Colluricincla
 Colluricincla harmonica  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Corvidae |
| Gènere | Colluricincla Vigors i Horsf., 1827 Colluricincla |
Colluricincla és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels paquicefàlids (Pachycephalidae).[1][2] Agrupa espècies d'Austràlia i Nova Guinea.[3] Els membres es coneixen amb el nom comú de xiuladora.[4]
Descripció
Els Colluricincla és un dels gènere inclosos en les espècies d'ocells cantadors. Tenen un plomatge poc vistós, predominantment marró o gris, però són excel·lents cantaires,[5] uns cants descrits com a "forts, suaus i bells".[6]
Les espècies d'aquest gènere són generalment insectívors, tot i que s'ha registrat que s'alimenten de mol·luscs i baies. Construeixen nius en forma de copa a les forques dels arbres.[7]
Taxonomia i sistemàtica
Nicholas Aylward Vigors i Thomas Horsfield van descriure el gènere l'any 1827. Observant el bec, van pensar que estava relacionat amb els lànids o vangues, encara que la forma recordava els tords.[8] Al segle XIX es coneixien comunament com a coluricinclas, però el nom actual estava ja en ús a finals del segle XIX.[9]
Estudis moleculars realitzats per Norman et al. (2009) i Jønsson et al. (2010) mostren que Colluricincla es troba dins de la família dels xiuladors Pachycephalidae. Antigament, algunes autoritats els classificaven en la seva pròpia família Colluricinclidae.[10][11]
Les datacions moleculars suggereixen que els Colluricincla es van separar de l'ancestre comú del gènere Pseudorectes (els parents més propers) a mitjans del Pliocè fa uns 3 milions d'anys, i que aquest llinatge combinat havia divergit de l'ancestre dels altres membres dels Pachycephalidae fa uns 5 milions d'anys a principis del Pliocè.[11] Es va trobar que la xiuladora de les Sangihe (Coracornis sanghirensis) estava més estretament relacionat amb la xiuladora dorsibruna (Coracornis raveni) i, per tant, va passar al gènere Coracornis.[11] Les investigacions genètiques de les poblacions de Nova Guinea de la xiuladora menuda indiquen alts nivells de divergència genètica, cosa que suggereix que pot incloure més d'una espècie.[12]
El nom del gènere prové del grec antic «κολλυριων/kolluriōn» ocell de la mida d'un tord esmentat per Aristòtil i Hesiqui, no identificat més, però en ornitologia considerat com un làrid; i «cinclus», “tord” que deriva de «κιγκλος kinklos» ocell de ribera no identificat.[13] Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per onze espècies:[14]
- Colluricincla boweri - xiuladora de Bower.
- Colluricincla tenebrosa - xiuladora fumada.
- Colluricincla megarhyncha - xiuladora menuda.
- Colluricincla fortis - xiuladora variable.
- Colluricincla affinis - xiuladora de Waigeo.
- Colluricincla obscura - xiuladora del Mamberamo.
- Colluricincla discolor - xiuladora de Tagula.
- Colluricincla tappenbecki - xiuladora del Sepik.
- Colluricincla rufogaster - xiuladora rogenca.
- Colluricincla harmonica - xiuladora grisa.
- Colluricincla woodwardi - xiuladora roquera.
Referències
- ↑ «Colluricincla Vigors & Horsfield, 1827». GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 17 gener 2025].
- ↑ «Colluricincla (Colluricincla sp.) - Avibase». [Consulta: 17 gener 2025].
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 23 abril 2025].
- ↑ «Colluricincla». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 5 març 2026].(català)
- ↑ Slater, Peter. A field guide to Australian birds. 2: Passerines / Peter Slater. Reprint. Adelaide: Rigby, 1979, p. 192. ISBN 978-0-85179-813-4.
- ↑ Campbell, Bruce. A Dictionary of Birds. Londres: Bloomsbury Publishing Plc, 2011, p. 390. ISBN 978-1-4081-3838-0.
- ↑ John Gould. An introduction to the Birds of Australia (en english), 1848, p. 38.
- ↑ Vigors, N. A.; Horsfield, Thomas «IX. A Description of the Australian Birds in the Collection of the Linnean Society; with an Attempt at arranging them according to their natural Affinities.» (en anglès). Transactions of the Linnean Society of London, 15, 1, 2-1827, p. 170–331. DOI: 10.1111/j.1095-8339.1826.tb00115.x.
- ↑ Gray, Jeannie; Fraser, Ian. Australian Bird Names: A Complete Guide. Csiro Publishing., 2013. ISBN 978-0-643-10471-6.
- ↑ Norman, Janette A.; Ericson, Per G.P.; Jønsson, Knud A.; Fjeldså, Jon; Christidis, Les «A multi-gene phylogeny reveals novel relationships for aberrant genera of Australo-Papuan core Corvoidea and polyphyly of the Pachycephalidae and Psophodidae (Aves: Passeriformes)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 52, 2, 8-2009, p. 488–497. DOI: 10.1016/j.ympev.2009.03.019.
- 1 2 3 Jønsson, Knud A.; Bowie, Rauri C. K.; Moyle, Robert G.; Christidis, Les; Norman, Janette A. «Historical biogeography of an Indo‐Pacific passerine bird family (Pachycephalidae): different colonization patterns in the Indonesian and Melanesian archipelagos» (en anglès). Journal of Biogeography, 37, 2, 2-2010, p. 245–257. DOI: 10.1111/j.1365-2699.2009.02220.x. ISSN: 0305-0270.
- ↑ Deiner, Kristy; Lemmon, Alan R.; Mack, Andrew L.; Fleischer, Robert C.; Dumbacher, John P. «A Passerine Bird's Evolution Corroborates the Geologic History of the Island of New Guinea» (en anglès). PLoS ONE, 6, 5, 06-05-2011. e19479. DOI: 10.1371/journal.pone.0019479. ISSN: 1932-6203. PMC: 3089620. PMID: 21573115.
- ↑ «The Key to Scientific Names: Colluricincla» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 5 març 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Whiteheads, sittellas, Ploughbill, Australo-Papuan bellbirds, Shriketit, whistlers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 5 març 2026].