Coll de Menté
| ||||
| Tipus | port de muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Bots (França) | |||
| ||||
| Serralada | Pirineus | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 1.346 m | |||
| Hi passa | D 44 | |||
El coll Menté (en francès col de Menté) és un pas de muntanya del Pirineu occità situat a la regió històrica del Comenge i actualment al departament francès de l'Alta Garona, regió d'Occitània. Té una alçada de 1.346 m i es troba a la comuna de Bots. Hi passa la carretera departamental D 44, la qual uneix Sent Biat, a la vall de la Garona, a l'oest, amb la vall del riu Ger, un afluent per la dreta de la mateixa Garona, sota de la localitat de Ger de Bots, a l'est. Està situat entre el pic de l'Escalette (1.856 m), al nord, i el tuc de l'Étang (1.816 m), al sud. A més, des del coll parteix la carretera departamental D 44j, que mena a l'estació d'esquí del Mourtis.[1]
Detalls de l'ascensió
El punt d'inici de l'ascensió pel vessant oest es troba entre les localitats de Sent Biat i Les, a la vall de la Garona. Té una longitud de 9,2 km, en què se supera un desnivell de 801 m, amb un pendent mitjà del 8,7 % i un tram de pendent màxim del 17,2 %. Es tracta d'una ascensió en què el pendent no baixa del 6 %, a excepció dels primers 500 m i dels darrers 200 m, ambdós sectors al 5 %. Els 2,5 km inicials presenten tres sectors de 500 m cadascun al 10 %, sent un dels trams més difícils d'aquest vessant. Els altres sectors amb més pendent es troben entre els quilòmetres 5 i 5,5, a l'11 %, i entre els quilòmetres 7,5 i 8, al 12 %. La resta d'ascensió presenta un pendent que oscil·la majoritàriament entre el 7 % i el 9 %, amb un tram al 6 % entre els quilòmetres 6 i 6,5. Aquest vessant té 16 revolts de ferradura, la majoria d'ells concentrats en els darrers 3,5 km.[2]
Pel vessant est, la pujada inclou el coll de la Clin (1.246 m), situat al voltant d'un quilòmetre abans del cim. L'inici es troba al Pont de l'Oule, a la comuna de Senguanhet i a la vall del riu Ger, en el punt d'unió de les carreteres departamentals D 85, que recorre la vall d'aquest riu, i la D 618, que condueix al coll de Portèth d'Aspèth. Té una longitud d'11,1 km, un desnivell de 745 pm, amb un pendent mitjà del 6,7 % i un sector de pendent màxim del 14,2 %. Els primers 4,5 km són els més assequibles i també força irregulars, ja que combina sectors amb pendents del 9 % o 10 %, amb d'altres al 3 % o 4 %, i fins i tot dos sectors de 500 m cadascun en lleuger descens. A partir del quilòmetre 4,5, el pendent esdevé força regular, d'entre el 7 % i el 8 %, amb només un sector de 500 m que trenca aquesta monotonia, just al principi d'aquesta part, entre els quilòmetres 4,5 i 5. En aquest vessant es compten 22 revolts de ferradura, la gran majoria d'ells a la carretera D 44 i molts d'ells entre Ger de Bots i el coll de la Clin.[3]
Pas per Bots, a la primera meitat de l'ascens pel vessant oest
Revolt de ferradura on Luis Ocaña va caure el 1971 quan portava el mallot groc, situat a 3,5 km del coll pel vessant oest
Revolts en els darrers 2 km d'ascensió pel vessant oest. En segon terme al centre hi destaca la Muntanya de Rié (1.130 m), situada sobre de Sent Biat
Pas per la localitat de Ger de Bots, a la part central de l'ascensió pel vessant est
Revolts sobre la localitat de Cubouch, a uns 3 km del cim pel vessant est
Conjunt de revolts poc abans d'arribar al coll de la Clin, en els darrers 2 km d'ascensió pel vessant est
Inici del darrer quilòmetre de l'ascensió pel vessant est, en una zona forestal
Ciclisme
Tour de França
El coll de Menté és habitual al Tour de França ja que, des de l'any 1966, s'hi ha inclòs en 23 ocasions. Fins a l'any 1979 es va classificar majoritàriament com de segona categoria, mentre que en la resta de passos s'ha considerat de primera categoria. El vessant més utilitzat amb diferència és l'est, amb 19 ascensions.[4][5][6]
El coll de Menté sempre s'inclou en etapes pirinenques de muntanya, i sovint aquest es passa en la part inicial de la jornada o com a ascensió que en precedeix d'altres de més entitat, tenint, per tant, poca incidència en la classificació final. Així, mai ha estat el darrer coll de la jornada, sent el penúltim en combinació amb eth Portilhon en etapes amb final a Banhèras de Luishon en set ocasions, la darrera de les quals el 2018.[4][5]
Precisament, el primer pas per aquest coll es va produir en una etapa amb inici a Pau i final a Banhèras de Luishon, i el coll de Menté era la penúltima dificultat muntanyosa d'una jornada en què també es van superar el coll de les Ares i eth Portilhon. El primer al cim fou l'espanyol Joaquín Galera.[7]
Un passatge destacat del coll de Menté es va produir en la catorzena etapa de l'edició de 1971, en una jornada amb inici a Revèl i final a Banhèras de Luishon, en què aquest coll era la penúltima ascensió del dia. El portador del mallot groc era l'espanyol Luis Ocaña, que avantatjava en set minuts al belga Eddy Merckx, en aquell moment vencedor dels dos darrers tours. Ambdós van passar junts el coll de Menté enmig d'una tempesta que va fer escolar rius d'aigua per la calçada de la carretera. Merckx, que tenia grans habilitats en el descens, va atacar, obligant Ocaña a prendre riscos per seguir-lo. En un revolt de ferradura, Merckx va perdre el control de la seva bicicleta i va impactar amb un mur protector. Ocaña, que el seguia de prop, no el va poder evitar i també va caure. El primer es va aixecar de seguida i va continuar el descens, mentre que el segon va tenir problemes per reincorporar-se i va ser atropellat pel neerlandès Joop Zoetemelk, que també lluitava per la classificació general. Com a conseqüència de les ferides, i amb dolor ostensible a la zona del ventre, Ocaña fou traslladat a l'hospital de Sent Gaudenç i es va veure a forçat a abandonar la cursa. Merckx es va veure molt afectat pel succés, de manera que va considerar abandonar la cursa, tot i que el director i companys del seu equip el van convèncer perquè no ho fes. El dia següent, i com a mostra de respecte per l'actuació d'Ocaña, Merckx va refusar portar el maillot groc, cosa que no va fer fins quatre jornades més tard, després de guanyar la dissetena etapa a Bordeus. Al revolt on es va produir l'accident hi ha una placa en record dels fets (42° 54′ 56″ N, 0° 44′ 38″ E / 42.915666°N,0.743891°E).[8]
Una altra ascensió destacada es va produir l'any 2012, en una etapa amb inici a Banhèras de Luishon i final a Peyragudes, en què el coll de Menté era el primer pas de muntanya d'una jornada amb cinc ascensions. El francès Thomas Voeckler havia guanyat l'etapa anterior i liderava la classificació del Gran Premi de la Muntanya amb 4 punts d'avantatge sobre el suec Fredrik Kessiakoff. Per tal de defensar el liderat va realitzar una ascensió mai vista al coll de Menté, escalant-lo en 28 minuts i 20 segons, amb un esforç de 442 watts. Aquesta actuació va ser comparable a la realitzada l'any anterior per Alberto Contador i Andy Schleck al coll del Télégraphe, 444 watts en 30 minuts i 26 segons. Voeckler passaria primer pel coll i aconseguiria augmentar la diferència de punts a la classificació de la muntanya, que s'acabaria enduent a París.[9]
* En aquestes edicions el cim es va situar uns 600 m sobre el coll de Menté, a la carretera que condueix a l'estació d'esquí del Mourtis i es va anomenar col de Menté-Le Mourtis, a una alçada de 1.409 m els anys 1979 i 1995, i de 1.420 m en l'edició de 1988. Des d'aquest darrer punt, un altre vial retorna al coll de Menté permetent un recorregut circular.
Ruta d'Occitània
El coll de Menté s'ha inclòs com a mínim una vegada a la Ruta d'Occitània, antigament anomenada Route du Sud.[6]
Al coll s'hi troba una estela col·locada per aquesta prova en memòria de l'antic ciclista Serge Lapébie (1948-1991), que va morir en un accident de trànsit quan tornava d'una entrega de premis d'una prova cicloturista organitzada per la seva família i anomenada La Lapébie. Un cop acabada la seva carrera esportiva, va esdevenir el gerent de l'establiment hoteler i de restauració obert al coll pel seu pare, Guy Lapébie, també ex-ciclista professional.[10]
| Any | Etapa | Categoria | Inici etapa | Final etapa | Primer al cim | Vessant |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 2023 | 3 | 1 | Gimont | Nistos-Cap Nestès |  Pelayo Sánchez (ESP) |
Oest |
Ronda de l'Isard d'Arieja
El coll de Menté s'ha superat com a mínim dues vegades a la Ronda de l'Isard d'Arieja.[6]
| Any | Etapa | Categoria | Inici etapa | Final etapa | Primer al cim | Vessant |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 2022 | 4 | 1 | Sent Avantin | Guzet-Neige |  Magnus Brynsrud (NOR) |
Oest |
| 2025 | 3 | 1 | Aspèth | Salias |  Camilo Andrés Gómez (COL) |
Est |
Activitats
Excursionisme
El coll de Menté és punt de sortida de diverses excursions per les muntanyes del voltant, com són el pic de l'Escalette (1.856 m) i el pic de Cagire (1.912 m). A aquest darrer s'hi pot accedir a través d'una pista forestal que surt del coll i mena a la cabana de Larreix, des d'on surt un sender abalisat que condueix al pas de l'Ase (1.705 m), a la mateixa cresta on es troba el pic de Cagire i a l'oest del cim secundari de la Pique-Poque.[1]
Esquí
El coll de Menté es troba uns 700 m al nord-oest de l'estació d'esquí del Mourtis i és punt de sortida d'un itinerari de raquetes que, a través del bosc, condueix a l'aparcament anomenat Front de neige (1.450 m). Cap de les pistes d'esquí, tant alpí com de muntanya, arriba fins al coll.[11]
Referències
- 1 2 «Géoportail» (en francès). [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ «Col de Menté from Lez» (en anglès). [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ «Col de Mente from Le Ger» (en anglès). [Consulta: 16 gener 2026].
- 1 2 «Le col de Menté dans le Tour de France» (en francès). [Consulta: 16 gener 2026].
- 1 2 «Le col de Menté dans le Tour de France» (en francès). [Consulta: 16 gener 2026].
- 1 2 3 «ProCyclingStats.com (Col de Menté)» (en anglès). [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ «Les étapes du Tour de France 1966» (en francès). [Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ Boyce, Barry. «Top 25 All Time Tours: 1971 – Unbeatable Merckx Gets a Major Scare» (en anglès). Cycling Revealed. [Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ «Puissances sur le Tour : Voeckler fait du Virenque, Wiggins moins fort que Contador». L'Obs. Arxivat de l'original el 2 d'abril de 2015. [Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ Ollivier, Jean-Paul. Roger et Guy Lapébie (en francès). Glénat, 2000. ISBN 2-7234-3214-9.
- ↑ «Le Mourtis - La montagne à taille humaine» (en francès). [Consulta: 17 gener 2026].