Collybia

Infotaula d'ésser viuCollybia Modifica el valor a Wikidata

Collybia cookei Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolomycota
RegneFungi
FílumBasidiomycota
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaClitocybaceae
GènereCollybia Modifica el valor a Wikidata
Staude, 1857 Collybia Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
BasiònimAgaricus trib. Collybia Modifica el valor a Wikidata
TipusCollybia tuberosa Modifica el valor a Wikidata
Collybia tuberosa

Collybia és un gènere de bolets agaricals de la família de les tricolomatàcies (Tricholomataceae).[1][2][3]

Descripció

  • Són de mida petita i fràgils.
  • Barret prim.
  • Peu de textura cartilaginosa.
  • Làmines que poden ser lliures o enganxades, de color blanc, groc, òxid i, fins i tot, violeta.
  • L'esporada és, generalment, de color blanc.[4]

Taxonomia

  • Collybia caldarii (Berk.) Sacc., 1887
  • Collybia cirrhata (Schumach.) P. Kumm.
  • Collybia cookei (Bres.) J.D. Arnold
  • Collybia dorotheae (Berk.) Sacc., 1887
  • Collybia inodora (Pat.) P.D. Orton
  • Collybia luxurians Peck; es considera sinònim de Collybiopsis luxurians (Peck) R.H. Petersen
  • Collybia multijuga (Berk. & Broome) Sacc., 1887
  • Collybia nephelodes (Berk. & Broome) Sacc., 1887
  • Collybia purpureogrisea (Petch) Pegler, 1986
  • Collybia semiusta (Berk. & M.A.Curtis) Dennis, 1951
  • Collybia tuberosa (Bull.) P. Kumm.
  • Collybia verna Ryman;[5][6][7] es considera sinònim de Gymnopus vernus (Ryman) Antonín & Noordel.,

Comestibilitat

No s'ha comprovat que siguin tòxics, però, a causa de la seua mida petita, tenen un valor escàs a la cuina.[4] Tot i així, a Nord-amèrica, n'hi ha espècies que són considerades comestibles (com ara, Collybia velutipas), mentre que d'altres tenen fama de nocives.[8]

Referències

  1. ↑ Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web.
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ Staude F., (1857). Die Schwämme Mitteldeutschlands, in besondere des Herzogthums. p. 119.
  4. 1 2 Asociación micológica El Royo (castellà)
  5. ↑ BioLib (anglès)
  6. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  7. ↑ StrainInfo Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  8. ↑ chestofbooks.com (anglès)

Bibliografia

  • German J. Krieglsteiner (Hrsg.): Die Großpilze Baden-Württembergs Bd. 3, Ulmer Verlag, Stuttgart, 2001, ISBN 3800135361.
  • H. Dörfelt, G. Jetschke: Wörterbuch der Mycologie, Spektrum Akademischer Verlag, Heidelberg-Berlín, 2001, ISBN 3-8274-0920-9.
  • Kirk P. M., Cannon P. F., Minter D. W., Stalpers J. A., (2008). Dictionary of the Fungi (10a. edició). Wallingford: CABI. p. 160. ISBN 978-085199-826-8
  • Shaffer, R.L., 1982. Hymenomycetes. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 1. McGraw-Hill, Nova York: 248-256.

Enllaços externs