la Muntanya degut a la seva proximitat als propers i més alts coll de les Ares (799 m) i coll de Portèth d'Aspèth (1.069 m). Només en les edicions de 1989 i 2008 es va classificar de quarta categoria.[5]
L'any 1989 el coll de Buret fou la segona dificultat muntanyosa, a 33,5 km de la sortida, d'una etapa amb inici a Banhèras de Luishon i final a la plana tolosana, a Blanhac, on la victòria es decidí en un esprint massiu. El primer al cim fou l'alemany Rolf Gölz.[6][7]
En l'edició de 2008, el coll de Buret es va superar pel seu vessant est, en una etapa de 224 km que uní Tolosa amb Banhèras de Bigòrra, tot passant per fins a set ports de muntanya, entre els més destacats dels quals es troben els colls de Pèira Sorda i d'Aspin. El primer al cim fou l'alemany Sebastian Lang, que formava part d'una escapada i que va passar primer, excepte en un, en tots els passos de muntanya de la jornada, fet que li va permetre col·locar-se segon a la classificació del Gran Premi de la Muntanya, només quatre punts per sota de l'espanyol David de la Fuente. L'etapa se l'endugué l'italià Riccardo Riccò, que s'imposà en solitari després d'atacar al coll d'Aspin a 30 km de l'arribada i avançar el grup d'escapats. Posteriorment, aquesta victòria fou anul·lada en benefici del segon classificat, el rus Vladímir Iefimkin, en donar positiu en un control antidopatge.[8][9][10][11]
| Any | Etapa | Categoria | Inici etapa | Final etapa | Primer al cim | Vessant |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1989 | 11 | 4 | Banhèras de Luishon | Blanhac |  Rolf Gölz (RFA) |
Oest |
| 2008 | 9 | 4 | Tolosa | Banhèras de Bigòrra | Sebastian Lang (GER) |
Est |
Ronda de l'Isard d'Arieja
El coll de Buret s'ha superat com a mínim una vegada a la Ronda de l'Isard d'Arieja. En aquella ocasió, l'any 2024, no es va tenir en compte per al Gran Premi de la Muntanya en situar-se entre els propers i més alts colls de les Ares (799 m) i de Portèth d'Aspèth (1.069 m).[12]
| Any | Etapa | Categoria | Inici etapa | Final etapa | Primer al cim | Vessant |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 2024 | 3 | Banhèras de Luishon | Saverdun | Oest | ||
Excursionisme
El coll de Buret és punt de pas del sender de gran recorregut GR 78, també anomenat, en francès, Chemin du Piémont Pyrénéen o Le chemin du piémont de Saint-Jacques-de-Compostelle, el qual discorre al nord dels Pirineus unint Montpeller amb Donibane Garazi, on es pot continuar pel Camí de Sant Jaume fins a la catedral de Santiago de Compostel·la.[13][14]
A més, també hi passa del GRP des Trois Vallées, amb inici a Aspèth i que en sis etapes permet recórrer els paisatges forestals del samontà de l'Alta Garona.[1][15]
D'altra banda, el coll de Buret és un punt d'inici per a l'ascensió pel vessant nord del pic de Cagire, des d'on es pot accedir per una pista forestal asfaltada a l'aparcament de la cabana forestal del Couage (960 m), on un sender marcat permet accedir al cim.[1]
Referències
- 1 2 3 4 5 6 7 8 «Géoportail» (en francès). [Consulta: 26 abril 2026].
- ↑ «Col de Buret from Aspet» (en anglès). Climbfinder. [Consulta: 27 abril 2026].
- ↑ «Col de Buret from Izaut de l'Hotel» (en anglès). Climbfinder. [Consulta: 27 abril 2026].
- ↑ «Col de Buret from La Moulette» (en anglès). Climbfinder. [Consulta: 27 abril 2026].
- ↑ «Col de Buret » France First on top» (en anglès). Pro Cycling Stats. [Consulta: 26 abril 2026].
- ↑ «Les étapes du Tour de France 1989» (en francès). Le Dico du Tour de France. [Consulta: 26 abril 2026].
- ↑ «1989 » 76th Tour de France Stage 11 » Luchon › Blagnac (158.5km)» (en anglès). Pro Cycling Stats. [Consulta: 26 abril 2026].
- ↑ «Les étapes du Tour de France 2008» (en francès). Le Dico du Tour de France. [Consulta: 26 abril 2026].
- ↑ «2008 » 95th Tour de France (2.HC) Stage 9 » Toulouse › Bagnères de Bigorre (224km)» (en anglès). Pro Cycling Stats. [Consulta: 26 abril 2026].
- ↑ «Bergkönig Riccò positiv getestet, Team verlässt Tour» (en alemany). Der Spiegel, 17 juliol 2008 [Consulta: 26 abril 2026].
- ↑ «Ricco handed two-year doping ban» (en anglès). BBC News, 2 octubre 2008 [Consulta: 26 abril 2026].
- ↑ «Ronde de l'Isard 46ème édition Mercredi 1 mai 2024 > Dimanche 5 mai 2024» (
PDF) (en francès). Ronde de l'Isard. [Consulta: 19 maig 2026]. - ↑ «El camí cap a Sant Jacques de Compostel·la - GR78». Agence de Développement Touristique d’Ariège Pyrénées. [Consulta: 26 abril 2026].
- ↑ «Chemin du Piémont Pyrénéen» (en francès). Agence française des chemins de Compostelle. [Consulta: 26 abril 2026].
- ↑ «Nos GR et GRP» (en francès). FF Randonnée Haute-Garonne. [Consulta: 26 abril 2026].