Cometa Kohoutek
![]() | |
| Tipus | cometa no periòdic i cometa hiperbòlic |
| Descobert per | Luboš Kohoutek |
| Data de descobriment | 7 març 1973 |
| Cos pare | Sol |
| Època | December 6, 1973 (en) |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Periàpside | 0,14242 au (arg (ω): 37,7976) |
| Excentricitat e | 1,00001 |
| Anomalia mitjana M | −0 ° (6 desembre 1973) |
| Inclinació i | 14,30414 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 258,48949 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Magnitud absoluta | 5,8 |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 1001152 |
El cometa Kohoutek, o pel seu nom original C/1973 I1, 1973 XII, i 1973f, és un cometa de període llarg descobert per l'astrònom txec Luboš Kohoutek el 7 de març de 1973, sent visible durant gran part d'aquest any. Tornarà a orbitar prop de la Terra dins d'aproximadament uns 10 000 anys, encara que alguns astrònoms especulen que tornarà dins de 9000 a 16 000 anys.

Abans del seu acostament, Kohoutek va ser promocionat pels mitjans de comunicació com "el cometa del segle, encara un objecte possible de veure a simple vista". La seva magnitud major visual era -3 quan estava en el periheli, a 0.14 ua del Sol. La seva inclinació orbital va ser de 14.3°. La seva millor visió en el cel nocturn va ser després del periheli, quan aquest tenia una lluentor de quarta magnitud. El cometa també va mostrar una cua de fins a 25° durant molt temps.
L'òrbita altament excèntrica de Kohoutek que precedeix el seu periheli de 1973 suggereix que podria haver-se format aviat en la formació del Sistema Solar o que s'hauria originat a partir d'un sistema planetari diferent. El seu període orbital podria haver estat inicialment de l'ordre de diversos milions d'anys, o la seva aparició el 1973 podria haver estat el seu primer viatge cap al Sistema Solar interior. El seu nucli té un radi mitjà estimat de 2.1 quilòmetres.[1]
Descobriment
El cometa va ser descobert el 18 de març de 1973 per l'astrònom txec Luboš Kohoutek després de revisar plaques fotogràfiques dues vegades exposades preses pel 80 centímetres (31 càmera Schmidt del Observatori d'Hamburg a Bergedorf els dies 7 i 9 Març. L'objecte va romandre evident i es va desplaçar lleugerament cap a l'oest-nord-oest a la darrera placa, cosa que confirma que es movia contra les estrelles de fons i no era una característica transitòria o errònia.[2][3] En el moment del descobriment, el cometa tenia una magnitud aparent entre 15,5 i 16 i es trobava a la constel·lació d'Hydra; Kouhoutek va descriure el cometa com a inicialment "difús amb condensació central".[4] El cometa estava situat prop de l'òrbita de Júpiter al voltant del moment del descobriment, 4.7 AU (700 milió km) de distància del Sol i 4.0 AU (600 milió km) de la Terra.[5][2] Com a resultat, el cometa es movia molt lentament cap a l'oest-nord-oest a uns 0,2° per dia.[6] Segons càlculs orbitals posteriors, el descobriment del cometa va tenir lloc aproximadament set mesos abans del periheli.[7] El descobriment d'un cometa a distàncies tan grans i amb temps d'antelació tan llargs abans del seu periheli no tenia precedents;[8][9] en aquell moment, els cometes rarament es descobrien a distàncies tan grans del Sol, ja que la majoria eren massa febles per ser detectats.[10] Kohoutek va transmetre les seves troballes a l'Oficina Central de Telegrames Astronòmics el 19 març, cosa que va conduir a l'anunci del seu descobriment a la circular 2511 de la Unió Astronòmica Internacional . Va ser el sisè cometa descobert el 1973 i, per tant, va rebre la designació 1973f.[11][3] A causa de la creixent atenció pública cap al cometa, aquest també va ser anomenat Cometa Kohoutek en honor del seu descobridor, Luboš Kohoutek.[3]
El cometa a més va ser observat per les naus Skylab 4 dels Estats Units i Soyuz 13 de l'URSS, transformant-se en el primer cometa a ser estudiat per naus orbitals.
El cometa Kohoutek va tenir un alt impacte en la cultura popular (principalment al món anglosaxó) tant en cançons, esdeveniments i encara en cites de pel·lícules i sèries.
Galeria d'imatges
Òrbita del cometa Kohoutek en vermell i la Terra en color blau, il·lustrant l'alta excentricitat de la seva òrbita i la rapidesa que aconsegueix en acostar-se al sol.
Cometa Kohoutek, vist en 1974.
Referències
- ↑ «Physical processes in Comet Kohoutek». Publications of the Astronomical Society of the Pacific, vol. 88, 523, 1976, p. 342–348. Bibcode: 1976PASP...88..342O. DOI: 10.1086/129954. JSTOR: 40675895.
- 1 2 «Comet Kohoutek 1973f». Journal of the British Astronomical Association, vol. 110, 2000, p. 9–19. Bibcode: 2000JBAA..110....9H.
- 1 2 3 R. D. Chapman. Comet Kohoutek: A Teacher's Guide With Student Activities. Greenbelt, Maryland: NASA, 1973.
- ↑ «On the discovery of Comet Kohoutek (1973f)». Icarus, vol. 23, 4, 1974, p. 491–492. Bibcode: 1974Icar...23..491K. DOI: 10.1016/0019-1035(74)90011-6.
- ↑ «Comet Kohoutek». Nature, vol. 246, 5433, 1973, p. 400–402. Bibcode: 1973Natur.246..400B. DOI: 10.1038/246400a0.
- ↑ «Comets in 1973». Quarterly Journal of the Royal Astronomical Society, vol. 15, 1974, p. 433–460. Bibcode: 1974QJRAS..15..433M.
- ↑ C. D. Benson. «Appendix F: Comet Kohoutek». A: Living and Working in Space: A History of Skylab. Washington, D.C.: NASA, January 1983.
- ↑ «Luminosity and Astrometry of Comets: A Review». The Study of Comets, Part 1, vol. 393, 1976, p. 380–409. Bibcode: 1976NASSP.393..380R.
- ↑ MSFC Skylab Kohoutek Project Report (PDF) (Technical report). Huntsville, Alabama: NASA / Marshall Space Flight Center. October 1974. NASA TM X-64880. Archived (PDF) from the original on 20 September 2022. Retrieved 8 July 2022.
- ↑ «Comet Kohoutek in Retrospect». Proceedings of the American Philosophical Society, vol. 120, 1, 1976, p. 1–6. Bibcode: 1976PAPhS.120....1W. JSTOR: 986346.
- ↑ «On the discovery of Comet Kohoutek (1973f)». Icarus, vol. 23, 4, 1974, p. 491–492. Bibcode: 1974Icar...23..491K. DOI: 10.1016/0019-1035(74)90011-6.
