Collocalia uropygialis
![]() | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Apodiformes |
| Família | Apodidae |
| Tribu | Collocaliini |
| Gènere | Collocalia |
| Espècie | Collocalia uropygialis G. R. Gray, 1866 Collocalia uropygialis |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
Collocalia uropygialis és una espècie d'ocell apodiforme petit de la família dels apòdids (Apodidae)[1][2] endèmica de les illes Santa Cruz, Vanuatu, Nova Caledònia i les illes de la Lleialtat, al sud-oest de l'oceà Pacífic.[3] Anteriorment, es considerava una subespècie de la salangana lluenta (C. esculenta).[4]
Morfologia
C. uropygialis fa uns 10 cm de llargada.[5] L'esquena és de color negre blavós setinat. La gola i la part superior del pit són llises i de color gris fosc, la part inferior del pit, els flancs i el ventre són blancs. Les plomes de la cua són fosques, però normalment hi ha taques blanques apagades a les plomes internes.[6] La subespècie albidior és més grossa i té grans taques blanques a les plomes internes de la cua. La part superior del pit és de color gris més pàl·lid amb franges blanques a les plomes.[6]
Taxonomia
Collocalia uropygialis va ser descrita pel zoòleg anglès George Robert Gray l'any 1866 com una subespècie de la salangana lluenta (C. esculenta) amb el nom científic Collocalia esculenta uropygialis. La localitat tipus és Aneityum, l'illa més meridional de Vanuatu.[5][7]
Collocalia uropygialis es tractava com a subespècie de la salangana lluenta (C. esculenta), però es va promoure a l'estat d'espècie basat en els resultats d'una anàlisi detallada dels apòdids del gènere Collocalia publicat el 2017.[6][4]
Tanmateix, el Manual dels ocells del món (HBW) i BirdLife International (BLI) no li reconexien l'estatus d'espècie de ple dret i la segueixen considerant subespècie de C. esculenta.[2]
Etimologia
El nom específic prove del grec antic «κολλα/kolla» que significa “cola”, “goma d'enganxar”; i «καλια/kalia», “niu”; els nius de Collocalia estan fets d'un ciment format per les glàndules salivals dels ocells reproductors i formen la base de la massa del niu d'ocell, una delicadesa xinesa.[8]
L'epítet uropygialis prové del llatí «uropygialis» que significa “gropa”.[9]
Subespècies
Es reconeixen dues subespècies:[4]
- C. u. uropygialis (Gray, 1866) – illes Santa Cruz i Vanuatu.
- C. u. albidior (Salomonsen, 1983) – illes de la Lleialtat i Nova Caledònia.
Referències
- ↑ «Collocalia uropygialis G.R.Gray, 1866» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 1r abril 2026].
- 1 2 «Collocalia uropygialis (Satin Swiftlet)». Avibase. [Consulta: 1r abril 2026].
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 1r abril 2026].
- 1 2 3 Gill, Frank; Donsker, David. «Owlet-nightjars, treeswifts, swifts – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 15 octubre 2025].
- 1 2 Gray, George Robert. «A synopsis on the species in the genus Collocalia, with descriptions of new species». 3a sèrie. p. 118–128 [123].. Annals and Magazine of Natural History, 1866. [Consulta: 15 octubre 2025].
- 1 2 3 Rheindt, Frank E.; Christidis, Les; Norman, Janette A.; Eaton, James A.; Sadanandan, Keren R. «Speciation in Indo-Pacific swiftlets (Aves: Apodidae): integrating molecular and phenotypic data for a new provisional taxonomy of the Collocalia esculenta complex». Zootaxa, 4250, 5, 07-04-2017. DOI: 10.11646/zootaxa.4250.5.1.
- ↑ Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.4. Cambridge: Harvard University Press, 1940, p. 231 [Consulta: 15 octubre 2025].
- ↑ «The Key to Scientific Names: Collocalia» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 1r abril 2026].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 397. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 15 octubre 2025].
