Coluccio Salutati
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (it) Lino Coluccio Salutati  16 febrer 1331 Stignano (República de Florència) | ||
| Mort | 4 maig 1406 (75 anys) Florència (República de Florència) | ||
| Formació | Universitat de Bolonya | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Filosofia | ||
| Ocupació | polític, escriptor, filòsof | ||
| Període | Renaixement | ||
| Moviment | Humanisme renaixentista | ||
| Professors | Manuel Crisolores i Pietro da Moglio (en)  | ||
| Alumnes | Leonardo Bruni i Pier Paolo Vergerio | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
 | |||
Lino Coluccio Salutati (Stignano, Buggiano, 16 de febrer de 1331 - Florència, 4 de maig de 1406) va ser un humanista i polític italià. Educat a Bolonya, es va formar a l'escola de retòrica de l'amic de Francesco Petrarca, Pietro dona Muglio, i es va convertir en canceller de Florència en 1375, poc després de la defunció de Petrarca i Giovanni Boccaccio.[1]
La seva obra en prosa més important va ser una interpretació al·legòrica dels dotze treballs d'Hèrcules, que va quedar incompleta. Pot ser considerat el primer escriptor del Renaixement sobre teoria poètica i crítica literària. Malgrat que no coneixia el grec, es va preocupar per portar un bon mestre d'aquest idioma a Florència perquè ensenyés als erudits locals: l'erudit romà d'Orient Manuel Crisolores. Els alumnes de Salutati, entre ells Leonardo Bruni, es van convertir en entusiastes deixebles de Crisolores.
Referències
- ↑ Salutati, Coluccio (o Lino Coluccio) a l'Enciclopedia Treccani, Consultat el 19 de gener de 2012