Companys de gresca

Infotaula de pel·lículaCompanys de gresca
Sons of the Desert Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióWilliam A. Seiter Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióHal Roach Modifica el valor a Wikidata
GuióStan Laurel i Frank Craven Modifica el valor a Wikidata
MúsicaWilliam Axt Modifica el valor a Wikidata
FotografiaKenneth Peach Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeBert Jordan Modifica el valor a Wikidata
ProductoraHal Roach Studios Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units Modifica el valor a Wikidata
Estrena1933 Modifica el valor a Wikidata
Durada63 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia i buddy film Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióCalifòrnia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0024601 TMDB: 43128 FilmAffinity: 856045 Rottentomatoes: m/sons_of_the_desert Allmovie: v45690 AFI: 6883 Modifica el valor a Wikidata

Companys de gresca (original: Sons of the Desert) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per William A. Seiter, estrenada el 1933 i doblada al català.[1]

Argument

Laurel i Hardy, burgesos respectables, marxen a Chicago on té lloc una assemblea de la seva confraria «Els fills del desert». Oliver, per escapar a la seva esposa, es fa passar per malalt i el metge, còmplice, prescriu un creuer. La senyora Hardy, no suportant el vaixell, ha de deixar marxar el seu marit amb el seu amic Stan.[2]

Repartiment

  • Stan Laurel: Stanley Laurel
  • Oliver Hardy: Oliver Hardy
  • Charley Chase: Charley Chase
  • Mae Busch: Madame Lottie Chase Hardy
  • Dorothy Christy: Madame Betty Laurel
  • Lucien Littlefield: Doctor Horace Meddick
  • Jimmy Aubrey: un fill del desert

Rebuda

El 2000 l'American Film Institute va situar la pel·lícula al 96è lloc de la classificació de les cent millors comèdies americanes de tots els temps. El 2005 ha situat la frase ««Well, here's another nice mess you've gotten me into!» al 60è lloc de la classificació de les cent millors citacions.

El 2012 ha estat triat per ser conservada en el National Film Registry de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units d'Amèrica.[3]

Referències