Colobra de ferradura
| Hemorrhois hippocrepis | |
|---|---|
![]() | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Squamata |
| Família | Colubridae |
| Gènere | Hemorrhois |
| Espècie | Hemorrhois hippocrepis (Linnaeus, 1758) Hemorrhois hippocrepis |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Coluber hippocrepis Linnaeus, 1758
|
| Protònim | Coluber hippocrepis |
| Distribució | |
La colobra de ferradura o serp de ferradura[1] (Hemorrhois hippocrepis, abans Coluber hippocrepis) és uns espècie de serp de la família dels colúbrids.
Distribució i hàbitat

Aquesta serp es troba als països del Magrib (Algèria, Marroc i Tunísia), així com al sud-oest d'Europa (França, Itàlia, Portugal i Espanya) en localitzacions puntuals.[2]
Els hàbitats naturals de la colobra de ferradura són les zones de muntanya amb roques i els erms secs amb arboços i matolls.
Morfologia i costums

La serp de ferradura és un ofidi de cos prim i allargat d'entre 237 i 1,66 m de longitud i entre 6 i 675 g de pes. El cap és ovalat i lleugerament deprimit, ben diferenciat del cos, amb ulls grans separats de la boca per dues files d'escates. El color és verd oliva, groguenc o rosat. A nivell de les plaques parietals té una taca en forma de ferradura. El cos presenta taques dorsals subcirculars marró fosques, envoltades d'escates groguenques, decreixents cap a la cua. És espècie diürna, encara que s'ha detectat activitat crepuscular i fins i tot nocturna. És un ofidi actiu, que colonitza territoris amb rapidesa. El període anual d'activitat és de març a novembre. Freqüenta zones obertes i assolellades, cultius i zones antròpiques. És agressiva, encara que no verinosa per a l'home. La dieta de l'adult es compon gairebé exclusivament de micromamífers. Arriben a la maduresa sexual als tres anys, i realitzen una posta anual de fins a 14 ous. Al medi natural poden arribar a viure fins a 20 anys. A la seva àrea de distribució natural té diversos depredadors salvatges.[3]
Ha estat introduïda de forma accidental a les illes Balears (exemplars trobats dins grans oliveres importades per a ús ornamental). Fou detectada per primera vegada el maig de 2003 a Eivissa i en l'actualitat hi ha indicis de presència en gairebé tota l'illa. A Mallorca també, amb major freqüència a Capdepera i Sineu, i menys a Petra, Artà, Sant Joan, Costitx, Llubí, Muro, Palma[3] i Llucmajor.[4] La detecció de juvenils a Mallorca i la posta en captivitat d'una femella capturada a Eivissa, indiquen la seva naturalització en ambdues illes. A les illes Balears només podria ser consumida per milans o alguna altra au en migració com l'aligot. L’impacte més preocupant es podria donar a Eivissa, on podria acabar amb el lacèrtid endèmic Podarcis pityusensis.[3][5]
Referències
- ↑ «Colobra de ferradura». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Àrea de distribució de la serp verda i groga i de la serp de ferredura als Països Catalans». Arxivat de l'original el 2021-09-22. [Consulta: 23 febrer 2009].
- 1 2 3 Álvarez, C. «Hemorrhois hippocrepis». Comunitat Autònoma de les Illes Balears. [Consulta: 1 març 2026].
- ↑ Vallés, M. Elena. «Hallan una serpiente de 1,60 metros de longitud en una carretera de Mallorca» (en castellà). Diario de Mallorca. EDITORA BALEAR, S.A., 03-09-2023. [Consulta: 1r març 2026].
- ↑ «La invasió de la serp de ferradura amenaça la sargantana de les Pitiüses». [Consulta: 15 maig 2026].
Vegeu també
Bibliografia
- Miras, J.A.M., Cheylan, M., Nouira, M.S., Joger, U., Sá-Sousa, P. &Pérez-Mellado, V. 2005. Hemorrhois hippocrepis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Downloaded on 28 July 2007.

