Coll de Portel

No s'ha de confondre amb Coll del Portelh, Coll de Portell, o Coll del Portell.
Plantilla:Infotaula indretColl de Portel
Imatge
Punt culminant del coll de Portel Modifica el valor a Wikidata
Tipusport de muntanya Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Entitat territorial administrativaBocenac (França) i Esplàs de Seron (França) Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
 42° 55′ 48″ N, 1° 21′ 25″ E / 42.9299°N,1.35696°E / 42.9299; 1.35696
SerraladaPirineus Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud1.435 m Modifica el valor a Wikidata
Hi passaD 72

El coll de Portel (en francès col de Portel) és un pas de muntanya del Pirineu occità situat entre les comarques històriques del Coserans i el Seron, i actualment al departament francès de l'Arieja, regió d'Occitània. Té una alçada de 1.435 m i es troba a la unió de les comunes de Bocenac, al sud, i Esplàs de Seron, al nord.[1]

Hi passa la carretera departamental D 72, la qual té el seu inici al proper coll de Peguera (1.376 m) i, a través del colls de Portel i de Pradel (1.291 m), mena al coll de la Crouzette (1.244 m), des d'on es pot descendir a Bièrt, a la vall de l'Arac, o a Sent Gironç tot resseguint la vall del Nert.[1]

És el port de muntanya més alt del massís de l'Arisa, i està emplaçat entre el Sommet de Portel (1.465 m), al nord-oest, i el Cap de Campets (1.502 m), al sud-est. Les aigües del seu vessant nord s'escolen pel rierol de Naufonds, que després de confluir amb el riu de Peguera i altres cursos d'aigua, acaba formant l'Arisa, un afluent per la dreta de la Garona. Pel vessant sud es formen diversos torrents que desguassen al rierol d'Ornas, a través del qual arribaran a l'Arac prop de Bièrt. Aquest darrer és un afluent per la dreta del Salat, també a la conca de la Garona.[1]

Detalls de l'ascensió

L'ascensió pel vessant nord-oest comença a Rimont, a la vall del Baup, té una longitud de 14,7 km, en què se supera un desnivell de 940 m, amb un pendent mitjà del 6,4 % i inclou el pas pels colls de Vigne (636 m), Rille (938 m) i de la Crouzette. Els primers 3 km són molt planers, amb pendents d'entre l'1 % i el 3 %. Els següents 7 km són els més difícils de l'ascens per aquest vessant, amb diversos passatges a l'11 % o 12 % i molts trams al voltant del 9 % o 10 %. Un quilòmetre abans del coll de la Crouzette, el pendent comença a suavitzar, al 7 % o 8 %, seguit d'un quilòmetre molt planer, d'entre l'1 % i el 3 %, per afrontar els darrers 1.700 m amb pendents moderats, d'entre el 6 % i el 8 %.[2]

Pel vessant nord-oest també es pot ascendir per la vall del Nert, que és l'opció que es va utilitzar en el Tour de França de 2008. Aquesta comença a l'indret anomenat Le Moulin (42° 57′ 25″ N, 1° 16′ 21″ E / 42.956900°N,1.272604°E / 42.956900; 1.272604), té 12,6 km de longitud amb un pendent mitjà del 6,8 % i supera un desnivell de 854 m.[3]

L'ascensió pel vessant sud-oest comença a Bièrt, té una longitud d'11,8 km, en què se supera un desnivell de 849 m, amb un pendent mitjà del 7,2 % i inclou el pas pel coll de la Crouzette. Els primers 3 km tenen majoritàriament un pendent d'entre el 6 % i el 8 %, els quals els segueixen 2 km amb un pendent suau, d'entre el 3 % i el 4 %. Des del quilòmetre 5 i fins al coll de la Crouzette, es troba la part més costeruda d'aquesta ascensió, amb pendents que en general no baixen del 9 % i que arriben fins al 14 %. A partir del coll de la Crouzette, l'ascensió és comuna amb la del vessant nord-oest.[4]

Pel vessant nord existeixen dues possibilitats d'ascens. La primera comença a Sèrras d'Arget, a la vall de l'Arget, i inclou els colls dels Marrous (992 m) i de Jouels (1.247 m), ambdós al vessant nord del massís de l'Arisa, i és en gran part comuna amb l'ascensió al proper coll de Peguera. Té 21,6 km de longitud amb un pendent mitjà del 4,6 %, i supera un desnivell de 983 m.[5]

La segona opció d'ascens pel vessant nord comença a la vall de l'Arisa, a l'indret anomenat Estaniels (42° 58′ 46″ N, 1° 23′ 48″ E / 42.979355°N,1.396656°E / 42.979355; 1.396656), sota de Sentenac de Seron, i també és en gran part comuna amb la del coll de Peguera. És una pujada més directa que l'anterior, amb una longitud de 16,8 km, un desnivell de 997 m i un pendent mitjà del 5,9 %.[6]

Ciclisme

Tour de França

El coll de Portel s'ha ascendit una única vegada al Tour de França, en què es va classificar com de primera categoria per al Gran Premi de la Muntanya.[3]

En aquella ocasió, el coll de Portel era la principal dificultat muntanyosa, a uns 58 km de la meta, d'una etapa amb inici a Lanamesa, al peu dels Pirineus, i Foix. El primer al cim fou el francès Amaël Moinard, que formava part d'una nombrosa escapada en què el noruec Kurt-Asle Arvesen s'imposà a l'esprint.[7]

Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya al Tour de França
Any Etapa Categoria Inici etapa Final etapa Primer al cim Vessant
2008 11 1 Lanamesa Foix  Amaël Moinard (FRA) Nord-oest

Ronda de l'Isard d'Arieja

El coll de Portel s'ha escalat com a mínim una vegada a la Ronda de l'Isard d'Arieja.[8]

Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya a la Ronda de l'Isard d'Arieja
Any Etapa Categoria Inici etapa Final etapa Primer al cim Vessant
2024 5 1 Pàmies Sent Gironç  Alessio Cialone (FRA) Sud-oest

Referències

  1. 1 2 3 «Géoportail» (en francès). [Consulta: 14 març 2026].
  2. ↑ «Col de Portel (Nordwestauffahrt von Rimont (über Crouzette)» (en alemany). Qualdich. [Consulta: 14 març 2026].
  3. 1 2 «Le col de Portel dans le Tour de France» (en francès). Le Dico du Tour de France. [Consulta: 14 març 2026].
  4. ↑ «Col de Portel (Südwestauffahrt von Biert (über Crouzette)» (en alemany). Qualdich. [Consulta: 14 març 2026].
  5. ↑ «Col de Portel (Westauffahrt von Serres-sur-Arget (über Péguère)» (en alemany). Qualdich. [Consulta: 14 març 2026].
  6. ↑ «Col de Portel (Nordauffahrt von Estaniels (über Péguère)» (en alemany). Qualdich. [Consulta: 14 març 2026].
  7. ↑ «2008 » 95th Tour de France (2.HC) Stage 11 » Lannemezan › Foix (167.5km)» (en anglès). Pro Cycling Stats. [Consulta: 14 març 2026].
  8. ↑ «46ème Ronde de l'Isard 5ème étape Pamiers - Saint-Girons 134,4 km» ( PDF) (en francès). Ronde de l'Isard. [Consulta: 16 juliol 2026].

Enllaços externs