Concordia Selander

Plantilla:Infotaula personaConcordia Selander
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(sv) Concordia Cornelia Johanna Hård Modifica el valor a Wikidata
2 juny 1861 Modifica el valor a Wikidata
Arboga (Suècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort31 març 1935 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Täby (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Nord d'Estocolm, Kvarter 12C, gravnummer 283 59° 21′ 15″ N, 18° 01′ 48″ E / 59.3541°N,18.03003°E / 59.3541; 18.03003 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1883 Modifica el valor a Wikidata -
Família
CònjugeHjalmar Selander (1887–) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0782943 TMDB (persona): 227406 Modifica el valor a Wikidata
Concordia Selander a l'obra Gamla goda tiden

Concordia Selander (2 de juny de 1861 – 31 de març de 1935) fou una actriu i directora teatral de nacionalitat sueca.

Biografia

Nascuda a Arboga, Suècia, el seu nom complet era Concòrdia Cornelia Johanna Hård. Selander, El seu pare era un fabricant d'instruments.

Concòrdia es va formar a l'escola de ballet de l'Òpera Reial d'Estocolm entre 1874 i 1880, completant els seus estudis a l'escola d'interpretació del Teatre Dramaten entre 1878 i 1883.

Va treballar al Stora teatern de Göteborg entre 1883 i 1885, formant part de diverses companyies teatrals itinerants en el període que va de 1885 a 1888. Aquest mateix any i el següent va treballar amb el Svenska teatern d'Estocolm.

L'any 1887 es va casar amb Hjalmar Selander, dirigint el matrimoni durant diversos anys la Companyia Teatral Selander. A partir de 1889 va actuar principalment en aquesta companyia, encara que també va fer diversos papers cinematogràfics.

Entre els seus papers més destacats figuren els de Josefina a Öfvermakt, la Senyora Reinecke a Ära, la Senyora Hergentheim a Fjärilsstriden, Senyora Sprättengren a En fiffig spekulation, Senyora Mörk a Sparlakanslexor, Ane a Geografi och kärlek i Bella Morin a Ett litet troll.

Concòrdia Selander va morir l'any 1935 a Täby, Suècia, Va ser enterrada al Cementiri Norra begravningsplatsen d'Estocolm.[1]

Teatre (selecció)

  • 1888: Kärlek, d'Edvard Brandes, Vasateatern[2]
  • 1889: Byråkraten, de Gustav von Moser, Svenska teatern, Estocolm[3]
  • 1889: Eva, de Richard Voss, Svenska teatern, Estocolm[4]
  • 1889: Kejsarens nya kläder, de Charles Kjerulf, Svenska teatern, Estocolm[5]
  • 1927: Håkansbergsleken, d'Einar Holmberg, escenografia d'Harry Roeck-Hansen, Blancheteatern[6]
  • 1927: Livets gång, de Clemence Dane, escenografia d'Harry Roeck-Hansen, Blancheteatern.[7]
  • 1928: Domprosten Bomander, de Mikael Lybeck, escenografia d'Harry Roeck-Hansen, Blancheteatern[8]
  • 1929: Såna barn, de Maxwell Anderson, escenografia d'Erik "Bullen" Berglund, Blancheteatern[9]
  • 1929: Maya, de Simon Gantillon, escenografia d'Harry Roeck-Hansen, Blancheteatern[10]
  • 1929: Skiljas, de Clemence Dane, escenografia d'Harry Roeck-Hansen, Blancheteatern[11]
  • 1929: Cocktails, de Leslie Howard, escenografia d'Harry Roeck-Hansen, Blancheteatern[12]
  • 1930: Ett dubbelliv, de Henri-René Lenormand, escenografia d'Harry Roeck-Hansen, Blancheteatern[13]
  • 1930: Den heliga lågan, de W. Somerset Maugham, escenografia d'Harry Roeck-Hansen, Blancheteatern<[14]
  • 1931: Moderskärlek, d'August Strindberg, escenografia d'Harry Roeck-Hansen, Blancheteatern[15]
  • 1931: Lidelser, de August Villeroy, escenografia de Sture Baude, Blancheteatern[16]
  • 1931: Vägen framåt, de Helge Krog, escenografia d'Harry Roeck-Hansen, Blancheteatern[17]
  • 1931: Till polisens förfogande, de Max Alsberg i Otto Ernst Hesse, escenografia d'Harry Roeck-Hansen, Blancheteatern[18]

Filmografia

  • 1917: Tösen från Stormyrtorpet
  • 1917: Förstadsprästen
  • 1919: Herr Arnes pengar
  • 1920: Mästerman
  • 1921: Körkarlen
  • 1921: Vallfarten till Kevlaar
  • 1923: Gunnar Puts saga
  • 1925: Karl XII de l'II
  • 1931: Brokiga blad
  • 1932: Landskamp

Referències

  1. ↑ Hitta graven
  2. ↑ Teater Musik, 23 de maig de 1888, p. 2 [Consulta: 23 juliol 2015].
  3. ↑ Teater och Musik, 2 de gener de 1889, p. 3 [Consulta: 29 juliol 2015].
  4. ↑ Teater och Musik, 14 d'octubre de 1889, p. 2 [Consulta: 28 juliol 2015].
  5. ↑ Teater och Musik, 18 de novembre de 1889, p. 3 [Consulta: 29 juliol 2015].
  6. ↑ «Håkansbergsleken». [Consulta: 7 abril 2016].
  7. ↑ «Livets gång». [Consulta: 7 abril 2016].
  8. ↑ Scen och Film: Blancheteatern kl. halv 4 i dag, 14 d'abril de 1928, p. 12 [Consulta: 7 abril 2016].
  9. ↑ «Såna barn...». [Consulta: 7 abril 2016].
  10. ↑ Scen och Film, 19 de març de 1929, p. 9 [Consulta: 7 abril 2016].
  11. ↑ «Skiljas». [Consulta: 7 abril 2016].
  12. ↑ «Så förtjusande människor». [Consulta: 7 abril 2016].
  13. ↑ «Ett dubbelliv». [Consulta: 8 abril 2016].
  14. ↑ «Den heliga lågan». [Consulta: 8 abril 2016].
  15. ↑ «Moderskärlek». [Consulta: 8 abril 2016].
  16. ↑ «Lidelser». [Consulta: 8 abril 2016].
  17. ↑ «Vägen framåt». [Consulta: 9 abril 2016].
  18. ↑ «Till polisens förfogande». [Consulta: 9 abril 2016].

Enllaços externs