Coll de l'Agnello
| ||||
| Tipus | port de muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Frontera entre França i Itàlia | |||
| Lloc | ||||
| Continent | Europa | |||
| Entitat territorial administrativa | Molinas-en-Cairas (França), província de Cuneo (Itàlia) i Chianale (Itàlia) | |||
| ||||
| Serralada | Alps Cotians | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 2.744 m | |||
| Hi passa | SP.251 / D205T | |||
El coll de l'Agnello (en italià Colle dell'Agnello, en francès Col Agnel, en piemontès Col d'l' Agnel) és un port de muntanya dels Alps Cotians que corona a 2.744 msnm i uneix el Piemont, Itàlia, (comuna de Pontechianale) i els Alts Alps, França (comuna de Molines-en-Queyras). És el tercer coll transitable en cotxe més alt d'Europa després del coll de l'Iseran (2.770 m) i el pas de l'Stelvio (2.757 m). Està situat entre el mont Pan di Zucchero i la Punta dell'Alp. Durant l'hivern el coll és tancat per la presència de neu.
El coll de l'Agnello ha vist el pas de diverses etapes del Giro d'Itàlia i el Tour de França. És lloc de visita habitual durant l'estiu d'aficionats a l'astronomia per presentar la zona un dels cels més nets i amb accés rodat.
Ciclisme
Perfil
El vessant italià (est) del coll és especialment difícil, amb un tram final de 10 km al 9,5 % de desnivell mitjà entre els 1.800 i 2.740 m d'altitud.
Giro d'Itàlia
El Giro d'Itàlia ha superat el coll en quatre ocasions: 1994 (20a etapa), 2000 (19a etapa), 2007 (12a etapa) i 2016 (19a etapa). El 1995 també estava prevista la seva ascensió, però una allau de pedres a 800 metres del cim ho impedí.
| Any | Etapa | Inici | Final | Primer en coronar |
|---|---|---|---|---|
| 1994 | 20a | Cuneo | Les Deux Alpes |  Stefano Zanini (ITA) |
| 2000 | 19a | Saluzzo | Briançon |  José Jaime González (COL) |
| 2007 | 12a | Scalenghe | Briançon |  Yoann Le Boulanger (FRA) |
| 2016 | 19a | Pinerolo | Risoul | Michele Scarponi (ITA) |
Tour de França
El Tour de França ha passat pel coll en dues ocasions, la primera pujant pel vessant francès i la segona venint d'Itàlia per acabar a França. El 2008 l'ascensió no estava inicialment programada, però uns allaus al coll de Larche n'obligaren a suprimir-ne el pas i que finalment l'etapa transités pel coll de l'Agnello.[1] En el descens d'aquella edició Óscar Pereiro, que havia coronat en segona posició el coll rere Egoi Martínez, va patir una caiguda que l'obligà a abandonar.[2]
| Any | Etapa | Inici | Final | Primer en coronar |
|---|---|---|---|---|
| 2008 | 15a | Embrun | Prato Nevoso |  Egoi Martínez (ESP) |
| 2011 | 18a | Pinerolo | Galibier Serre-Chevalier |  Maksim Iglinski (KAZ) |
Referències
- ↑ (anglès) Col Agnel - Tour de France - France - Mountains of the race
- ↑ Garai, Josu «Pereiro vuelve a casa». Marca, 21 juliol 2008 [Consulta: 2 juny 2016].
Bibliografia
- Friebe, Daniel; Goding, Pete. Ascensiones míticas : 50 puertos de leyenda que deberías coronar. Barcelona: Lunwerg, 2012, p. 196-199. ISBN 9788497858618.