Conirostrum

Infotaula d'ésser viuConirostrum Modifica el valor a Wikidata

Tàngara bec-cònica cendrosa Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaThraupidae
GènereConirostrum Modifica el valor a Wikidata
d'Orbigny i Lafresnaye, 1838 Conirostrum Modifica el valor a Wikidata

Conirostrum és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels tràupids (Thraupidae).[1][2] Inclou espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic).[3] Als seus membres se'ls coneix pel nom comú de tàngara beccònica.[4]

Descripció

Les tàngara beccònica són petits tràupids que mesuren entre 9,5 i 13 m de longitud, semblants a parúlids, caracteritzats pel bec esvelt i punxegut.[5]

Alguns autors els divideixen en dos grups, els "veritables" (C. ferrugineiventre, C. sitticolor, C. albifrons, C. tamarugense, C. rufum i C. cinereum), de patró de plomatge variat, però amb predominància de blau, gris o roig a la majoria de les espècies i la resta de colors de plomatge predominant gris-blau i que podrien constituir un gènere separat Ateleodacnis.[5]

Distribució i habitat

Es distribueixen des de l'extrem oriental d'Amèrica Central (est de Panamà), per Amèrica del Sud, fins al nord de Xile, nord-oest i nord-est de l'Argentina i sud del Brasil.[3]

Els que serien el "veritables" principalment es troben en boscos montans andins o a prop; i la resta habiten les vores de selves humides de terres baixes (C. bicolor, C. margaritae, C. speciosum i C. leucogenys).

Taxonomia

El gènere Conirostrum va ser introduït el 1838 pels naturalistes francesos Alcide d'Orbigny i Frédéric de Lafresnaye amb la tàngara beccònica cendrosa (Conirostrum cinereum) com a espècie tipus.[6][7]

Chrysothlypis i Oreomanes van ser anteriorment tractats com a membres d'una família Coerebidae, i per altres autors com pertanyent a Parulidae, i posteriorment tractats temptativament a Thraupidae. Les dades geneticomoleculars van indicar que haurien de ser incloses a Thraupidae, com a gèneres germans.[8][9]

Les dades presentades pels amplis estudis filogenètics recents de Burns et al. (2014) i Barker et al. (2015) van mostrar que Oreomanes està profundament embotit dins Conirostrum;[10][11] com a resultat, Burns et al. (2016) ho van transferir a Conirostrum; aquesta inclusió va requerir un canvi de nom, ja que en canviar d'Oreomanes fraseri a Conirostrum fraseri (Sclater, 1860) es converteix en un sinònim posterior de Conirostrum cinereum fraseri; el nom més antic disponible era Conirostrum binghami, que va ser així adoptat.[12] Aquests canvis taxonòmics van ser aprovats en la Part 15 de la Proposta Núm. 730 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC).[13]

En un principi, la subespècie C. cinereum fraseri, dels Andes del sud-oest de Colòmbia i est de l'Equador, era considerada una espècie separada de Conirostrum cinereum: la tàngara beccònica cendrosa (Conirostrum fraseri; Sclater, 1859) per les classificacions Manual dels ocells del món (HBW) i BirdLife International (BLI) (del Hoyo and Collar 2016) principalment sobre la base de les diferències de plomatge i ecologia.[14] Tanmateix, un examen més detallat dels exemplars va suggerir que les diferències no eren pronunciades com es pensava originalment i possiblement clinals, de manera que fraseri va tornar al nivell de subespècie.[15]

El nom genèric Conirostrum es compon de les paraules llatines «conus» que significa “con”, i «rostrum», “bec”.[16]

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per onze espècies:[17]

Referències

  1. ↑ «Conirostrum d'Orbigny & Lafresnaye, 1838» (en castellà). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 17 gener 2025].
  2. ↑ «Conirostrum (Conirostrum sp.) - Avibase». [Consulta: 17 gener 2025].
  3. 1 2 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 8 febrer 2026].
  4. ↑ «Conirostrum». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 8 febrer 2026].(català)
  5. 1 2 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 577, làmina 89(4); 578–579, làmines 89(5–10); 584–585, làmines 91(6–9). ISBN 978-0-292-71748-0.
  6. ↑ d'Orbigny, Alcide; Lafresnaye, Frédéric de. Synopsis avium (en llatí). v.8. Paris :: Lequien fils,, 1838, p. 1–34 [25–26, làmines 77–79] (Magasin de Zoologie).
  7. ↑ Paynter, Raymond A. Jr. Check-list of birds of the world. v.14. Cambridge: Harvard University Press, 1968, p. 82 [Consulta: 8 febrer 2026].
  8. ↑ Burns, Kevin J.; Hackett, Shannon J.; Klein, Nedra K. «PHYLOGENETIC RELATIONSHIPS AND MORPHOLOGICAL DIVERSITY IN DARWIN'S FINCHES AND THEIR RELATIVES» (en anglès). Evolution, 56, 6, 6-2002, p. 1240–1252. DOI: 10.1111/j.0014-3820.2002.tb01435.x. ISSN: 0014-3820.
  9. ↑ J. Burns, Kevin; J. Hackett, Shannon; K. Klein, Nedra «Phylogenetic relationships of Neotropical honeycreepers and the evolution of feeding morphology» (en anglès). Journal of Avian Biology, 34, 4, 12-2003, p. 360–370. DOI: 10.1111/j.0908-8857.2003.03171.x. ISSN: 0908-8857.
  10. ↑ Burns, Kevin J.; Shultz, Allison J.; Title, Pascal O.; Mason, Nicholas A.; Barker, F. Keith «Phylogenetics and diversification of tanagers (Passeriformes: Thraupidae), the largest radiation of Neotropical songbirds» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 75, 6-2014, p. 41–77. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.02.006.
  11. ↑ Barker, F. Keith; Burns, Kevin J.; Klicka, John; Lanyon, Scott M.; Lovette, Irby J. «New insights into New World biogeography: An integrated view from the phylogeny of blackbirds, cardinals, sparrows, tanagers, warblers, and allies» (en anglès). The Auk, 132, 2, 4-2015, p. 333–348. DOI: 10.1642/AUK-14-110.1. ISSN: 0004-8038.
  12. ↑ Burns, Kevin J.; Unitt, Philip; Mason, Nicholas A. «A genus-level classification of the family Thraupidae (Class Aves: Order Passeriformes)». Zootaxa, 4088, 3, 09-03-2016. DOI: 10.11646/zootaxa.4088.3.2.
  13. ↑ «Proposal #730: Revise generic limits in the Thraupidae». South American Classification Committee. [Consulta: 8 febrer 2026].
  14. ↑ Hoyo, Josep del; Collar, Nigel James. Passerines. vol.2. Barcelona: Lynx edicions, 2016 (HBW and BirdLife International illustrated checklist of the birds of the world). ISBN 978-84-96553-98-9. Arxivat 2026-01-06 a Wayback Machine.
  15. ↑ «Cinereous Conebill Conirostrum Cinereum Species Factsheet» (en anglès). BirdLife Datazone. [Consulta: 8 febrer 2026].
  16. ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 116. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 8 febrer 2026].
  17. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Tanagers and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 8 febrer 2026].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.