Cometa Donati
 | |
| Descobriment | |
|---|---|
| Descobridor | Giovanni Battista Donati  |
| Data de descobriment | 2 juny 1858 |
| Elements orbitals | |
| Excentricitat (e) | 0,996295 |
| Semieix major (a) | 156,1319838 au |
| Periheli (q) | 0,578469 au |
| Afeli (Q) | 311,6854986 au |
| Inclinació (i) | 116,9512 ° |
| Longitud del node ascendent (Ω) | 167,3044 ° |
| Argument periheli (ω) | 129,1144 ° |
| Anomalia mitjana (M) | 0,003807 ° |
| Més informació | |
| Identificador JPL | 1000821 |
El Cometa Donati, les designacions oficials són C/1858 L1 i1858 VI, va ser un cometa descobert per l'astrònom italià Giovanni Battista Donati qui el va observar per primer cop el 2 de juny de 1858.[1] El cometa és considerat com cometa no periòdic. Després del Gran Cometa de 1811, va ser el cometa més brillant que va aparèixer al segle xix. També va ser el primer cometa fotografiat. La seva darrera aproximació màxima a la Terra fou el 10 d'octubre de 1858 i va desenvolupar una prominent cua de pols de 60° d'extensió i corbada, més dues cues d'ions més petites.
Descobriment i observacions
Donati va observar el cometa per primera vegada el 2 de juny des de l'Observatori de Florència: inicialment era visible com un petit objecte semblant a una nebulosa de magnitud 7 prop del "cap" de Leo.[1] A mitjans d'agost havia augmentat prou la brillantor per ser visible a simple vista.[2]
Al setembre va passar a l'Ossa Major. Durant gran part de la seva aparició va ocupar una posició única (entre els grans cometes) al cel[2] i estava particularment ben situada per als observadors de l'hemisferi nord.[3]
Va ser més a prop de la Terra el 10 d'octubre de 1858, i durant gran part d'octubre va ser un objecte brillant amb una llarga cua de pols semblant a una simitarra i una prominent cua de gas. Va romandre com a objecte visible a simple vista fins al novembre per als observadors de l'hemisferi sud.[4] L'observació final va ser per William Mann, ajudant en cap de l'Observatori Reial del Cap de Bona Esperança, que el va detectar com una feble nebulosa el 4 de març de 1859.[5]
Durant la seva aparició, el cometa va ser estudiat de manera particularment detallada per l'astrònom George Phillips Bond i el seu pare William Cranch Bond. GP Bond va incorporar aquestes observacions i les de molts altres astrònoms en una monografia, *An Account of the Great Comet of 1858*, que continua sent la seva obra científica més important i per la qual va ser guardonat amb la Medalla d'Or de la Royal Astronomical Society, sent el primer estatunidenc a rebre el premi.[6]
Referències
- 1 2 Stoyan, Atlas of Great Comets, Cambridge University Press, 2015, p.126
- 1 2 Bortle, "The Bright Comet Chronicles", Harvard University, accessed February 14, 2017
- ↑ Stoyan, Atlas of Great Comets, Cambridge University Press, 2015, p.126
- ↑ Bortle, "The Bright Comet Chronicles", Harvard University, accessed February 14, 2017
- ↑ Kronk, Cometography, v.2, p.273
- ↑ Trimble et al., eds. (2007), Biographical Encyclopedia of Astronomers, p.147