Conill de Pasqua
  | |
| Tipus | criatura mitològica personatge del folklore personatge literari personatge de còmic |
|---|---|
| Data de creació | segle XVII |
| Origen | Sacre Imperi Romanogermànic |
El conill de Pasqua[1][2] (a l'origen, no és cap conill, sinó la llebre de Pasqua)[a] és un animal mític pertanyent a la cultura protestant alemanya. Va entrar a la cultura englosaxona pels emigrants alemanys cap als Estats Units.[3] La llebre era un símbol pagà de la fertilitat primaverenca al folklore germànic.[4]
A la Suïssa de parla germànica, la Llebre de Pasqua té una altra equivalència, el cucut de Pasqua, (Osterkuckuck).[5] A Àustria, Baviera i Schleswig-Holstein, aquesta funció la duu o duia a terme el Gall de Pasqua[6] i a Westfàlia, la Guineu de Pasqua.[7] A França, Bèlgica i les zones catòliques dels Països Baixos, són les campanes de Pasqua que porten ous.[8][9][3] Als Països Catalans, hi ha la tradició de posar ous a la mona de pasqua, amb el mateix sentit simbòlic de font de vida, però no hi ha cap campana o llebre mítica que els porta.[10] Per la influència del màrqueting anglosaxó en moltes festes populars, la mona rep molta competició de les llebres.[4]
Origen
El conill era un símbol de la fertilitat associat amb la deessa fenícia Astarte, a qui a més estava dedicat el mes d'abril. En al·lusió a aquesta deessa, en alguns països la Pasqua es diu Easter (anglès) o Ostern (alemany). Eastre era originalment la festivitat de la primavera per honrar la deessa teutònica de la llum i de la primavera.[11] Ja al segle viii els anglosaxons havien transferit aquest nom a la festa catòlica que designa la celebració de la Resurrecció de Crist, adoptant una altra festa pagana més a les tradicions catòliques.
Llegenda
En la tradició catòlica es transmet el relat sobre l'origen del conill de Pasqua, que conta que en el temps de Jesús un conill estigué tancat al sepulcre juntament amb Jesús i en presencià la resurrecció. En haver presenciat el miracle, en sortir de la cova juntament amb Jesús, es diu que fou elegit com el missatger que comuniqui i recordi a tots els nens la bona nova, regalant ous pintats, i actualment també regalant ous de xocolata i altres llaminadures durant la Pasqua. Caldria recordar –sobretot als nens– que la xocolata és tòxica per als conills i si en mengen es moriran.[4]
Notes
- ↑ Alemany: Osterhase; neerlandès: Paashaas; baix-alemany: Paaschhaas, paoske-haase(n); suec: påskharen; danès, dano-noruec, noruec modern påskeharen; islandès: páskahéri i el finès pääsiäisjänis
Referències
- ↑ Parellada, Ada. «Els apriorismes culturals no permeten menjar mascotes». El Nacional, 9 abril 2023. [Consulta: 14 abril 2023].
- ↑ «Un conill de neu per Pasqua». TV3, 27 març 2016. [Consulta: 14 abril 2023].
- 1 2 «D’où vient la tradition des cloches et des œufs de Pâques?» (en francès). Géo, 21-03-2024.
- 1 2 3 Tree, Matthew «Pas a pas». El Punt Avui, 5 abril 2026.
- ↑ «Osterhase, Osterkuckuck oder Osterbilby?» (àudio) (en alemany). Museumsgeflüster. Tiroler Landesmuseen, 22-03-2023. [Consulta: 9 agost 2026].
- ↑ Grimm, Jacob; Grimm, Wilhelm. «Osterhahn». A: Deutsches Wörterbuch (en alemany). Leipzig: Hirzel, 1889, p. 1375.
- ↑ alemany: der Osterfuchs; baix-alemany: de paoske-vos. Val a dir que aquesta variant de la tradició va sent arraconada per l'embat del paoske-haase(n), que es va convertint -o ja s'ha convertit- en la nova tradició imperant.
- ↑ (en neerlandès) Volkskunde. Elsevier, 106, 2005, p. 311.
- ↑ Rutten, Frans Jozef Theo. Felix Timmermans (en neerlandès). Groningen: Wolters, 1928, p. 134.
- ↑ «Quin és l’origen de la mona de Pasqua? Per què hi posem un ou? Tots els secrets». VilaWeb, 26 març 2023.
- ↑ Davis, John D.; Gehman, Henry Snyder. The Westminster dictionary of the Bible (en anglès). Philadelphia: Westminster Press, 1944, p. 144-145.